Diu el testament de Josep Boule que «sus hijas y herederas puedan disponer libremente de cuanto perciban y les corresponda, a excepción de los inmuebles, pues respecto de estos les sustituye para después de su muerte a sus hijos, nietos del Señor testador, en las partes iguales o desiguales que designe en última voluntad su respectiva madre; (...) de modo que ninguna de sus hijas y herederas podrá enagenar, ni hipotecar los bienes hereditarios inmuebles».
Una d’aquestes possessions que el cèlebre comerciant francès establert a Reus va estipular que romanguessin en mans de família és el magatzem de vins del costat del Palau Boule –l’actual Escola Maria Cortina–. Un edifici que ara està revelant el seu aspecte original gràcies a les obres de reforma que el convertiran en el futur Centre Civil Gregal.
No és l’únic dels seus llegats que ha estat notícia en els darrers temps a conseqüència de projectes o transaccions –la casa i les cotxeres dels carrers Llovera i Boule, el Mas Mayner, el panteó funerari...–, i això no passa per casualitat, sinó perquè a finals de segle XIX Boule era un dels grans hisendats de la ciutat, sinó el principal, i és difícil no ensopegar amb algunes de les seves antigues propietats quan es fan intervencions arreu del nucli urbà.
El testament
Josep Boule Moncet (Villecomtal, França, 1822 - Reus, 1895) va ser un emigrant francès que va arribar a Catalunya treballant de llenyataire i va prosperar als negocis fins a esdevenir el criador i exportador de vins més important de la ciutat. Amb el comerç vinícola amb Europa i Amèrica i la participació en algunes de les més rellevants empreses reusenques va amassar una fortuna llegendària.
Vaig accedir al seu testament arran una conferència sobre la història d’El Círcol que fa uns mesos em va encarregar l’entitat, perquè Boule també va ser propietari de tot l’edifici del Teatre Fortuny. El document mostra la magnitud del patrimoni que va llegar les seves quatre filles i hereves, Adelaida, Magdalena, Paula i Isabel –la cinquena filla, Carolina, va morir abans que el seu pare, sent soltera–. I, com ja hem vist, també deix clar la ferma voluntat de Boule que tots els immobles que havia adquirit o construït continuessin en mans de les següents generacions de la família, mitjançant la clàusula prohibitiva citada anteriorment.
El repartiment el va fer de la manera següent. Adelaida, casada amb Lluís Quer, va rebre la casa Ortega –després anomenada casa Quer, llastimosament enderrocada fa 50 anys–; el gran mas de la carretera de Salou que havia estat de Macià Vila –posteriorment conegut com a Mas Quer, que ara ocupa el barri Fortuny– i el Mas Subirà –terrenys que avui constitueixen el barri al sud del carrer Misericòrdia, al voltant de la Ronda Subirà–. Magdalena, casada amb Rafael Codina, va heretar l’edifici del Teatre Fortuny, la societat El Círcol i el Gran Cafè de París –local que ara és el restaurant Viena–. Paula, casada amb Lluís Guardiola, va heretar els immobles que ocupen la part de dalt del carrer Llovera, coneguts com casa Guardiola-Boule, i el magatzem i cotxeres del carrer Boule. I Isabel, casada amb Ramon Mayner, van rebre el negoci de vins amb el Palau Boule i el mas i les finques adjacents –que avui són l’Escola Maria Cortina, el barri Niloga i la urbanització Mas Mayner–. Si ho visualitzéssim sobre un mapa, veuríem com les possessions de Josep Boule abastaven parts enormes del nord, el centre i el sud de la ciutat.
El celler
Gràcies a l’inventari que s’inclou en el testament, també sabem tot el que contenien les tres naus destinades a la producció, emmagatzematge i comercialització de vi que rodejaven el Palau Boule i que encara es conserven –alguna només parcialment– a dreta, esquerra i nord de l’edifici principal. Segons aquesta relació, el 1894 als cellers de cal Boule hi havia 37 tines, algunes gegantines –cinc d’elles tenien capacitat per més de dos mil i tres mil hectolitres–, 400 pipes i 600 bocois buits pel tràfic de vi, 50 barrils, 200 portadores, cinc premses, tres màquines desrapadores i rebregadores de raïm, bombes centrifugadores, motors de gas, màquines de vapor, calderes, filtres, bàscules, carros, carretes, tartanes, cavalls...
Altres disposicions testamentàries ens donen altres dades il·lustratives del potencial econòmic assolit per Boule, com per exemple el dot que havia donat a cadascuna de les filles quan es van casar: «En las cartas de boda que se firmaron por razón del matrimonio de sus cuatro hijas, dio a cada una de ellas, junto con su esposa Isabel Oliva Bages, la cantidad de 100.000 pesetas en metálico y 2.500 pesetas en ropa y muebles». Cal tenir present que en aquella època, cent mil pessetes constituïen una fortuna.
Un altre dels llegats del comerciant francès que ha estat notícia enguany és el seu monumental mausoleu al Cementiri de Reus, que l’Ajuntament ha restaurat per garantir la seva conservació. Boule també el va voler preservar al seu testament, de manera semblant a la resta de propietats. «Quiere que dicho panteón sea por igual de todas sus cuatro herederas, a cuyo cargo quiere corran también por partes iguales, las reparaciones y demás gastos para su buena conservación. (...) En el panteón podrán colocarse los restos de las herederas, sus esposos, descendientes y cónyuges de éstos, y sin que por motivo alguno puedan enajenarlo ni hipotecarlo». Més d’un segle i diverses generacions després, les coses no han anat exactament així.