Tot comença un 29 de maig de 1959 en el transcurs d’unes jornades d’estudis sardanistes a Montserrat, on s’acorda fer un homenatge del país a la sardana establint una diada i el nomenament de Ciutats Pubilles. Es va confiar la seva organització a l’Obra del Ballet Popular.
Petició del Casal Tarragoní
Aquesta entitat tarragonina es crea l’any 1957 amb l’objectiu de potenciar l’activitat sardanista a la ciutat. Josep Sendra i Navarro fou president de l’entitat entre els anys 1969 i 1977, en l’època que es va preparar el dossier per demanar que la ciutat fos anomenada Ciutat Pubilla de la Sardana i fer-lo arribar a l’Obra del Ballet Popular. Aquesta petició va rebre el suport de l’Ajuntament i la col·laboració d’altres entitats de la ciutat: Associació La Salle, Club de joves, Cooperativa Obrera, Esbart Santa Tecla, Esbart Secció Femenina, Club Integral Mixte, Òmnium Cultural, Sindicat d’Iniciativa i Turisme i Cor l’Àncora, així com les dues colles sardanistes existents en aquell moment: Colla Joventut Tarragonina i Colla Romaní.
El Casal va tenir la visió de rodejar-se d’entitats locals amb una gran implantació social que afavoria que el missatge de la celebració arribés a més públic i que es convertís en una gran festa per a la ciutat. També d’implicar les autoritats del moment assegurant que tothom estava a favor de la festa que tenia una part d’afirmació de país.
La Caravana de la Flama
El primer dels actes que es duien a terme era la Caravana de la Flama de la Sardana. Es tractava de recollir la Flama que havia presidit l’anterior Ciutat Pubilla per portar-la a la següent. Durant el recorregut s’organitzaven parades amb festes populars diverses i recepcions als ajuntaments. Aquell any van estimar que unes 800.000 persones podien veure passar la corrua de cotxes i autocars ben carregats de senyeres que acompanyaven la Flama. La caravana va sortir de Barcelona el 3 de maig per anar a Bellpuig d’Urgell, Ciutat Pubilla l’any 1972. La rua va passar per diverses ciutats i, després de fer nit a Móra i Cambrils, va arribar a Tarragona el matí del dia 6.
Els actes havien començat la tarda del 5 de maig amb una exposició retrospectiva de la Sardana, una audició de sardanes per la cobla La Principal del Camp i la representació de l’obra Terra Baixa per part del grup de teatre de l’Associació La Salle. El mateix dia 6 comença amb unes matinades dels grallers dels Xiquets de Tarragona i se segueix amb una missa a la Catedral abans de trobar-se a l’Ajuntament per fer l’acte formal de la proclamació. En acabar es desplacen al Camp de Mart on es rep la Caravana de la Fama i s’inaugura el Monument a la Sardana, obra de l’escultor d’Ascó Josep Maria Brull. Els Xiquets de Tarragona van fer un pilar de cinc i el Ball de Bastons va interpretar diverses danses.
Un cop enllestit l’acte davant del monument, aleshores al costat de la bassa que hi ha al parc, es desplacen a l’interior de l’auditori per a la resta d’actes. Es nomena Marta Padró, aleshores dansaire de la Colla Joventut Tarragonina, com a Pubilla i s’escull una dama en representació de les entitats sardanistes i esbarts locals: M. Mercè Yago per l’Esbart Santa Tecla, M. Dolors Gual per la Colla Romaní, M. del Carme Ollé per la Colla Joventut Tarragonina i Isabel Rofes per l’Esbart de la Secció Femenina. A continuació es llegeix el missatge al món sardanista, que aquell any va elaborar Salvador Espriu, i posteriorment Carles Cepero Salat, escriptor nascut a Cervera i que va exercir d’advocat a Lleida i Tarragona, va pronunciar la lliçó magistral. Les actuacions musicals van anar a càrrec de l’Orfeó Gracienc i la Cobla Bages, que va estrenar la sardana Tarragona Ciutat Pubilla, obra de Tomàs Gil i Membrado.
En acabar es va fer una ballada de sardanes als Jardins de Saavedra abans del dinar de germanor a la Ciutat Residencial, que reuniria unes 500 persones. La tarda continua amb una doble ballada de sardanes a la Rambla Nova amb les cobles Bages i La Principal del Camp i a la nit es tancaren les activitats amb un festival al Pretori a càrrec de la Cobla Bages i el Cor l’Àncora.
La petjada del pubillatge
Val a dir que aquest nomenament va tenir un gran impacte durant els anys següents amb el naixement de noves colles (Maginet i Juntes les Mans, entre altres) alhora que s’organitzaven les jornades de l’Antic Sardanista, els aplecs de la sardana i molta activitat al voltant de la sardana.
Ara, 50 anys després, l’Agrupació Tarragona Dansa manté a un gran nivell el nom de la ciutat i el Casal Tarragoní segueix incansable lluitant per mantenir l’activitat. Moltes han estat les persones que han tingut un pes important en aquest període, però deixeu-me destacar els noms de Jordi Grau o Alfred Abad com a representants dels qui, tants anys després, segueixen treballant per la sardana. També noms com Manolo Alarcón, Josep M. Mores, Janó Salvadó o Salvador Olivé per la seva tasca de formació i divulgació. La llista seria molt llarga, per sort, i m’obligo a deixar-la a mitges per manca d’espai.
Estigueu atents a les activitats que el mateix Casal Tarragoní anuncia per al pròxim 16 de setembre per commemorar aquests 50 anys. A gaudir-ne i que sigui per molts anys.