Entre els anys 1223 i 1226, el poble italià de Greccio acollí diversos cops Francesc d’Assís, que hi escenificà la representació del pessebre per primera vegada. Li encantava visitar aquest paratge tant per la bellesa, que li recordava la Palestina que havia conegut, com per la senzillesa dels habitants.
El pessebre era el pretext per llançar un missatge al papa Honori III, que aprovà les regles dels ordres religiosos dels dominics, franciscans i carmelites. No calia reconquerir el Sant Sepulcre de Jerusalem ni Terra Santa amb la cinquena croada, perquè es podia commemorar el naixement de Jesús arreu. El Papa no féu cas a Francesc i aquella croada conclogué amb una crua derrota cristiana.
El 1288 a Greccio fou aixecat un santuari, pervivent fins avui, per commemorar aquell primer pessebre. Ara s’hi pot visitar el Museu Internacional del Pessebre, a l’església de Santa Maria, restaurada i adaptada per a aquest propòsit. N’hi ha de tot el món.
Tradició italiana
Seguint aquesta tradició pessebrista italiana, al paratge de Grottaferrata, molt a prop de Roma, Carmelo Capizzi i altres estudiants de teologia havien construït el «Presepio Poliscenico Permanente» a l’«Istituto Padri Rogazionisti». Aquests diorames foren visitats a finals dels anys 70 del segle passat pels Amics del Santuari del Loreto de Tarragona, en un viatge organitzat amb els pares rogacionistes arribats a la nostra ciutat el 1967 i constituïts en comunitat el 1970.
«En l’expedició figurava Pere Jornet, de l’Hotel Astari, qui animà el pare Carmelo, que era un gran pessebrista, a construir les dues primeres escenes a imitació de les italianes». Ens ho explica el pare Mario Buonanno, qui visqué en primera persona aquells fets ja que havia arribat a Tarragona el 1978. «D’aquesta manera pel Nadal de 1979 inaugurem el Naixement i l’aparició dels àngels als pastors, diorames que es van situar al menjador de la comunitat de Loreto».
El pessebre cresqué gràcies al finançament de diferents entitats que adquiriren les peces. «Un dels tresors són les figures dels prestigiosos germans Castells», que efectivament constitueixen un corpus unitari i d’una més que notable qualitat.
Les entranyes
Amablement el pare Mario ens condueix a les entranyes del pessebre i ens endinsem sota les quinze escenes d’escaiola, sostingudes per un artesanal embigat, com si es tractés d’un teatre. Així sota de les bigues hi ha una fossa d’uns 1,70 metres aproximadament, que només permet el pas si t’acotes. «L’espai per construir cada diorama té 3 metres de fons, fet que permet aconseguir la perspectiva i incloure els efectes que controla un joc d’ordinadors», detalla. Els de llum i so han estat creats per Joan Gené Torelló, col·laborador del Loreto.
«Avui tots els llums són de tecnologia led, el consum és baix i la despesa mínima, a diferència d’abans que necessitàvem una escomesa de 15.000 vats per suportar les múltiples bombetes de 100», comenta el pare Buonanno entusiasmat. El Nadal de 2018 es produí la darrera modernització tecnològica de l’espai amb una inversió d’uns 3.000 euros.
La visita al Loreto enguany té un valor especial ja que des del 8 de desembre i fins al 10 de desembre de 2020, el papa ha establert l’Any Jubilar laureà, pel centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Loreto com a patrona de l’aeronàutica. Segons la tradició, la casa on va viure la Mare de Déu amb Jesús i sant Josep, fou transportada en vol pels àngels fins a Loreto, Itàlia. El pessebre tarragoní romandrà obert des d’avui diàriament durant tota la setmana vinent, la més nadalenca, d’11 a 14 i de 17 a 20 h, i també els altres caps de setmana, vigílies i festius, fins al 12 de gener. Molt bon Nadal!
