Ester Capella i Farré (La Seu d’Urgell, 1963) és consellera de Territori des del passat 14 de juny, quan va substituir en el càrrec a Juli Fernàndez. El divendres va participar en els debats organitzats pel Diari de Tarragona per parlar d’habitatge, on va fer referència a la nova regulació de pisos turístics que vol impulsar la Generalitat.
Els pisos turístics han pervertit l’accés a l’habitatge?
El que intervé en la garantia d’accés a l’habitatge no és únicament un ús no previst en la Llei de l’Habitatge, com és el canvi de destinació que s’ha produït en els habitatges d’ús turístic, sinó que hi ha més coses. L’habitatge s’ha convertit en un actiu financer que ha permès especular, que és el que ha passat tots aquests anys. De solucions n’hi ha moltes i unes son legislatives, per tal d’endreçar aquest canvi d’ús residencial que s’ha transformat en turístic. Però també hi ha la contenció de rendes, establint maneres de calcular el preu dels lloguers que tinguin a veure amb la disponibilitat. Si mires el mapa vas trobant com l’increment ha sigut molt desproporcionat i no té res a veure amb l’increment dels salaris, el que provoca un desajust que expulsa a la gent.
Hi havia municipis que ja ho estaven regulant, calia fer un paraigua a escala general?
Efectivament, cal una legislació marc que doni seguretat jurídica als ajuntaments, perquè les intervencions que han fet els municipis han sigut congelar. Això deixa una situació estàtica i genera un monopoli, ja que qui té una llicència la té per sempre, per tant, la concurrència i la llibertat de mercat que alguns tot el dia blasmen, la congeles. I això va en contra de les directives europees.
Què és el que pretenen?
Calia una norma que donés solvència i respectés l’administració local i les seves competències, perquè això té a veure amb la planificació urbanística que hauran de fer els ajuntaments, donant una seguretat, amb una limitació temporal que s’adapti a les circumstàncies i necessitats de cada moment.
Què passa amb ciutats com Tarragona on ja hi ha un mercat del lloguer tens?
Efectivament, el reglament afecta 262 municipis que son zona tensa, des del punt de vista de la Llei de l’Habitatge i, per tant, no tenen disponibilitat d’habitatge suficient per cobrir l’ús residencial. I després s’han inclòs aquells municipis amb més de cinc habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants. Aquestes dues circumstàncies poden ser concurrents o l’una o l’altra. Per això el decret no s’aplica a tot el país, sinó en aquelles parts que es donen aquestes circumstàncies.
«Una cosa son els apartaments turístics i l’altra els habitatges d’ús residencial que s’han convertit en habitatges d’ús turístic»
Què passa amb els que ja tenen llicència actualment?
El termini de cinc anys té un efecte pels ajuntaments que hauran de modificar el seu planejament urbanístic, però també per la duració de la llicència. La llicència actual caduca, a partir del cinquè any, però en el mentrestant els que ja tenen la llicència poden sol·licitar una pròrroga si acrediten que no han amortitzat el cost de la inversió per destinar-lo a ús turístic, de manera que tindran cinc anys més. Però les llicències hauran de ser sol·licitades cada cinc anys.
Aquests límits que han de marcar els ajuntaments seran per barris o de forma global per tota la ciutat?
Han de ser per cada municipi, tenint en compte que el límit màxim serà de 10 habitatges per cada 100 habitants. Perquè això sigui possible s’han de donar unes circumstàncies, com el fet que hi hagi la disponibilitat suficient per cobrir la demanda d’habitatge d’ús residencial. I això ho hauran de fer els ajuntaments, tenint en compte que sempre és la Comissió Territorial d’Urbanisme qui dirà si queda cobert, d’acord amb la planificació.
Hi ha municipis com Salou que ja s’han mostrat en contra.
Sí, però s’hauran d’adaptar. Insistiré amb una qüestió, una cosa son els apartaments turístics i la seva regulació específica i l’altra els habitatges d’ús residencial que s’han convertit en habitatges d’ús turístic.
Veient els precedents, no tenen por que hi hagi un tribunal que els hi tombi?
Estem parlant del desenvolupament de la Llei del Sòl de 2015, de l’Estatut d’Autonomia quan fa una declaració de garantia del dret d’accés a l’habitatge o del que diu la Llei de l’Habitatge estatal. A més de les directives europees, del Tribunal de Justícia de la UE i el Suprem, que estableixen que determinades activitats, quan lesionen l’accés a determinats drets, han de tenir un ús temporal.
Quan començarà a aplicar-se la limitació del topall del preu dels lloguers?
Estem pendents que allò que s’havia dit en seu parlamentària per part del ministeri, que un cop la Generalitat aprovés la seva memòria per determinar les zones tenses, era un acte degut i, per tant, immediatament després de publicar-ho entrava en vigor. Això no està passant ni està passant que s’avali l’índex de la Generalitat pel tema de la limitació de preus, perquè el ministeri creu necessari que s’ha de fer un únic índex per a tothom.
Hi ha diferències en quin ha de ser aquest límit?
Sí, ara mateix estem en una discussió d’interpretació de la llei que estic convençuda que ho solucionarem ben aviat.
És a dir, Madrid ho ha de desencallar i decidir quin ha de ser aquest índex de referència?
Efectivament, però saben vostès que l’índex de la Generalitat era fiable i robust, perquè feia anys que s’hi estava treballant i es va millorar quan es va fer la llei catalana de contenció de rendes.
Va tenir els resultats que s’esperaven?
En va tenir. No hi va haver una rebaixa que va suposar una caiguda dels preus, però les dades que tenim mostren una congelació. Faltava el recorregut sencer per veure la finalització dels contractes i els nous contractes com actuava.
El sector va denunciar que els lloguers més econòmics es van encarir.
Aquí tothom hi posa cullerada i hi ha molt poca base científica. Estem parlant de l’efecte d’una llei que va durar un any i escaig, perquè el Constitucional va anar molt de pressa a tombar-la. Suposo que essent molt complaent amb les pressions dels grans sectors.
Assegura que el Govern ha posat la directa en matèria d’habitatge. Quin és l’escenari?
Quan arribem a un 10% com a mínim de l’habitatge de lloguer a preus assequibles, el que suposa que tenim un marge de gairebé vuit punts. Això vol dir que hem de tenir un ritme d’inversió pública que superi aquests 10.000 habitatges cada tres anys. Això en les pròximes legislatures s’haurà de plantejar de forma diferent.
«Estem en una discussió d’interpretació de la llei sobre el preu dels lloguers que estic convençuda que ho solucionarem ben aviat»
Quin ha sigut el problema?
Els pressupostos en habitatge han estat insuficients durant tots aquests anys. Ens hem despatrimonialitzat i hem de recuperar el temps perdut. Quan Catalunya va adquirir les competències en matèria d’habitatge vam començar a fer-ho, però després es va frenar i ens vam vendre el que teníem, el que va ser un error.
Les ajudes Next Generation per a les rehabilitacions estan arribant als propietaris?
Arriben amb dificultats, perquè moltes vegades hi ha dificultats dins les mateixes comunitats de propietaris. A vegades son intervencions que s’han de fer a tot l’edifici i, malgrat l’ajut que representen els Next Generation, els particulars no poden arribar al 100%. Estem estudiant intentar incorporar al nou pressupost de la Generalitat una partida per aquesta part.
Quan disposaran dels informes tècnics del projecte del Hard Rock?
Estem pendents del que falta d’esmena amb relació als problemes de la proximitat d’una empresa química i saben vostès que si no tinguéssim l’antecedent de l’accident d’Iqoxe, seria diferent, però ara son molt més exigents. Hem d’evitar que tinguem ensurts i, per tant, marcar molt bé les exigències per garantir el 100% de la seguretat de les persones.
S’està demorant el procés per frenar el projecte?
No, segueix els tràmits pertinents. Saben vostès que venim d’una modificació fruit d’una sentència judicial i això ha provocat nous informes. Amb el transcurs dels anys també el nivell d’exigències amb determinades qüestions és més alt.
Per què surten tants pals a la roda amb aquest projecte?
Jo no ho entenc com a pals a les rodes. És un procés que s’ha judicialitzat i això ha provocat l’endarreriment principal. Això va suposar començar de zero altra vegada. Ara estem parlant de temes que tenen a veure amb la seguretat del projecte. Segurament, si no s’hagués judicialitzat, ja no parlaríem d’un projecte.
El compromís del Govern es manté?
De moment sí. Hem de continuar amb els tràmits i no puc parlar pels informes que falten. A partir d’aquí farem el que toqui fer.
Un macroprojecte com aquest s’ajusta al model de turisme sostenible que vol potenciar el Govern?
S’haurà d’ajustar. No dic ni que sí ni que no.
Com avancen els treballs de redacció del Pla Director Urbanístic de l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona?
Progressen adequadament amb la voluntat de fer-ho el millor possible perquè aquesta segona gran àrea metropolitana del país tingui l’instrument per poder-se desenvolupar.
El traspàs de Rodalies ha sigut un regal enverinat?
No. Nosaltres volem governar-ho tot. Volem tenir competències sobre tot allò que passa a Catalunya, per tant, assumim el repte sabent que serà costós en el sentit que no rebrem el 100% de la competència en el primer moment. Això serà progressiu, com altres traspassos. El darrer important va ser el dels Mossos d’Esquadra, que va començar amb unes competències molt determinades, que es van anar desenvolupant. I ara, llevat de coses molt excepcionals, la competència és de la policia nacional de Catalunya.
És el mateix model?
Amb Rodalies s’ha fet un traspàs integral i s’admet, per part de l’Estat, que es parlarà sobre tots els trams de via que passen per Catalunya. No únicament per on circulen les Rodalies, sinó tots aquells trams que transcorren pel país, per tant, és un traspàs integral de vies, estacions i trens. Però com tot, és progressiu.
Es pot parlar de traspàs íntegre quan cap de les grans línies que passen per la demarcació de Tarragona estan incloses?
Tot és progressiu. Les primeres son l’R1, R2 i R3 i l’acord diu que, un cop fetes aquestes, començarem a treballar amb el traspàs de totes les vies. No únicament uns trams determinats. El Govern de l’Estat no es tanca a parlar absolutament de tot i traspassar tot allò que afecta Catalunya.
Quins calendaris s’han marcat?
Això és un acord polític que ha de veure la llum un cop hi hagi investidura. A partir d’aquí, el president Sánchez nomenarà els seus ministres i començarem a parlar del traspàs, les condicions i la temporalitat, així com de la constitució de l’empresa mixta.
Quins canvis percebran els usuaris tenint en compte que les millores en el servei no arribaran d’avui per demà?
Quan es materialitzin els primers traspassos, estic convençuda que el primer que percebran els usuaris son la comunicació i la transparència, que és un element essencial i bàsic perquè la ciutadania entengui què està passant. Quan tens incidències vuit de cada deu dies i ningú et dona explicacions o aquestes son tardanes, la desafecció de la ciutadania és creixent. Tot i ser gratuït el servei de Rodalies aquests moments no guanya passatgers, al contrari, en perd. La fiabilitat del servei ens costarà més, perquè posar al dia unes infraestructures que no s’han fet les inversions que tocaven els darrers vint anys no es fa d’un dia per l’altre.
Què passa amb aquestes inversions que estaven dins el Pla de Rodalies?
En aquests moments el Pla de Rodalies el feia unilateralment el Govern de l’Estat a través de Renfe o del ministeri. Fruit de l’acord participarem amb el disseny d’aquest pla i de la priorització de les inversions que s’han de dur a terme, mentre que les que no s’executin s’acumularan per l’any següent.
«Quan tinguem tots els informes farem el que toqui fer amb el projecte del Hard Rock. Hem de garantir el 100% la seguretat»
Com queda l’aspecte econòmic?
D’entrada aquest 2024 es percebran per part de la Generalitat 334 milions d’euros fruit de la diferència tarifària; els 132,7 milions, que es va acordar unilateralment, que tenia a veure amb l’increment de freqüències i allargament de la línia del Maresme fins a Arenys de Mar; els 27 milions corresponents a la part dels cànons d’Adif; i, finalment, també assumirà la duplicació del servei de Rodalies de la línia Lleida-Manresa que son 1,8 milions. Per tant, més de 500 milions d’euros aquest 2024. Però en els anys que vindran s’ha previst que el càlcul de dèficit es farà a finals d’any i la Generalitat percebrà el primer trimestre aquesta diferència per reinvertir el que toqui.
Tenen motius per anar a la vaga els treballadors d’Adif i Renfe?
Entenc les seves pors i, per tant, la motivació de sortir al carrer i fer vaga per garantir els seus drets. L’acord conté que es garanteixin els drets dels treballadors, la seva mobilitat i els seus drets laborals. És una empresa pública, no una privatització del servei de Rodalies.
Quan es tornarà a licitar el contracte per la compra de tramvies?
Estem pendents de licitar-ho i d’acabar de lligar qüestions amb els alcaldes després de les eleccions municipals i els canvis que van comportar. Quant al concurs, estem acabant de polir algunes qüestions perquè no torni a quedar desert, però el compromís envers aquest projecte hi és tot. La Generalitat de Catalunya no té cap dubte que el TramCamp serà una realitat i que serà una millora de l’oferta de servei públic i la garantia de mobilitat, tenint en compte que és el millor sistema i el més net i descarbonitzat.
Quan coneixerem el projecte constructiu de la primera fase?
D’acord amb els calendaris, al llarg del primer trimestre de 2024, per tal de poder licitar les obres amb l’objectiu que aquesta primera fase pugui estar en funcionament l’any 2026.