Gabriel Ferrater era un «gamberro intel·lectual», un «trencamotlles, provocatiu, insultant fins a la injustícia», va descriure en una ocasió Josep Murgades, filòleg i traductor. I així també se l’ha descrit aquest dissabte, 2 de març, a l’inici de la Ruta Gabriel Ferrater. Un itinerari per diferents espais de Reus que guarden certa relació amb la figura de l’escriptor i lingüista reusenc, fill il·lustre de Reus i fill predilecte de Sant Cugat.
«Heu vingut perquè sou uns enamorats de Gabriel Ferrater o per conèixer-lo?», ha preguntat el Joan, el guia de la ruta, ideada per Fina Masdéu i dinamitzada per Ans Educació. La resposta de la vintena d’assistents ha sigut unànime: per conèixer-lo. I, des de la Biblioteca Central Xavier Amorós, s’ha donat pas a un itinerari per l’obra i la vida de Ferrater, primera proposta del programa ‘Març marçot, versos per tot 2024’, impulsat per les Biblioteques Municipals.
Feta la introducció, la següent parada ha sigut el Centre de Lectura, on s’ha indagat en l’experimentació que feia Ferrater de la llengua, les seves influències reusenques, de la prosa francesa, vers anglès, de Freud, Marx o d’arrels indoeuropees. Una àmplia cultura que, per començar a entendre millor, l’acció de la ruta s’ha traslladat cap a l’ajuntament de Reus i, concretament, a la Galeria de Fills Il·lustres, on hi penja el retrat que li va fer el seu amic Josep Maria de Martín l’any 1955.
De Reus, Ferrater en va parlar poc, però entre la seva poesia hi ha pinzellades referents a la ciutat, «plena de carrer per on he tombat (...) plena de veus que m’han cridat pel nom (...)», descrivia al poema La ciutat. Ferrater també va parlar de la seva adolescència, de quan va esclatar la guerra i tenia catorze anys i dos mesos, deia a In memoriam. En uns versos afegia: «El primer bombardeig ens el vam passar al refugi de ca la Sol», un prostíbul.
Per retrocedir encara més en el temps, i poder entendre millor el personatge, la ruta s’ha desviat cap al raval de Santa Anna número 80, a tocar de la plaça Catalunya. Una placa amb tres llimones indica on va néixer, tot i que allí hi va viure poc. Als tres anys, la família va traslladar-se al que havia sigut l’Hotel Europa, al número 13 del mateix raval Santa Anna. Ell no va anar a l’escola fins als 9 o 10 anys. El seu pare no confiava amb els centres educatius. No obstant, Ferrater va aprendre a llegir de ben petit, de forma autodidacta, però tot plegat marcaria la seva personalitat solitària.
La ruta ha finalitzat al terrat del Centre de Lectura, amb una vessant molt més personal: cartes de Ferrater dirigides a Helena Valentí, qui va ser la seva parella; o del germà petit (Joan), que diu: «Ens van deixar molta llibertat» que «també vol dir que vam estar deixats de la mà de Déu». Gabriel Ferrater va suïcidar-se el 27 d’abril de 1972, pocs dies abans de complir 50 anys. No volia «fer olor de vell».