Una rentadora Crolls, uns binocles del general Prim i un cocodril dissecat. Reclams tan diversos com aquests es mostren al públic encara aquests dies al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, en concret a l’exposició Gran Reserva: les col·leccions del Museu de Reus al descobert. Inaugurada pels volts de Sant Pere de l’any passat, la mostra encara no té data de finalització. Per tant, els reusencs encara poden anar-hi i alguns d’ells ho han fet aquest dijous 9 de gener, per descobrir, com dèiem, unes peces d’allò més curioses.
I és que, com bé, ha recordat el tècnic del museu Àlex Rebollo, encarregat de fer la visita guiada, òbviament els museus no exposen tot el patrimoni que hi guarden. Els Museus de Reus compten, ha dit a l’inici del recorregut, amb un fons de fins a 815.000 peces. Un gruix important, però, són fotografies del Centre de la Imatge Mas Iglesias, que també forma part de l’entramat de museus, ha apuntat.
A tall de repàs, Rebollo ha destacat que el fet de mostrar part de la reserva de museus de la ciutat succeeix en dues situacions que conflueixen: d’una banda, l’efemèride que van assolir els Museus de Reus l’any passat en complir-se 90 anys de la creació del primer museu municipal l’abril del 1934; i, d’una altra, el tancament del Museu d’Art i Història el maig del 2024 per acollir-hi una gran reforma. «En l’àmbit arquitectònic i museogràfic, ha suposat un canvi important haver buidat el museu de la plaça de la Llibertat», ha assenyalat el tècnic.
Les figures de Vilaseca i Rius
Durant l’explicació, no han mancat esments a la figura i tasca de l’arqueòleg Salvador Vilaseca, que dóna nom a l’equipament que acull la mostra, i el conservador Pere Rius. La recerca arqueològica del primer, «treballant, fins i tot, el dia de Sant Esteve», la manca d’espai de la Casa Rull com a antiga seu museística, així com els estralls dels bombardeigs de la guerra –que propiciaren la pèrdua de molt del patrimoni– han estat altres aspectes abordats i, d’alguna manera, han deixat a la vista la qüestió important que suposa protegir i preservar el patrimoni.
Fornir el fons del museu amb criteri al llarg dels anys –ha continuat Rebollo, d’altra banda– ha estat un altre dels temes tocats a mesura que es mostraven diferents objectes. Enriquir les col·leccions va suposar temps, «a l’hora d’adquirir peces que parlessin de Reus, però també de la seva gent, de reusencs il·lustres com ara el general Prim, de qui se’n conserven pertinences; i una pila d’objectes, també, del territori que envolta el terme». La compra en antiquaris o el gest de mecenes i donants han estat claus per als museus.
Per esmentar alguns elements curiosos que es poden veure a la mostra, hi ha la coneguda com a Caixa del Comú o caixa de cabdals de l’Ajuntament, que molt possiblement seria de principis del segle XVI, de fusta i ferro, i «on es guardaven diners i documents; tenia tres panys, tret no exclusiu de la ciutat, però que refermava la seguretat i seria equivalent a una caixa forta».
Una altra peça destacada a la visita va ser el llibre de marques del Gremi d’Argenters, amb «tot de segells de cadascun dels agremiats i on es pot consultar, si es té, per exemple, un calze a casa, de quin segell és i identificar la casa que el va fer». No es pot acabar l’article sense esmentar el cocodril dissecat, una peça que el diplomàtic reusenc Lluís Quer Boule va regalar el 1935 al Museu del Centre de Lectura de Reus i que, temps després, l’ateneu va donar als museus, el 2008.
