La sorpresa del cinquè capítol de Tor, titulat Ruben i els anglesos, ha estat descobrir que un dels principals protagonistes de la història de la muntanya maleïda del Pirineu va acabar vivint a Reus, segons narra el periodista Carles Porta, autor de l’exitosa sèrie documental de 3Cat.
El personatge en qüestió és Ruben Castañer, un aragonès que va arribar a Andorra el 1955 per a treballar de cambrer en un hotel i que va progressar fins a convertir-se en un conegut agent immobiliari al país de les Valls. Als anys setanta, tres dels veïns i copropietaris de Tor (Pallars Sobirà) li van arrendar la muntanya per fer-hi una estació d’esquí. Castañer, associat amb dos inversors anglesos, va topar amb l’oposició d’altres famílies del poble, liderades per Palanca. El 1980, el conflicte entre els dos bàndols va provocar dos morts i el 1995 encara es va enverinar més amb l’assassinat de Sansa, que uns mesos abans s’havia convertit en amo únic de la muntanya arran d’una sentència del jutjat de Tremp.
Ruben Castañer va morir a 85 anys a Màlaga, acompanyat d’una de les seves filles. El 2017, cinc anys abans de la defunció, va concedir una entrevista una periodista alemanya interessada en el cas. La trobada es va fer per mediació de Carles Porta a Reus, on Castañer havia establert la seva residència, i va ser enregistrada per una productora audiovisual de la ciutat, com queda palès a les imatges incloses en la sèrie.
Afers econòmics i judicials
I com és que aquest senyor va fer cap a Reus? La resposta ens la podria donar millor que ningú Carles Porta, però el que sí podem avançar és que Castañer va continuar deixant a Reus el seu rastre habitual de problemes fruit d’una atzarosa trajectòria empresarial i personal. Com els teleespectadors van poder comprovar, el seu caràcter volcànic i la seva agressiva forma de fer negocis ja van quedar clarament reflectits en la sucosa entrevista gravada per Porta el 1997 i àmpliament reproduïda al capítol en qüestió.
Recordem que Ruben Castañer va ser condemnat a indemnitzar amb 10 milions de pessetes les famílies de les víctimes com a responsable civil subsidiari de la mort dels dos matons de Palanca, assassinats a trets per dos guardaespatlles a sou de Castañer durant un enfrontament. No els va pagar mai i el 1982 va ser expulsat del Principat d’Andorra per conducta violenta i va acabar arruïnat.
A Reus va ser condemnat per insults i amenaces, un clàssic en la seva trajectòria
A Espanya, va constituir una promotora immobiliària a Múrcia i va invertir a la Manga del Mar Menor, però els negocis no li van anar bé i ell i la seva esposa van ser embargats per crèdits impagats als bancs. D’aquesta època també consta un judici a Cartagena per lesions en agressió. Aclareixo que aquests fets i els que es citen a continuació estan explicats de manera sintètica per ometre referències a persones que no tenen res a veure amb un programa televisiu de màxima audiència.
En un moment indeterminat posterior al periple murcià, Castañer va arribar a la província de Tarragona i es va instal·lar a Reus. La primera referència procedeix d’Amposta, on el 1991 la Guàrdia Civil el va interceptar quan circulava amb un vehicle carregat amb 25 caixes de puros havans de contraban, marca Cohiba, amb destinació a Madrid. En total 725 puros, que Castañer va dir que li havien costat 250.000 pessetes i que l’Administració de Duanes va valorar en 715.000. La denúncia es va saldar amb el decomís dels Cohiba i una sanció d’1.059.725 pessetes.
A Reus, trobem una altra de les seves petjades característiques. El 1997 va ser jutjat per un incident amb amenaces i insults i va resultar condemnat a una pena de multa de 10.000 pessetes i al pagament de les costes. Aquest judici de faltes va coincidir en el temps amb la famosa entrevista amb Porta realitzada al despatx de l’advocat Joaquín Hortal, de Barcelona, en la qual Castañer desplegava la seva abrandada dialèctica, mentre exhibia titulars de premsa sobre els successos de Tor.
Però no només els negocis s’havien torçat en la vida de Ruben Castañer. Als anys noranta, la Secció d’Atenció a la Infància de la Generalitat a Tarragona va incoar expedients relatius a la situació de dues filles de Castañer i la seva esposa.
I, pocs anys després, la seva primera dona i la filla fruit d’aquella relació el van demandar davant la justícia andorrana, que va decretar l’embargament de béns de l’antic promotor immobiliari per poder fer front a l’import reclamat, tot i que, a la vista de diverses requisitòries publicades al Principat, el que quedava de Castañer a Andorra eren sobretot deutes. Més rastres d’una vida impetuosa, que es va apagar definitivament el 2022.