El que havia de ser un concert espacial, d'acord amb la cançó que dóna títol al darrer treball discogràfic de Blaumut, "0001", va esdevenir un concert especial, a causa de la meteorologia. Blaumut, una formació musical barcelonina que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor, integrada per Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov, Oriol Aymat, Manuel Krapovickas i Manel Pedrós, va actuar el divendres 28 d'agost a l'imponent Teatre Auditori del Camp de Mart de Tarragona, un equipament cultural, situat a tocar de la muralla romana, inspirat en els teatres grecs clàssics i cobert per una vela. El concert, interromput per la forta tempesta, va durar una mitja hora, sota una pluja que la vela va aguantar bé, tot i que el vent empenyia l'aigua cap als músics i el públic va haver de treure el paraigua o l'impermeable.
La previsió del temps havia anunciat el temporal des de feia dies i algunes de les persones assistents van estar pendents durant la tarda si s'anul·lava el concert. Tot i això, les ganes de música en directe van desafiar els núvols negres i a les deu de la nit les grades centrals del Camp de Mart es van omplir, una sí i una no d'acord amb les normes de seguretat sanitària marcades per la pandèmia, de gent de totes les edats disposada a gaudir, amb mascareta, dels concerts de Joina i de Blaumut, en el marc del cicle Tarragona reactiva la cultura, organitzat per l'Ajuntament de Tarragona.
Joima, una rapera catalana molt jove, acompanyada d'una banda de músiques, es va fer respectar pel mal temps i pel públic. Tot i que la majoria dels assistents havia anat a sentir Blaumut i hauria preferit que actués primer, van gaudir durant una hora de les lletres escrites per la cantant Joina, que reivindiquen amb contundència l'empoderament de les dones amb una música i unes veus que desborden bellesa. La referència en una de les cançons a les preses polítiques va arrencar molts aplaudiments espontanis. Sorprèn que en ple segle XXI encara sobta un escenari ocupat únicament per dones.
Després d'una mitja part molt curta, la contundència de la rebel·lió comunitària de la joventut va donar pas a la subtilesa del confort de la intimitat de la maduresa. Dues maneres molt diferents de cantar a la llibertat. Blaumut va pujar a l'escenari. Tots homes.
El concert, encara que molt breu, va ser un plaer pels sentits, ja que les cançons de Blaumut es poden imaginar, olorar, tocar, degustar... A més, la tempesta va afegir un toc de màgia i forta emoció a un concert que va evidenciar que els integrants de Blaumut gaudeixen fent música. El públic, captivat per aquesta torrentada d'energia i sorprès que continuessin desafiant la tempesta, es va emocionar i va acompanyar la majoria de cançons picant de mans.
La tempesta va ser la banda sonora improvisada de la pel·lícula que crea Blaumut cantant a una vida líquida. Una mostra d'estats d'ànim que flueixen i varien, fragments de tu i jo i instants de paraules complicades, senzilles, enigmàtiques i incertes com temps, secret, bioritme, vida, satèl·lit, arbre, llavis, present, cor, binari o blat. Una manera elegant de fer cançons que enamora, urbana i artesana al mateix temps.
El gran Leo Messi segur que va estar present al cap i al cor del públic d'un grup molt culer.La seva cançó "Pa amb oli i sal" es va fer popular perquè sonava a la mitja part dels partits del Camp Nou; al videoclip d'una de les seves cançons més famoses, "Bicictes", apareix el reusenc Sergi Roberto i altres jugadors blaugranes, i el tiet del cantant va ser jugador del Barça en l'època de Charly Rexach.
La majoria de gent va acabar dempeus cantant “Bicicletes”, la darrera cançó, sota la tempesta. A més, va aplaudir durant força estona, agraint que haguessin volgut actuar amb perill de mullar els instruments o, fins i tot, fer-se mal.
El cantant del grup, Xavi de la Iglesia, per posar fi al concert va explicar dos acudits, el primer molt dolent. També va assegurar que havia estat un concert únic, ja que era la primera vegada, i l'última, que havien tocat sota un aiguat. Sens dubte, un concert inoblidable.
Amb els llamps i els trons a sobre, pensant en com tornar cap a casa sans i estalvis, ningú va gosar demanar una altra cançó.