Reusencs i reusenques, tanquem finestres i portes per protegir-nos del defalt ara que tot comença a estar passat de volta.
Quan les ombres cauen sobre la ciutat i els carrers de Reus s’omplen de murmuris expectants, el Ball dels Set Pecats Capitals comença a desplegar el seu encanteri. No és un ball qualsevol, sinó una dansa ritual, una crida a la disbauxa i a la llibertat abans que no arribi la penitència.
El protagonisme és del Rei Carnestoltes, amo i senyor d’aquest regne de bogeria, que es presenta envoltat per les seves figures més fidels: la Ira, la Luxúria, la Gola, l’Avarícia, la Mandra, l’Enveja i la Supèrbia. Amb vestits imponents, màscares que oculten rostres de pecat i una música que ressona amb força, l’espectacle comença.
Els carrers del centre esdevenen escenari d’aquesta coreografia infernal, interpel·lant públic i botiguers. La Luxúria, seductora i desinhibida, encisa el públic amb moviments felins. La Ira, imparable i furiosa, es desfoga en girs violents. La Gola es mou amb un afany insaciable, mentre la Mandra sembla reticent a ballar, arrossegant els peus en un joc irònic mentre la supèrbia l’observa amb el cap ben alt.
El públic, seduït per la rauxa que promet sa majestat, segueix el recorregut de la comparsa per places i carrers, atrapats per l’energia de la dansa. La ciutat es transforma en un teatre a l’aire lliure on els pecats esdevenen virtuosos per una nit. No hi ha moral, no hi ha restriccions; només la celebració del Carnaval en la seva essència més pura.
Quan el ball arriba a la seva culminació, amb una explosió de moviment i capritx, ja no queda cap dubte: el Carnaval de Reus és una festa única, i el Ball dels Set Pecats és el seu cor bategant. Amb aquest acte, la ciutat es rendeix al regnat del Carnestoltes, sabent que la diversió, la transgressió i l’alegria dominaran fins al seu inevitable final.
