El Govern municipal de Reus s’agrada, un any després de retratar-se

Plàcida aprovació d’unes ordenances fiscals contingudes, amb entesa amb el PP inclosa. Consolidada la clatellada anterior, els comptes deuen anar bé

20 octubre 2024 08:04 | Actualizado a 20 octubre 2024 17:29
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’Ajuntament de Reus va aprovar divendres les ordenances fiscals per al 2025 en una sessió plàcida per a l’alcaldessa, Sandra Guaita, i els seus socis. Com que els principals impostos i taxes queden congelats i s’amplien les bonificacions, el Govern tripartit (PSC, ERC i Ara Reus) va fer la sensació d’agradar-se, just un any després de passar pel mal tràngol d’apujar l’IBI un 12,5%, la taxa de la brossa un 14%, les terrasses i guals un 40%... mentre una manifestació convocada per restauradors, comerciants i veïns derivava en crits al Mercadal i cops a les portes tancades de l’Ajuntament mentre se celebrava el ple. Va ser el moment més delicat que ha afrontat Guaita.

No és l’únic contrast cridaner a què va donar peu la sessió d’aquest divendres. Acostumats a la batussa permanent en què s’ha convertit la política espanyola, veure una mínima entesa entre socialistes i populars, com la propiciada per les esmenes del PP acceptades pel govern municipal, va cridar molt l’atenció.

Congelacions i bonificacions d’impostos fan pensar en una bona evolució dels ingressos

La primera és una bonificació del 50% de l’ICIO a les obres d’instal·lació d’ascensors o rampes en comunitats de veïns per a facilitar l’accessibilitat. I la segona fa referència una pujada del bitllet senzill dels autobusos municipals d’1,3 a 1,5 euros, en lloc dels 1,6 previstos inicialment.

Es tracta de qüestions d’un impacte econòmic menor quant a l’ICIO i les tarifes del bus urbà, però van servir perquè el govern pugui dir que les ordenances aprovades són «fruit de la negociació amb els grups municipals». Negociació prèvia només amb el PP que va sorprendre i molestar a la resta de partits de l’oposició.

La transacció va propiciar un discurs en to col·laboratiu del regidor del PP, Sebastià Domènech –els populars van evitar oposar-se a les restants ordenances i es van abstenir–, que va ser correspost de la mateixa manera pel regidor d’Hisenda, Manel Muñoz. Ves a saber si en un futur el recordarem aquest episodi.

La moderació va continuar fins i tot amb Vox i la CUP, que van veure amb bons ulls algunes congelacions i bonificacions d’impostos. A la bancada governamental, els regidors d’ERC, amb el partit convertit en una piconadora dia si i dia també, devien viure el debat de les ordenances com una sessió de bany i massatge.

Un símptoma de la comoditat de la jornada per al regidor Muñoz, és que només va dedicar retrets a la portaveu de Junts, Mariluz Caballero, que havia tingut la intervenció més frontalment oposada a la proposta de l’equip de govern.

El regidor d’Hisenda va poder esplaiar-se sobre la congelació d’IBI, ICIO, vehicles, guals, terrasses i grua; sobre les bonificacions per a facilitar el lloguer assequible; per a eliminar barreres arquitectòniques a les comunitats de veïns; per ampliar les destinades a energies renovables... Mesures que inviten a pensar que els números de l’Ajuntament deuen anar meridianament bé i que amb el previsible increment de recaptació propiciat per la millora en l’activitat econòmica, ja n’hi haurà prou per a assolir els ingressos necessaris per a finançar un pressupost sense estreteses.

Analitzar les ordenances fiscals, és a dir, els ingressos, sense poder visualitzar el pressupost de 2025, és a dir, les despeses, és un exercici incomplet, perquè no sabem quants diners i en què es gastarà el govern. L’única pista que han donat és que seran uns comptes continuistes.

Pressupost ‘continuista’

Aquest és un qualificatiu matisable, perquè es parla de continuisme envers el pressupost de 2024, que va ser expansiu. I també cal tenir present que Guaita ja no haurà de dedicar –esperem– una part d’aquest pressupost a tapar forats de l’exercici precedent, com li va passar amb el d’enguany. Recordem que quan va arribar a l’alcaldia, el govern sortint (Junts, ERC, Ara Reus) li va fer saber l’existència de compromisos pendents valorats en 4,3 milions d’euros al pressupost de 2023, que haurien de ser assumits pel de 2024. I que l’equip de la nova alcaldessa socialista les va quantificar en 5,3 milions, un cop revisats els comptes.

La negociació prèvia de les esmenes del PP va sorprendre i molestar la resta de l’oposició

De la mateixa manera, com ja va apuntar tota l’oposició, parlar de congelació envers les ordenances de 2024 no ha de fer oblidar que aquestes van incorporar les fortes pujades d’impostos i taxes ja esmentades, i que, per tant, aquella clatellada fiscal queda consolidada. Les crides a alleugerar els impostos més confiscatoris, com l’IBI i la plusvàlua, van ser despatxades amb el mantra de la progressivitat fiscal o el silenci. I això que tots els partits reconeixen que aquests impostos s’apliquen a tipus molt elevats a Reus, però només ho fan quan estan a l’oposició.

Comentarios
Multimedia Diari