El ple de l’Ajuntament del passat divendres va parlar d’un tema molt sensible: l’educació. Les mocions ja figuraven a l’ordre del dia quan els esdeveniments polítics van fer que el debat arribés només dos dies després que l’avançament electoral enterrés definitivament el pressupost de la Generalitat per enguany.
Uns comptes que assignaven un 10% més d’inversió en educació per combatre el fracàs detectat per l’informe PISA, reforçar l’escola inclusiva i la lluita contra la desigualtat i millorar les condicions laborals del professorat.
Si revertir l’anunciat tancament d’una línia de l’Escola la Vitxeta ja era molt difícil, ara que el Departament disposarà de menys diners dels previstos la cosa encara pinta més negra.
Recordem que la Generalitat justifica el tancament per corregir la sobreoferta de places a la ciutat –a causa de la baixada de la natalitat– que agreuja la segregació escolar, és a dir, la concentració de l’alumnat més vulnerable en determinats col·legis, la qual cosa comporta conseqüències negatives sobre els resultats educatius, la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i, en definitiva, el progrés del país.
Reus està entre les ciutats catalanes amb un nivell de segregació molt alt, situació que es repeteix a quasi totes les més poblades. A la demarcació, només Tarragona registra índexs pitjors.
És un problema que no deriva només del volum de població d’origen estranger i que s’afegeix a tots els que planen sobre l’educació a Catalunya. La diagnosi de l’últim informe PISA és demolidora: estem a la cua en el rànquing estatal i europeu, especialment en competències bàsiques, matemàtiques i lectura. El sistema educatiu està tocant fons.
En aquest context, la CUP i Junts van presentar mocions al ple de l’Ajuntament que coincidien a reclamar el manteniment de totes les línies educatives a les escoles de Reus.
Tots els grups es van posicionar contra el tancament d’una línia de l’Escola la Vitxeta, unanimitat previsible, facilitada perquè això no és una competència municipal i la decisió no depèn del consistori.
Però, més enllà de les bones paraules, el debat generat va resultar insubstancial. Segurament, les acusacions creuades de populisme van definir bastant bé el to de les intervencions, si interpretem com a populisme predicar solucions senzilles a problemes complexos.
Pública ‘versus’ concertada
La moció de la CUP en defensa de l’escola pública partia del manifest redactat per sis Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de col·legis públics de Reus.
En aquest assumpte, és evident que La Vitxeta –i l’escola pública en general– ha jugat amb desavantatge, perquè la sobreoferta de places només era retallable a l’ensenyament públic, atès que la concertada té blindades les seves fins al 2026, quan expira l’actual contracte programa.
Però limitar els problemes i solucions a la dicotomia entre ensenyament públic i privat està allunyat de la realitat, entre altres coses perquè un 40% de famílies catalanes escullen lliurement portar els seus fills a escoles concertades, opció tan respectable com la contrària.
De fet, a Reus hi ha col·legis públics amb molta uniformitat d’alumnat d’origen autòcton i concertats amb molta diversitat.
Ni els resultats deficients del sistema educatiu català ni el problema de la segregació són culpa de la convivència de l’ensenyament públic i privat/concertat, malgrat que la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, va afirmar que «la sobreoferta per part de la concertada és un dels grans obstacles en la lluita contra la segregació escolar». Però la tesi dels estudiosos de referència en la matèria no és exactament així.
El problema no són les places de la concertada, sinó la corresponsabilització. I pel que advoquen els experts és perquè la concertada assumeixi l’escolarització d’alumnes vulnerables en la mateixa mesura que la resta, aplicant si cal un finançament asimètric dels col·legis concertats en funció del volum d’alumnat complex que matriculin.
Això vol dir que les mesures contra la segregació no han de limitar la llibertat d’elecció de centre, sinó evitar que cap escola assumeixi una acumulació de nens i nenes vulnerables que impossibiliti bons resultats educatius. Però pels polítics és més senzill i rendible ignorar els matisos i recórrer a maniqueismes.
Per la seva banda, la moció de Junts per Reus defensava la coexistència dels dos models i demanava modificar la zonificació escolar de la ciutat, una eina d’escolarització pensada per racionalitzar els criteris d’admissió i ajudar a combatre els efectes de la segregació urbana.
Però la revisió de la zonificació és una mesura parcial que mai satisfarà tothom, perquè les queixes sobre models i línies de zonificació sempre existiran en funció dels interessos de cadascú.
El més rellevant del debat suscitat entre Junts i l’equip de govern va ser la desmemòria de què van fer gala ambdues parts. La regidora d’Educació, Pilar López, va recordar que durant els darrers anys de Junts a l’alcaldia –amb ERC i AraReus de socis– es van tancar 11 línies públiques a la ciutat, inclòs un col·legi sencer.
Però va preferir oblidar que els representants del govern actual encapçalat del PSC –també amb ERC i AraReus de socis– havien admès que l’oferta de la Vitxeta fos d’un sol grup, perquè tant la Comissió de Participació com la Taula Local de Planificació van aprovar-ho per unanimitat, per canviar després d’opinió quan van començar les protestes. Assumpte del qual encara és hora que algú doni alguna explicació.
Uns i altres haurien pogut fer alguna reflexió sobre aquests antecedents i l’evolució del padró d’alumnes a escolaritzar, que haurien enriquit el debat i l’anàlisi de la qüestió. Però van preferir fer-se el sord i aplicar el «i tu més», que és el que dicta el manual de la política actual.
