Aquests dies he hagut que tirar d’hemeroteca més del que és habitual. Navegant pels milers de notícies que formen l’arxiu del Diari vaig donar de cap amb una que em va cridar poderosament l’atenció. Aquesta feia referència al congrés nacional que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va organitzar a l’edifici Tecnoparc de Reus l’any 2012.
Sense anar més lluny, la setmana vinent es compleixen 9 anys de la seva celebració. Aquell congrés era la primera vegada que tenia lloc fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un gest que es va entendre llavors com un reconeixement de la cúpula del partit a Carles Pellicer, que havia acabat d’aconseguir la seva primera alcaldia a l’Ajuntament de Reus després de més de 30 anys de lideratge socialista.
Però el que pocs es pensaven en aquell llunyà ja 2012 és que el congrés reusenc es convertiria amb un esdeveniment històric que marcaria el tauler polític català per sempre. De fet, per molts entesos i protagonistes de l’època, aquell acte va desencadenar amb l’inici del Procés sobiranista i, paral·lelament, la dissolució de CDC i el creixement de les altres dues formacions independentistes: ERC i la CUP.
Un dels que defensen aquesta tesi és Francisco Marco, que va saltar a l’actualitat per ser el director de Método 3 i autor del llibre Operación Cataluña. Recuperant una conversa que vaig mantenir amb ell farà uns anys, recordo que explicava com «aquell congrés va servir per posar una diana a tots els que van destacar.». I posava com a exemple el cas d’Oriol Pujol, qui va ser nomenat secretari general i «l’endemà ja s’iniciava el cas de les ITV».
L’Estat propi com a objectiu
A nivell polític, l’inici del Procés s’entén pel fet que en aquell congrés, CDC va decidir, per primera vegada, superar l’autonomisme i apostar per la independència. I fer-ho, a més a més, com a una prioritat. Així mateix ho va recordar el mateix expresident de la Generalitat, Artur Mas, l’any passat quan va visitar Reus per presentar el seu llibre Cap fred, cor calent. El procés en primera persona.
Els esdeveniments ocorreguts després del congrés van derivar, en primer lloc, amb el Dret a Decidir i les eleccions del 9N, per continuar després amb tot el que ha viscut la darrera dècada. Aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya han continuat mostrant com el camí iniciat en aquell congrés va canviar el rumb de la política catalana i de la llavors hegemònica CDC. La decisió adoptada va obrir una esquerda dins de la formació que ha tornat a quedar palesa en la disputa entre el PDeCAT, l’hereu de l’antiga convergència, i JxCat.
I en aquest trencament, Reus torna a ser protagonista. Primer, pel fet de tindre la ciutat més important en mans d’un alcalde del PDeCAT i, després, pel pes de Pellicer com a històric exconvergent. Per això, els mals resultats que va obtenir la seva formació podrien entendre’s com una derivada més, encara que molt llunyana, d’aquell congrés de 2012. Malgrat això, la lectura més interessant en aquests moments a nivell local és si la desfeta del PDeCAT podria liquidar el govern. Però tot i que dues de les regidores més importants del partit de Pellicer estan posicionades amb Junts, i del pacte que mantenen amb ERC i Ara Reus, la veritat és que res fa pensar en una desfeta aquest mandat.