El procés ha estat ric en fantasies. L’independentisme va conrear els miratges que Espanya era un Estat fallit que es miraria passivament la secessió, que Catalunya era un sol poble, que no calia patir quant a les empreses, suports internacionals il·lusoris... L’unionisme tampoc va fer curt amb la teoria de l’adoctrinament escolar i televisiu massiu, acusacions inversemblants als tribunals, informacions falses sobre comptes a l’estranger dels líders sobiranistes o faules sobre apartheid lingüístic, nazisme...
La investidura de Pedro Sánchez amb el suport dels sobiranistes catalans i bascos i la promulgació d’una llei d’amnistia han desfermat reaccions que inviten a témer que estem davant d’una nova tongada de falòrnies, ara promogudes per membres de la judicatura contraris a aquests acords polítics.
Des d’amplis sectors polítics i mediàtics, la cursa del jutge García Castellón per acusar de terrorisme l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC Marta Rovira en el cas de Tsunami Democràtic ha estat percebuda com un intent de deixar-los fora de la llei d’amnistia que es tramita al Congrés, i així torpedinar-la.
Els detractors de García Castellón consideren un deliri tipificar com a terrorisme els disturbis produïts durant el procés i els defensors asseguren que aquí es vivia un règim de terror. Com ja hem vist en altres casos, no estem parlant de fabricació de proves o delictes, sinó d’interpretacions desajustades dels fets per a encaixar-los dins el Codi penal.
La trama russa
Aquesta setmana, el torn ha estat pel jutge Joaquín Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, que ha prorrogat les diligències sobre la trama russa del procés i ha obert la porta a inculpar per alta traïció als investigats, delicte que també els exclouria de l’amnistia. En l’argumentari d’Aguirre juguen un paper fonamental les anotacions i missatges intervinguts al reusenc Víctor Terradellas, exsecretari de Relacions Internacionals de Convergència.
«Examinados diversos mensajes cruzados entre T. (Terradellas) y S. (Nikolay Sadovnikov, exdiplomàtic i empresari rus, suposat emissari de Putin) de principios del año 2018 se puede observar que los contactos de T. con S. debían ser de muy alto nivel dado que T. se intuye que sabe que va a comenzar la invasión de Ucrania por Rusia», diu l’auto de pròrroga del cas Voloh.
Segons el magistrat, les relacions personals d’alguns dels investigats amb els serveis secrets russos i l’extrema dreta alemanya o italiana obeïen als interessos d’aquests agents estrangers per «establecer relaciones de influencia política y económica con el gobierno de Catalunya, si éste se independizaba de forma unilateral de España. O bien, se iniciara una guerra entre la Unión Europea y Rusia, siendo (al parecer y según se desprende algunos mensajes encontrados en el teléfono móvil del investigado T.), la invasión de Ucrania y la consecuente limitación del suministro de gas a Europa el primer paso importante de la estrategia política del gobierno ruso y su presidente P. (de tendencia política de extrema derecha) para la desestabilización de la democracia y la Unión Europea, consecuencias entre las cuales se podría producir la salida de España de la UE por causa de la independencia unilateral de Catalunya apoyada por el gobierno ruso, mediante soporte económico y militar».
Si això fos així, Terradellas hauria estat informat de les intencions russes d’envair Ucraïna quatre anys abans que Putin ordenés l’atac. Des d’una perspectiva estrictament reusenca, fins i tot podríem presumir de tenir un conciutadà tan ben informat.
El que passa és que aquesta no és l’única explicació possible al fet que Terradellas tingués anotacions sobre la invasió d’Ucraïna o comentés aquesta hipòtesi amb altres persones, perquè part del seu currículum ha consistit a treballar amb ONG solidàries en diverses guerres i postguerres, i ha estat fundador i editor de revistes sobre relacions i conflictes internacionals, pensament polític i cooperació. Elucubrar sobre geopolítica i escenaris bèl·lics formava part de la seva feina.
Sense temps de pair les sospites descrites a l’auto judicial, s’han filtrat els àudios de la declaració de Terradellas davant Aguirre el 2022, que quedarà per a l’antologia del disbarat sobre el procés. El jutge deu tenir en alta consideració l’activista reusenc, si més no com a conversador, perquè Aguirre li solta sense embuts les seves opinions personals sobre l’expresident Puigdemont i la declaració unilateral d’independència, amb comentaris insòlits atès que fan referència a fets i persones que està investigant. Una de les respostes de Terradellas em sembla el millor resum de l’interrogatori: «¿Me deja reír o no?».