Fernando Rodríguez Cruz és un tarragoní nascut el 1980 familiarment lligat al carrer del Cós del bou. La seva vida laboral es mou a la ferreteria; el seu temps de lleure l’omple la corneta de la Banda Sones de Pasión de Reus i la pólvora del Drac de Sant Roc de Tarragona. «Són dos mons totalment compatibles; el drac el porto dins i sempre estarà amb mi», contextualitza el Fernando, seguint les passes del seu pare qui fou una de les cares amables d’aquest entremès festiu a més de canoner del seu barri. Alhora rememora els orígens andalusos de la mare i avis materns.
El tarragoní s’estrenà en la música de la Setmana Santa el 1993 al timbal amb la Pietat dels Pagesos, d’on passà al Sant Sepulcre del mateix gremi. Després s’endinsà en les sonoritats del metall amb la banda de cornetes, gaites i timbals dels Natzarens el 2009 i feu la primera processó l’any següent. La formació de la plaça de Sant Miquel és hereva de les notes més primitives, plenes d’esquinços dramàtics de partitures atàviques, amb un estil lligat a les formacions militars que a casa nostra representaren els regiments Jaén de la caserna de Barcelona i Badajoz de Tarragona.
Afinacions diferents
«Però jo volia evolucionar, i l’afinació en Do/Reb de les cornetes dels Natzarens no m’ho permetia. Per això, vaig anar a Sones de Pasión, on estan afinades en Do/Sib, que dona més possibilitats i crea un estil completament diferent», explica el Fernando. En aquest sentit, la formació reusenca segueix la línia que creà la Banda de cornetes i tambors de la Policia Armada de Sevilla, fundada el 1941, i que les formacions associatives han continuat i treballat.
L’agenda del Fernando està repleta d’assaigs. Fora de la temporada de Setmana Santa es troben tres vespres a l’aparcament del polígon Tecnoparc de Reus: cada dilluns, dimecres i dissabte. En els mesos previs als dies sants s’afegeixen els dimarts i dijous, completant cinc tardes per setmana.
No és estrany, doncs, que Sones de Pasión brilli amb atmosfera pròpia en les actuacions, com la que realitza acompanyant, en la processó tarragonina del Sant Enterrament, el misteri del Retorn del Calvari de la confraria dels Maginets, entitat amb solatge i elegància en el seu pas pels carrers sota la lluna de Nissan.
Sones està dirigida per José María Lazas, home que assegura que «si la banda sona bé és gràcies a tots els músics; si sona malament és culpa del director». Avui comanda una quarantena d’intèrprets als quals per Setmana Santa se’ls gira feina. Podran escoltar-los en la trobada de bandes de Reus Dissabte de Passió el 9 d’abril; en concert a Móra la Nova Diumenge de Rams; en la processó del Prendiment de Reus Dimecres Sant; en la que visita els monuments o majoralies a la vila valenciana de Sagunt Dijous Sant en uns actes declarats Festa d’Interès Turístic Estatal; i en la recollida de misteris i processó de Tarragona Divendres Sant.
Classicisme profund
En el seu repertori hi ha marxes d’un classicisme profund com «La Expiración», de 1926, o «Santísimo Cristo del Amor», de 1944, composades per Alberto Escámez i creades per a una formació que feu època, la Banda de cornetes i tambors del «Real Cuerpo de Bomberos» de Màlaga. D’altres més modernes, com «Réquiem», de qui fou director musical de la sevillana banda de cornetes i tambores de «Las Cigarreras» Bienvenido Puelles i que molts consideren l’himne oficiós d’aquesta mena de formacions. També «Bendición» de Juanma Fernández, director d’una altre grup emblemàtic, El Sol, també de Sevilla, peculiar per la uniformitat blava amb cascos de plomalls blancs; o «A Jesús, El Nazareno», obra d’un altre home nascut en aquesta banda però que ha dirigit i composat per a moltes altres de prestigi: Pedro M. Pacheco.
Sones de Pasión també ha encarregat marxes pròpies al compositor David Moya com la dedicada al pas que acompanyen, «El Retorn del Calvari», o «La Tau de la Catedral», estrenada en el brillant concert dels 475 anys de La Sang a la seu tarragonina, on també interpretaren una adaptació dels Goigs a Sant Crist de la Sang.
Una banda fundada el 2015 que s’autodefineix com a «humil i jove», i que acull el Fernando, un dels cornetes primers, qui de xiquet ja escoltava les bandes de la Madrugà andalusa per la televisió. Aquesta tarda, 20.30 h, poden seguir-lo en un concert benèfic de l’Ecce Homo de Reus en la Prioral de la ciutat veïna.
