Els llums de Nadal van arribar a empentes i rodolons a Reus

Reus vol competir a la lliga de les ciutats més il·luminades per Nadal i l’Ajuntament hi aposta fort assumint tota la inversió de la instal·lació dels llums. A partir del 28 de novembre veurem el resultat d’aquesta cursa lumínica que, contràriament al que es pot pensar, és una tradició que va costar d’arribar a la ciutat.

Per entendre l’atracció popular per les il·luminacions nadalenques s’ha de recordar que l’Espanya posterior a la Guerra Civil va estar sotmesa a fortes restriccions en el subministrament elèctric fins entrats els anys cinquanta. A més d’un llast per al desenvolupament industrial, la carència d’energia també ofegava els comerços, que quan es decretaven restriccions havien de deixar de consumir electricitat entre les set i les vuit de la tarda, segons el ram, i tenien prohibit encendre l’enllumenat d’aparadors, rètols i façanes.

Estant així les coses, la normalització en el subministrament a partir de mitjan anys cinquanta va tenir un fort impacte econòmic i social, que es feia molt evident en una ciutat amb tanta oferta comercial com Reus. Va ser un dels primers símptomes de superació de la llarga postguerra.

Aparadors enlluernadors

Diuen les cròniques que el Nadal de 1956, els carrers van viure una riuada de reusencs i visitants com no es recordava. L’Ajuntament va mantenir l’enllumenat públic obert tota la nit i pels carrers de Llovera i Monterols no es podia ni caminar de tanta gent que volia veure els aparadors ricament decorats i la profusió de rètols i lluminàries a les façanes que enlluernaven els passejants.

En aquest context, per donar encara més atractiu a la ciutat, van aparèixer les primeres veus suggerint que les agrupacions de comerciants o veïns il·luminessin els seus respectius carrers amb motius nadalencs, com ja s’estava començant a fer a Barcelona. Però, pel que sembla, les parts interessades no ho van considerar necessari, perquè amb el que feia cada comerç la cosa ja rutllava, i molt, com ho demostra que el 1959 l’Ajuntament acordés fer pública la seva satisfacció «per les il·luminacions extraordinàries i ornamentació especial amb què molts comerços, han contribuït a augmentar l’esplendor de les festes de Nadal, conferint als carrers de la Ciutat un grat aspecte d’acord amb la seva tradició mercantil».

Tot i això, com la novetat s’estenia arreu, el 1961 l’Ajuntament va fer la primera crida a adornar carrers i places, amb un resultat paupèrrim: només un fanal de la plaça del Mercadal va ser engalanat.

L’any següent, mentre la Cambra de Comerç convoca un concurs d’aparadors adornats i el Centre d’Iniciatives i Turisme i la ràdio i premsa local reclamen que la ciutat se sumi a la moda de l’enllumenat nadalenc a la via pública, el consistori agafa la iniciativa i planta per primer cop un gran avet al mig del Mercadal amb bombetes i garlandes multicolors. Però la resposta dels carrers més comercials torna a ser escassa. Els qui tenen l’honor de ser pioners són el raval de Jesús, que instal·la els primers ornaments de bombetes de costat a costat, pagades pel veïnat, i el carrer de les Galanes, que posa unes pancartes amb dibuixos nadalencs i il·luminació.

L’arrencada definitiva

Impulsades per aquesta primera experiència, les festes de 1963 són les de la definitiva implantació d’enllumenat nadalenc a les principals vies públiques de Reus. L’Ajuntament comandat per l’alcalde Albouy dona facilitats perquè les instal·lacions puguin efectuar-se sense haver d’obtenir permís municipal i es fa càrrec del consum elèctric, amb l’obligació que s’inaugurin abans del 20 de desembre i no es desmuntin fins al 7 de gener, Alhora, el consistori situa avets i adorns en diversos espais públics i l’Ajuntament de l’Albiol regala un gran pi que es col·loca al Mercadal.

La campanya també es beneficia del pas fet pels veïns i comerciants del carrer de Monterols, que han constituït una associació per a fomentar iniciatives de promoció de la més tradicional de les artèries comercials de la ciutat. A més d’aquesta, el raval de Jesús, les places del Mercadal i dels Màrtirs –actual Llibertat– i els carrers Llovera, Major i Galera, entre altres, despleguen il·luminacions encarregades per les seves comissions veïnals.

Un costum que, amb alts i baixos, problemàtiques de tota mena i canvis de model ha continuat inamovible fins als nostres dies, superant fins i tot el retorn de les restriccions energètiques provocades per la crisi del petroli de 1973, tot i que aquell any es va haver de fer un Nadal lumínicament de mínims.