Quan a finals de 2019 Maria Lázaro (Madrid, 1991) es va calçar unes sabatilles per començar a córrer al club de corredors del seu gimnàs, no hagués pogut imaginar mai que només cinc anys després es convertiria en campiona d’Espanya i de Catalunya de marató. Pediatra de professió i amant de l’esport des de petita, va aconseguir la gesta el passat diumenge a la Marató de Barcelona, on es va imposar a la resta d’atletes d’elit amb una marca de 2:38:37. Una etiqueta, la d’atleta professional, de la qual defuig: «Encara em sento una infiltrada, com un nen que juga a ser gran».
Tarragonina d’adopció des del 2016, aquesta va ser la destinació escollida per Lázaro per fer la residència en pediatria, un cop finalitzada la carrera de Medicina i superat el MIR. Des de llavors, exerceix com a metgessa a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. La tria no va ser fruit de l’atzar, ja que de petita havia estiuejat molts anys amb la família a Roda de Barà. A l’Athletic Track Tarragona, club que li permetia conciliar els entrenaments amb la seva vida professional, hi va descobrir la passió per l’atletisme, a més del Jaume Guerra, marit i pare del seu fill Aritz.
Maria Lázaro es va alçar amb el primer lloc a la Marató de Barcelona, amb una marca de 2:38:37
I és que el títol de campiona d’Espanya té encara més mèrit atès que la de Barcelona va ser la seva primera marató després de donar a llum. A més, durant el mes previ a la competició, gairebé no havia pogut entrenar a causa de diverses sobrecàrregues musculars. «Jo ja anava amb la idea de fer prop de 2h i 40’. Si he de fer alguna cosa, m’agrada fer-la bé i acabar-la», relata. «A mesura que avançava la cursa m’anava sentint millor. Vaig conservar fins a la meitat de la marató, em vaig posar al capdavant i vaig acabar molt bé», descriu l’atleta i pediatra.
Aquesta força de voluntat, més enllà de la seva genètica privilegiada, ha portat Lázaro a fer-se un lloc entre les fondistes professionals, tot i haver començat a entrenar atletisme als 29 anys. Amb una carrera esportiva tan curta, encara manté un ampli marge de millora, fet que suposa el seu motor de motivació. «Al travessar la meta no m’ho creia. Només el fet de poder tornar a córrer una marató i gaudir-la d’inici a fi ja ho significava tot», rememora Lázaro.
El passat gener, Jordi Toda es va convertir en el seu entrenador. Marit de l’atleta vallenca Marta Galimany, també campiona d’Espanya de llarga distància, Lázaro els va conèixer a la Marató de Madrid del 2023. Amb Toda ha fet un salt competitiu notori, rebaixant en 8’ la seva millor marca en mitja marató (1h14’) i en més de 10’ la de marató, obtinguda a Barcelona, on va posar el seu nom al mapa de l’atletisme estatal.
«Vull seguir anant a les curses per gaudir. Córrer representa una forma d’entendre la vida»
«M’adapta els entrenaments segons els horaris que tinc. Sap entrenar-me molt bé i jo soc molt obedient», assegura. A més, també s’ha incorporat al club d’atletisme Cárnicas Serrano de València, que li ofereix suport econòmic costejant els viatges, així com serveis com nutricionistes o fisioterapeutes.
La seva ha estat una evolució meteòrica. Sense gairebé cap preparació prèvia, va completar la Mitja Marató de Barcelona poc abans del confinament per la Covid-19. «Quan em van confirmar que em canviaven de dia tres guàrdies per poder competir, vaig sortir a córrer els 20 km i no vaig tornar a casa fins que no els vaig completar», explica Lázaro. Era el primer cop que assolia aquesta distància, fins aleshores només havia corregut la Sant Silvestre Vallecana de Madrid amb la seva mare.
Punt d’inflexió
Tot i així, no va ser fins a la seva primera marató, la de València 2021, que es va enamorar de les llargues distàncies. La va córrer amb el seu marit. «En acabar vaig sentir una pujada d’adrenalina. No vaig acabar gens cansada i volia córrer una altra marató», recorda. Tant és així que, durant l’any següent, va participar en fins a set maratons, conscient que la maternitat era un projecte a curt termini. A partir de la tercera ja les va córrer sola, baixant de les tres hores i millorant la seva marca personal prova rere prova.
«Si he de fer alguna cosa, m’agrada fer-la bé i acabar-la. Vaig conservar fins a la meitat de la marató i vaig acabar molt bé»
Tot i la dificultat per conciliar la seva professió amb l’atletisme d’alt nivell, Lázaro admet que la millor part de tenir una feina estable és que no depèn de guanyar «tant sí com no», una pressió a la qual es veuen sotmeses les atletes d’elit que viuen dels patrocinadors.
«Vull seguir anant a les curses per gaudir, crec que és la clau. Per a mi córrer representa sentir-me lliure, però també una forma d’entendre la vida; de ser conscient que per aconseguir alguna cosa cal constància i dedicació», conclou la vigent campiona d’Espanya de la distància reina.
