El primer soldat de la Guerra Civil identificat de la fossa de Salomó

El conseller Ramon Espadaler retorna les restes exhumades de Josep Bellet Pérez a la seva família

05 octubre 2024 13:43 | Actualizado a 05 octubre 2024 13:52
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha lliurat aquest migdia a la família les restes d’un soldat republicà mort durant la Guerra Civil.

Es tracta de Josep Bellet Pérez, la primera persona identificada de la fossa del cementiri de Salomó (Tarragonès). “Cada vegada que podem identificar una persona desapareguda durant la Guerra Civil o la dictadura franquista i retornar les restes als seus familiars, realitzem un acte de justícia, de reconeixement i d’homenatge” i “perquè mai més torni a passar”. I ha reblat: “estem al servei del mai més”.

$!Josep Bellet Pérez.

El conseller també ha destacat la voluntat del Departament de donar continuïtat a les polítiques de memòria, una continuïtat reforçada amb un marc legislatiu consistent.

La cerimònia de retorn s’ha fet al cementiri municipal de Salomó, el mateix emplaçament on hi havia la fossa comuna, en col·laboració amb l’Ajuntament i l’alcalde, Xavier Ferrando Boronat. Hi han assistit també el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, i la directora territorial del Departament a Tarragona, Rosanna Camps.

D’acord amb la voluntat la família, les restes òssies de Bellet seran novament inhumades al cementiri de Bell-lloc d’Urgell, localitat d’on era originari el soldat. La seva neboda, Laura Niubó Bellet, en rebre les despulles de la mà del conseller, ha agraït la tasca del Departament i de tots els professionals implicats en l’exhumació, la identificació i el retorn de les despulles del seu tiet: “Tanquem un llarg camí d’incertesa. Des d’avui podrem honrar el tiet amb la dignitat que es mereix”.

A més de les restes òssies, el conseller també ha entregat als familiars els objectes recuperats i associats a la indumentària de Bellet; en concret, 36 botons metàl·lics decorats en relleu amb l’emblema de l’exèrcit d’aviació republicà, dos botons d’or, dos fragments d’una corretja de cuir, dos gafets i una sivella de ferro.

Amb l’objectiu de deixar constància del context històric dels fets que van originar la fossa i del procés d’exhumació, s’ha inaugurat un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria a l’interior del cementiri.

Josep Bellet Pérez, 26a persona identificada a Catalunya

Josep Bellet Pérez, fill de Domingo i Antonia, va néixer el 1916 a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), i va formar part de l’Exèrcit Popular de la República, durant el transcurs de la Guerra Civil.

El 2009 la seva neboda va inscriure’l al Cens de persones desaparegudes i va adherir-se al Programa d’identificació genètica, després de facilitar una mostra d’ADN per tal que el seu perfil genètic pogués ser comparat amb els de les restes que s’exhumen a les fosses intervingudes per la Direcció General de Memòria Democràtica.

Avui, Bellet ha esdevingut oficialment la 26a persona identificada a Catalunya gràcies al Programa d’identificació genètica, impulsat pel Departament el 2016. El director general de Memòria Democràtica ha interpel·lat el conjunt de la ciutadania perquè registri els familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme al Cens de persones desaparegudes i proporcionin mostres d’ADN per incloure-les al Programa d’identificació genètica.

21 soldats més inhumats i dignificats

El cos de Josep Bellet Pérez va ser exhumat pels arqueòlegs en una excavació que va permetre recuperar fins a 21 combatents republicans més, els quals no han estat identificats. Amb la voluntat de restituir simbòlicament la memòria de la resta dels soldats, l’acte d’avui també ha estat en record de tots ells.

En aquest sentit, les restes d’identitat encara desconeguda s’han reinhumat al cementiri, de manera individualitzada i en una sepultura digna, en espera que en un futur es puguin identificar i lliurar a les famílies respectives.

D’acord amb Espadaler, “tots aquests soldats mereixen el nostre respecte i reconeixement, volem honorar el seu sacrifici, perquè van lluitar en defensa de la llibertat i la democràcia”.

La fossa del cementiri de Salomó

La fossa del cementiri de Salomó es va incloure a la base de dades de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista, el 2010, gràcies a informacions recollides per l’historiador Àngel P. Archilla.

$!El conseller Espadaler, al cementiri de Salomó.

El 2017, els familiars dels soldats republicans Josep Bellet Pérez i Ramon Carné Pereta, que presumptament hi estaven enterrats, van sol·licitar-ne l’exhumació. Arran d’aquesta sol·licitud, la Direcció General de Memòria Democràtica va elaborar un informe sobre l’origen i el context d’aquesta fossa que recollia el testimoni del veí Jaume Colet, el qual afirmava que els vilatans van enterrar de manera precipitada una vintena de soldats morts durant els combats, a la zona de Salomó (18-19 de gener de 1939). L’estudi va permetre, altrament, conèixer la identitat d’un tercer soldat, Montemayor Rubin de Celis. Malgrat que no ha estat possible identificar-lo genèticament, la recerca documental apunta a que és un dels cossos exhumats al cementiri.

Entre octubre i desembre de 2020, en el marc del Pla de fosses de la Generalitat, es va dur a terme l’excavació de la fossa. La disposició dels esquelets localitzats va confirmar a l’equip arqueològic la hipòtesi que van ser abocats a la fossa, atès que part dels individus estaven en posició de bocaterrosa, i la gran majoria presentava les extremitats mal col·locades. A més, la presència d’elements d’indumentària militar clarament associats a cada un dels individus ratifica que van morir al camp de batalla i que, per tant, van ser recollits ja morts i traslladats directament al cementiri.

Comentarios
Multimedia Diari