El llop és un animal totèmic que fascina i aterra. L’espècie humana ha estat sempre darrera de les extincions de carnívors o grans mamífers pel control del territori. El llop ha estat segurament l’últim carnívor al que l’ésser humà ha expulsat dels seus nínxols naturals. Però durant el segle XIX encara hi havia llops al Camp de Tarragona i també al terme de la ciutat.
La seva presència està documentada a la premsa del segle XIX, fet que provocava una alarma important. La seva erradicació era difosa i exaltada pels mitjans de comunicació. Les muralles de la ciutat representaven el límit entre la ciutat i el camp. La ciutat era un món civilitzat i humanitzat. En canvi, el camp era un món agrest i salvatge que estava dominat per les feres.
Sovint apareixien informes dramàtics sobre els atacs de llops i les batudes per erradicar-los. Els articles descrivien amb detall els perills que aquests animals representaven, alimentant així la por i la fascinació que el llop despertava entre els habitants. Aquestes publicacions contribuïen a crear una imatge del llop com un enemic temible.
El primer document
El primer albirament documentat es va dur a terme a l’antic fortí del Llorito el 1861. El subdelegat de la policia va sortir acompanyat de guàrdies rurals i alguns veïns per perseguir-lo. Aquesta comitiva va veure a dos animals, un d’ells molt gran i al que van disparar sense tocar. Una expedició va tornar a la ciutat sense haver aconseguit el seu objectiu. Es va dir que els llops es devien haver retirat a la muntanya.
Aquell mateix any un llop va prendre a un pastor de Monnars tres ovelles. Es van apoderar d’un altre animal a la carretera de Valls i van atacar un ramat a la carretera de València.
El 1878 un va sorprendre un pescador al riu Francolí, que avisà els vigilants nocturns
El 1863 es va cridar l’atenció dels cadàvers de les cavalleries que es tiraven extramurs al fortí de Santa Creu. Aquests cadàvers eren objecte de repulsió i fàstic i atreien a dos o tres llops que se n’alimentaven. Es va demanar que es designés un lloc a la platja o a la riba del riu per tirar les despulles.
El 1864 van aparèixer tres llops. Se’ls va veure pel Llorito i per la garriga de la ciutat. També van ser vistos per les hortes del riu Francolí. Es va observar un animal a l’horta del Sastret que es va amagar en una altra situada al costat del ferrocarril. Es va organitzar una batuda amb gossos i escopetes per perseguir-lo. El llop va escapar després de ser ferit i deixar un rastre de sang.
Recompensa
El 1863 l’Alcaldia de Tarragona donava 160 rals per cada llop o lloba i 20 rals per cada llobató. Calia justificar que els animals havien estat morts dintre del districte municipal durant els mesos de maig i juny.
El 1876 un caçador es va dirigir a les coves del Llorito armat amb una escopeta i un ganivet. Es va trobar amb una lloba i vuit llobatons. Va matar a dos llobatons, un d’ells d’un tir al cap. Segurament que va rebre la recompensa que atorgava l’Alcaldia. El 1878 un llop va sorprendre a un pescador al riu Francolí, qui va avisar als vigilants nocturns.
El 1882 uns forasters van ensenyar pels carrers de la ciutat a un llobató que havia estat agafat per uns pagesos al terme de l’Albiol.
El 1889 el guàrdia de costums de la ciutat estava a la seva caseta, quan va advertir que per la carretera anava un enorme gos en direcció cap a Altafulla. A mesura que avançava es va adonar que era un llop. El guàrdia no va disparar perquè no portava cap arma.
Un pagès va trobar a una de les eres de la ciutat una pell de serp de 20 metres de llargada
Una de les notícies més inquietants es va donar el 1889 quan alguns ciutadans van informar que s’havia observat un llop entre la Rambla de Sant Joan i les Hermanitas dels Pobres. El pànic es va apoderar de la ciutat i es va demanar a l’alcalde que ordenés una batuda per caçar-lo i que rodeges el nucli urbà d’un fossat.
Aquesta notícia es va desmentir i va posar en evidència els reportatges sensacionalistes. La propagació de rumors provocaven l’alarmisme. Una notícia similar es va fer popular el 1893 quan un veí del Serrallo va informar que un llop l’havia seguit a casa. El veí va poder tancar la porta però el llop es va obstinar gratant des de l’exterior. Es va dir que la notícia estava basada amb el renom d’un pescador que era conegut com el Llop.
Atac a tossinos
El 1893 un llop va atacar a uns tossinos a l’hort del Ros, proper al riu Francolí. El llop es va introduir a la cleda on l’amo de la finca tenia cinc animals. Els tossinos van despertar-lo amb els seus grunys. El propietari va veure que un llop en tenia a un entre les garres. El llop va fugir a causa de les pedrades. L’alcalde va fer inspeccionar al porc i, com que tenia una ferida al coll, se’l va sotmetre a observació.
El 1894 un pagès va trobar a una de les eres de la ciutat una pell de serp de 20 metres de llargada. També es va cridar l’atenció a les autoritats camperoles de la presència de dos llops que vagaven al voltant de les finques. Es va aconsellar als lectors que no sortissin al camp sense prendre precaucions. Aquell any també es va informar d’un llop a la partida de la Budallera.
El 1895 dos llops es van observar a la partida del mas dels Arcs, pròxima al pont del Diable. Aquests van provocar l’alarma. També es va informar de la presència de diversos gats servals que havien ocasionat la mort de dos gallines. Aquestes notícies també es van desmentir. Aquell mateix any van aparèixer dos llops al camí i a les coves del Llorito.
La història dels llops a Tarragona durant el segle XIX és un testimoni d'una època en què la natura salvatge encara coexistia de manera tensa amb la humanitat, marcant una lluita constant per la supervivència i l'adaptació en un entorn canviant.
