L’església de Sant Francesc de Reus ha recuperat una escultura que es donava per perduda des de la Guerra Civil espanyola. Es tracta de l’obra de Sant Crist a la columna, creada per l’escultor reusenc Joan Roig i Solé. Aquesta escultura es creia que estava dins del temple en l’incendi que va patir l’edifici el 21 de juliol de l’any 1936. Ara bé, gairebé 90 anys després s’ha conegut que aquesta figura es va salvar i ha estat tots aquests anys a Reus, a l’espera que es pogués restaurar.
Ha estat la família de Marià Bofarull Ferrer, també escultor reusenc, qui ha descobert aquesta figura entre les pertinences de l’artista, i que han decidit retornar-la al santuari d’on va pertànyer. La seva filla, Anna M. Bofarull Solé, ha explicat que l’any 2021 van descobrir aquesta escultura entre les seves pertinences. «Ens va extranyar perquè el pare sempre ha treballat amb guix, i aquesta figura està feta de fusta, llavors no ens quadrava», diu Anna M. Després de consultar amb altres membres de la família, van determinar que, efectivament, no era seva, i que hauria pogut pertànyer a l’església de Sant Francesc. Després d’investigar alguns anys, s’ha descobert quina història té darrere.
Què va passar amb el Sant Crist a la Columna?
El 21 de juliol de 1936, pocs dies després de l’inici de la Guerra Civil espanyola, a Reus les coses es mantenien tranquil·les fins que van arribar uns milicians revolucionaris provinents de Barcelona i que van voler atacar la institució símbol del bàndol conservador: l’Església. D’arreu de Tarragona, van assenyalar diversos edificis religiosos d’on havien de destruir la imatgeria. Un d’aquests casos va ser el de l’església de Sant Francesc de Reus.
Va ser Marià Bofarull Ferrer, un jove reusenc de divuit anys i alumne de l’Escola d’Art, qui va veure com el temple cremava. Segons sospiten els seus successors i historiadors, l’artista podria haver entrat a l’església una vegada es va extingir l’incendi i va trobar la imatge en un lateral, que no havia estat molt afectada per les flames.
El Sant Crist a la Columna és la imatge del gremi dels corders, del qual havia format part la mare de Marià Bofarull. Aquest va ser el motiu pel qual el jove escultor va voler endur-se la imatge a casa per a protegir-la de possibles actes vandàlics. Durant aquells primers dies de Guerra, Bofarull va salvar altres elements religiosos de la ciutat, com ara la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia o les relíquies de Sant Bernat Calvó.
La restauració que mai va arribar
La intenció de Marià Bofarull va ser restaurar l’estructura, però mai la va acabar. És per això que l’escultura es va quedar a casa seva i la família l’ha pogut recuperar. Ara bé, la figura sí que manté avui els senyals de la voluntat de fer aquesta restauració per part de Bofarull.
«He demanat que es faci una bona restauració de l’escultura, perquè ho necessita. Però també he demanat que es mantinguin aquestes senyals, de les restes de l’incendi i també de l’intent de restauració que va fer el pare, perquè és una memòria del que ha passat aquesta escultura», diu Anna M. Bofarull.
En la mateixa línia s’expressa el rector de la parròquia, Josep M. Gavaldà: «El Sant Crist a la Columna té una simbologia de penitència per als cristians, però ara aquesta figura també suma un significat: el de recordar el que va passar el cristianisme durant la Guerra» i també aquelles persones que van salvar el patrimoni.
Presentació en societat
La família de Marià Bofarull retorna l’escultura a la parròquia d’on un dia en va sortir. Mossèn Gavaldà ha volgut agrair aquest gest i s’han compromès a restaurar l’escultura i retornar-la a l’església, en una ubicació que encara han d’estudiar.
El Sant Crist a la Columna es presentarà aquest divendres, dia 11 d’abril, a les 19 hores. Un acte en el qual s’escenificarà el retorn d’aquesta escultura fent-la entrar al temple.
Una figura de Joan Roig Solé
Joan Roig Solé (Reus, 1835 - Barcelona, 1918) va ser un escultor reusenc. Va ser amic de la infància i company d’estudis del pintor Marià Fortuny, i va ser de l’avi d’aquest de qui va aprendre la tècnica de la talla de fusta. Més endavant, va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona i a l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Finalment, va establir el seu taller a Barcelona i es va especialitzar en figures de marbre en l’estil predominant de l’època: el realisme neoclàssic. L’Ajuntament de Reus el va nomenar fill il·lustre de la ciutat.
