En una Quaresma en què les Mairetes han posat exemples de grups de la Setmana Santa amb mitjanes d’edat rejovenides com els portants del misteri del Natzarè o la banda de cornetes i tambors Sones de Pasión que acompanya els Maginets, avui Dissabte Sant ens apropem al president de més llarga trajectòria entre les entitats dels dies sants. Nascut el 10 d’octubre de 1954, Josep Francesc Ferrer Val, avi del Jan des del passat 23 de febrer, és història viva de la Setmana Santa, a través de la germandat on ja desfilà de la mà del seu pare el 1959 amb quatre anys, la de Nostre Pare Jesús de la Passió.
Enguany compleix 50 Setmanes Santes en la junta de l’associació, coneguda com la de Sant Joan, per la parròquia on resideix. «Ara mateix deixaria pas a qui es comprometés i tingués interès per aprendre des de dins de la junta», és la seva primera frase abans que li formulem cap pregunta. «A l’actual ens queden dues Setmanes Santes, les del 2024 i 2025, i m’agradaria que es produís el relleu». Posa exemples de confraries que han fet el canvi generacional adequadament: «Admiro com tota la junta de la confraria dels Andalusos ha fet el relleu i tots treballen de valent, o el dels Natzarens que presideix Ferran Torner».
Cinc dècades
La dona, els dos fills i ara el net del Francesc també són a l’entitat: «No abandonaré la germandat si no em moro, però sí la presidència». Ferrer entrà a la junta el 1974, l’any després de l’incendi del pas gestat per l’insigne escultor Felip Coscolla, feliçment recuperat per la gúbia de Jordi Amenós. «Tot i que mai no deixàrem de sortir a la Processó, la vivíem amb tristor, perquè érem els únics sense misteri». Ell fou qui, ja com a secretari el 1982, barrinà crear-ne un de nou, fet que s’esdevingué el 1987.
«Probablement sense la nova imatge, la germandat no hauria tingut continuïtat», se sincera. L’avui longeu president recorda que el 1990 quan accedí al nou càrrec, malgrat el nou pas, només tenien 72 socis. Així, «amb una junta que progressivament havia anat canviant, emprenguérem el propòsit de créixer fins a arribar als 521 actuals». Fa èmfasi en el fet que «sense la dona, no s’hauria produït la resurrecció de la germandat i de la Setmana Santa».
Francesc Ferrer Val pensa en passar aviat a la reserva activa de la germandat de Sant Joan
En el cinquantè aniversari de l’incendi del misteri inicial, amb ell la Passió ha viatjat de la buidor a treure’n dos cada Setmana Santa; i a participar en tres processons –la de la tarda de Rams amb el pas de la Burreta, la del Dolor el Dimecres Sant i la del Sant Enterrament el Divendres Sant–, de les quals organitza les dues primeres. En la dilatada trajectòria, aquest home forjat professionalment en la banca també fou vuit anys tresorer de l’Agrupació d’Associacions i quatre vicepresident.
Si quan ell entrà a la junta la celebració vivia una crisi profunda, com bé testimonia el Diario Español, el Francesc reconeix que de nou «la xifra de participants ha baixat els darrers anys». Les dades de la Congregació de la Puríssima Sang com a organitzadora situen en 2.894 la xifra rècord de les comptabilitzades i conservades, concretament l’any 2006. Avui són un miler menys. «Ferrer considera que part dels pares joves no transmet a les noves generacions aquesta tradició, alhora que la pandèmia ha agreujat el problema. Els nombrosos impediments que ens van posar l’any passat tampoc no contribuïren a la recuperació».
Il·lusionat pel futur
Però aquest home que cada Divendres Sant acompanya Crist en el viacrucis de la matinada no dubta en mostrar «la il·lusió perquè es recuperi la participació». Avui encara li queda recollir el material usat en la sortida processional, com les atxes o l’attrezzo dels armats propis, i per Pasqua obsequiar amb peix i mones les monges del convent de la Mare de Déu del Carme, a la Part Alta, perquè custodien i tenen cura d’un misteri anterior de l’entitat, el que feu Lluís M. Saumells.
Se sent orgullós perquè «finalment haguem arribat a un acord amb la Banda Unió Musical de Tarragona en el seu 30è aniversari, perquè Diumenge de Rams amb la banda juvenil i Dimecres amb la de grans hagi continuat venint amb naltros». I és que els de la Passió sempre han vetllat per les formacions de vent i percussió, com quan fa quinze anys transformaren la banda de timbals inicial en una de tarotes i percussió, en una suggerent experiència en el marc de la música d’arrel.
