La partida per l’alcaldia de Reus es juga a tres apostes combinades a tres caselles: gestió, lideratge i prestigi de ciutat. Així es desprèn de les cartes que han ensenyat fins ara les tres candidates que es jugaran el triomf: Teresa Pallarès (Junts), Noemí Llauradó (ERC) i Sandra Guaita (PSC), en aquesta particular Queens League reusenca, atès que la guanyadora de la cursa serà, per primer cop, una dona.
La primera a exhibir la seva aposta va ser Guaita amb el gran anunci a l’estació d’autobusos de Tarragona amb el lema Recuperem la capitalitat, recuperem l’orgull de Reus. Aquesta crida al canvi per recobrar el prestigi presumptament perdut s’ha combinat amb la reivindicació de la seva bona gestió. Com que els socialistes són a l’oposició a l’Ajuntament, la gestió que esbomben és la del govern de Pedro Sánchez, especialment la relacionada amb Catalunya i amb les qüestions en què Guaita ha intervingut com a diputada al Congrés. Sense oblidar les realitzacions dels 32 anys d’ajuntaments socialistes com a demostració que la ciutat ha perdut empenta. El canvi que Reus mereix, resumeix el PSC. El canvi continua sent mot talismà, malgrat que Felipe González i 1982 ja quedin molt lluny.
La tasca al govern municipal i el lideratge de Noemí Llauradó com a vicealcaldessa i presidenta de la Diputació es configuren com els eixos de la campanya d’ERC. Que els republicans fan bandera de la seva gestió a l’Ajuntament s’evidencia a la llista electoral, on els sis primers llocs són pels sis regidors actuals, un desenllaç en concordança amb el discurs que el grup municipal ha mantingut els darrers anys. Però en la campanya electoral pròpiament dita sembla que ERC vol posar el focus en el lideratge, tant de Llauradó com dels seus companys de candidatura als seus àmbits. La campanya Mirada Valenta, presentada recentment, aprofundeix en aquesta apel·lació als lideratges inspiradors.
Per la seva banda, Teresa Pallarès i Junts han apostat per un missatge que combina tots tres elements: La millor ciutat. La millor alcaldessa. Pallarès pot acreditar un llarg currículum en càrrecs de responsabilitat, per la qual cosa és natural que aposti per presentar-se com a gestora experimentada i continuadora de la bona administració econòmica desenvolupada pels governs de Carles Pellicer els darrers dotze anys. Quant a lideratge, és evident que a l’ombra de Pellicer era difícil sobresortir i, per tant, ha assumit el paper d’hereva tot reivindicant el llegat de l’actual alcalde. I sobre el posicionament de Reus, utilitza una fórmula eclèctica, La millor ciutat, que permet la interpretació que aspirem a ser-ho i també que ja ho som i ambicionem ser-ho encara més.
Un intangible
El tractament electoral del prestigi de ciutat és una qüestió especialment interessant perquè entrelliga factors molt diversos, que van des de la reputació exterior als serveis que rep la ciutadania. Però la clau no està en el posicionament real de Reus en tots aquests àmbits, sinó en la percepció que té la ciutadania reusenca sobre aquest posicionament, que poden ser coses diferents.
Un exemple paradigmàtic és la reputació comercial. El prestigi comercial que té la ciutat de portes enfora és molt elevat, però els reusencs en tenen una perspectiva més crítica, fruit de la comparança amb la seva pròpia memòria històrica més que amb la situació del comerç urbà a la resta del país.
La situació industrial també admet visions contraposades. Les estadístiques diuen que Reus és la segona ciutat catalana amb un percentatge més alt d’ocupació en el sector TIC –tecnologies de la informació i la comunicació–, després de Barcelona, i també està ben situada en el desplegament de les energies renovables, però persisteixen els problemes de sòl industrial i les dificultats per captar gran indústria.
En altres temes, la reputació interna i externa pot estar més equilibrada, com el creixent atractiu turístic vinculat a Gaudí i el modernisme, o la potent oferta d’oci –en les seves diverses formes– que combina la ciutat.
Tot això ens porta a la pregunta decisiva en clau electoral: durant la darrera legislatura, i per extensió en l’etapa Pellicer, Reus ha guanyat o ha perdut posicionament? O, per ser més rigorosos, els reusencs perceben que la ciutat ha guanyat o ha perdut reputació sota el govern tripartit Junts-ERC-Ara Reus?
Com ja hem dit, aquesta és una resposta que es nodreix de molts inputs, des de la fama que projecta la ciutat fins a la valoració de la quantitat i qualitat que els reusencs fan dels serveis que reben i dels impostos que paguen. I el resultat depèn del sumatori de factors com si la ciutadania ha rebut com a millora o retrocés el canvi en el model de gestió sanitària; si percep que s’ha perdut, o no, pes específic en el terreny cultural; i un llarg etcètera.
El 28-M sabrem com valoren els votants la capacitat de gestió, de lideratge i de prestigiar la ciutat de les tres candidates cridades a disputar-se l’alcaldia.