«La central hidroelèctrica era abans un antic molí paperer ja que al segle XIX entren en crisi i molts s’abandonen», expliquen els alcoverencs Marc Caparó i Josep Maria Vergès, aquest darrer investigador de l’Institut Català de paleoecologia Humana i Evolució Social. De fet, han impulsat el projecte de recerca El paper dels petits emprenedors en l’electrificació de Catalunya: el cas de la central hidroelèctrica del riu Glorieta (Alcover/Mont-ral, Alt Camp). L’equip està integrat per Marc Caparó, Josep Maria Vergés i Jaume Camps, en representació del Centre d’Estudis Alcoverencs.
El projecte es va presentar el passat mes d’abril a la XIV convocatòria d’ajuts a projectes d’investigació o de difusió cultural de l’Institut Ramon Muntaner i va ser valorat amb la màxima puntuació de la convocatòria. Se’n va valorar l’interès científic, la metodologia i el pla de treball o l’impacte previst de la recerca en el territori objecte d’estudi.
El treball se centra en la documentació i estudi de la Central Hidroelèctrica del Glorieta (Alcover/Mont-ral, Alt Camp) i de la seva xarxa de distribució d’electricitat. Té com a objectius principals, d’una banda, reconstruir la història, l’estructura i el funcionament de la Central Hidroelèctrica del Glorieta, emmarcant-la en el procés d’electrificació de Catalunya, com exemple de les iniciatives endegades per petits emprenedors en conques secundàries de la xarxa hidrogràfica catalana.
«Hem buscat informació a arxius i hemeroteques, a més de treball de camp. Això ens ha permès veure quina maquinària hi havia, com funcionava el sistema i hem après molt sobre la temàtica», diuen els investigadors, satisfets amb el resultat.
Donar a conèxier la central
Un altre objectiu és donar a conèixer la Central Hidroelèctrica del Glorieta, tan a nivell de comunitat científica com a nivell social, i recuperar-ne les restes com a element patrimonial d’interès, incorporant-les a la ruta turística de la vall del riu Glorieta, entre Alcover i Mont-ral.
Així mateix, el projecte contribuirà a completar la visió que es té del procés d’electrificació de Catalunya, incorporant-hi les dades de les centrals hidroelèctriques de caràcter local.
Els investigadors expliquen que per abastir l’aigua del riu Glorieta era un problema «perquè el cabal variava depenent de l’època de l’any i al moment que s’incrementa la demanda elèctrica no en tenen prou per generar electricitat».
A partir de l’any 1855 s’instal·la l’enllumenat públic a Alcover. Va ser una època on es van millorar les infraestructures. «Quan hi ha més demanda i més indústria queda en perill i la central hidroelèctrica ja no funciona», subratlla Vergés.
Un concurs fotogràfic
Recentment s’ha convocat el XIV concurs fotogràfic vila d’Alcover amb el tema 1903: i la força de l’aigua il·luminà la nit, en el que s’anima a la ciutadania a realitzar fotografies d’elements relacionats amb el procés d’electrificació d’Alcover a inicis del segle XX, com serien, per exemple, les restes de la central hidroelèctrica del Glorieta o els fanals del primer enllumenat públic d’Alcover, entre altres.
El concurs, obert fins el 10 de gener, premiarà les quatre millors fotografies i n’exposarà les 10 millors. També es farà un vídeo perquè la gent pugui conèixer millor la central hidroelèctrica del riu Glorieta.
El projecte, a més del finançament de l’Institut Ramon Muntaner, compta amb el suport del l’Ajuntament i el Museu d’Alcover i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
