Ofrenes florals en record a les víctimes de l’Holocaust, almenys 36 de Reus

La ciutat va commemorar els 80 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz amb un acte a la plaça de la Llibertat

27 enero 2025 22:47 | Actualizado a 28 enero 2025 07:00
Se lee en 1 minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
0
Comparte en:

Reus va recordar ahir, just 80 anys després de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, a les víctimes de l’Holocaust, i especialment als deportats reusencs als camps nazis. En total, 36, un més del que es comptabilitzava fins ara «perquè la recerca que impulsem des de l’Arxiu ha permès identificar un reusenc més que s’afegeix al llistat, Joan Benet Ferran», va explicar la regidora de Bon Govern, Montserrat Flores.

Ho feia en un acte que es va celebrar a les 17 h al jardí de rosers de la plaça de la Llibertat, on des de fa un parell d’any hi ha una estela commemorativa a la «memòria de totes els persones compromeses en la defensa de la llibertat, la justícia i els valors democràtics», tal com s’hi pot llegir.

Durant l’acte, l’entitat Cultura i Solidaritat, associació que ha tingut un paper fonamental en el treball pel reconeixement i la recuperació de la memòria dels deportats reusencs, van llegir el manifest, tot mostrant preocupació de la situació actual, amb el «perill dels discursos d’odi que es difonen sense filtre a les xarxes socials». En aquesta línia també es va expressar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que va fer una crida als joves: «Us necessitem, heu de ser l’altaveu». De fet, la commemoració va comptar amb la participació d’alumnes dels instituts Josep Tapiró i Domènech i Montaner, que van llegir els noms dels 36 reusencs deportats als camps nazis identificats fins al moment.

Durant l’acte, que també va comptar amb familiars dels deportats, es van fer ofrenes florals, que es van dipositar als voltants de l’estela commemorativa que, justament, està col·locada a un espai proper al lloc on un gran nombre de persones van ser assassinades per un dels bombardejos feixistes més greus que la ciutat de Reus va patir durant la Guerra Civil.

En paral·lel, des de la regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, a través de l’Arxiu Municipal, es continua treballant en el projecte de recuperació de la memòria de les persones de Reus que van ser deportades als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Comentarios
Multimedia Diari