La setmana passada, a Reus es va produir una interessant coincidència i/o competència literària: Tor, la muntanya maleïda, versus Gaudí, l’arquitecte de Déu. Un dia, el mediàtic Carles Porta presentant Tor: Foc encès, llibre que dona continuïtat al fenomen televisiu creat pel mateix periodista sobre l’assassinat no resolt de Sansa. I al següent, el doctor en Ciències Bíbliques Armand Puig presentant Antoni Gaudí, vida i obra (Pòrtic), la darrera biografia sobre el català més universal. Ambdós autors van omplir a vessar els dos recintes que van acollir els actes, la Casa Navàs i el Centre de Lectura, bona notícia sobre la bona salut de les programacions culturals d’iniciativa privada a la ciutat.
El prevere Armand Puig i Tàrrech (la Selva del Camp, 1953) és l’actual president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i Promoció de la Qualitat a les Universitats i Facultats Eclesiàstiques, amb seu a Roma. És a dir, el que en terminologia profana anomenaríem director general d’Universitats del Vaticà i, per tant, un dels catalans amb un càrrec de més responsabilitat a la cúria del Papa Francesc. El seu llibre el va presentar l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, acompanyat per l’historiador Jaume Massó i la periodista Tate Cabré.
Més enllà d’una recerca històrica i documental basada en l’estudi crític de les fonts, Antoni Gaudí, vida i obra és la visió d’un mossèn selvatà sobre un arquitecte reusenc. I d’aquest nexe parteixen els principals atractius d’aquesta síntesi sobre una vida i una obra que van esdevenir una veritable «fusió», segons Puig.
Sobre el perfil espiritual del personatge, l’autor afirma que «no es pot interpretar Gaudí ni la seva obra al marge de la fe cristiana i el seu profund catolicisme», que emergeix en la seva arquitectura. De la mateixa manera, «Gaudí no se separa de la natura, que considera la seva mestra i en la qual veu la plasmació de l’obra de Déu». Puig no dubta que Gaudí acabarà sent beatificat en un futur no gaire llunyà.
El Camp de Tarragona
Però, de les aportacions d’Armand Puig, la constatació de com el Camp de Tarragona es reflecteix en tota l’obra de l’arquitecte –i també en la selecció dels seus col·laboradors–, és la que més ens apropa a la seva figura. «El qui subscriu és fill de la Selva del Camp, una vila del Camp de Tarragona, a set quilòmetres de Reus, la ciutat on va néixer Gaudí. L’imaginari, les textures, els colors de la terra i dels arbres, els costums i les devocions populars, el tarannà apassionat de la gent del llamp em resulten propers. Gaudí, tot ell, m’és familiar», diu l’autor.
Més enllà de la recerca, l’obra aporta la visió d’un mossèn selvatà sobre un arquitecte reusenc
Si els paisatges de Reus, Riudoms i Tarragona traspuen clarament en l’univers gaudinià, la connexió selvatana va adquirir gran protagonisme en la presentació del llibre al Centre de Lectura, especialment a través de les referències a l’arquitecte i historiador de l’art Josep Francesc Ràfols, deixeble i primer biògraf de Gaudí. Ràfols va ser qui va compilar l’arxiu de Gaudí després de la seva mort, i va redactar la seva primera biografia, de gran valor per basar-se en documents que posteriorment van ser destruïts el 1936 en la crema patida per la Sagrada Família.
Dedicat més a la recerca i la docència que a projectes arquitectònics, Ràfols va dissenyar destacats edificis d’estil noucentista a la Selva del Camp –l’Hort de la Morella, la Defensa Agrària, entre altre altres llegats–. Una vinculació que, segons la periodista Tate Cabré, fa inexplicable que el municipi encara no li hagi dedicat un carrer o monument.
En aquest sentit, l’historiador Jaume Massó va recordar que gràcies als apunts que Ràfols va prendre i conservar de l’arxiu personal de Gaudí, l’estudiós Joan Bassegoda va descobrir que l’arquitecte va participar en el concurs per a la construcció del Teatre Fortuny de Reus, tot i que no va resultar escollit.
«Cal reprendre la idea de construir alguna cosa sobre la base del que ja ell va projectar, senzilla»
Massó va repassar els projectes que Antoni Gaudí va estar a punt de fer a la ciutat i que per unes circumstàncies o altres no van reeixir, com la remodelació de la façana del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, el mateix Teatre Fortuny o la residència familiar i seu empresarial dels Vilella, al xamfrà entre el raval de Santa Anna i la plaça Catalunya.
Misericòrdia
Armand Puig considera determinant en la complexa relació de Gaudí amb la seva ciutat natal l’episodi del Santuari de Misericòrdia, avortat quan començaven els preparatius de les obres per l’oposició dels propietaris de les finques adjacents i de certs sectors vinculats a l’Ajuntament.
«Gaudí, que va ser un gran devot de la Mare de Déu, portà amb molta tristesa l’afer. Misericòrdia era l’advocació mariana de la seva infantesa, i es pot comprendre la ferida profunda que li va provocar aquella malaurada situació. Anys més tard, la silueta de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia amb el seu mantell sostingut per àngels quedarà evocada en el disseny arquitectònic de la Capella de l’Assumpta a l’absis exterior de la Sagrada família. Serà l’homenatge de Gaudí a la imatge mariana que, juntament amb la de Montserrat, havia dut sempre al cor», escriu Puig.
«Gaudí és d’aquí. El seu imaginari és d’aquí. Els seus somnis han començat aquí. I jo em pregunto: n’és Reus conscient d’això? No del tot i, per tant, cal una reparació. Potser reprendre la idea de construir alguna cosa sobre la base del que ja ell va projectar, senzilla, no gens ambiciosa, però que fos un punt de presència arquitectònica de Gaudí a Reus», va proposar Armand Puig davant una nodrida concurrència. Veurem si algú recull la idea.