Pel passeig de la Boca de la Mina de Reus baixa la venedora d’anissos carregada amb un càntir i un cistell amb bolados i anissos. És un dia fred i ventós, «s’està fent tard, hauré d’anar a dinar i no hauré fet ni un ral», exclama la venedora, la Maria, quan arriba a l’inici del passeig, a l’avinguda del Comerç. Allí l’està esperant un grup de més d’una vintena de persones, a punt per començar una visita teatralitzada per la Boca de la Mina. Es tracta d’una nova proposta que es farà cada últim dissabte de mes. Impulsades per l’Ajuntament de Reus, les rutes s’organitzen des d’Ans Educació amb Maria Bravo i Irene Benavent encarnant la venedora d’anissos. L’objectiu: posar en valor, d’una forma amena, els elements patrimonials que es troben al llarg del més d’un quilòmetre del passeig, recentment modernitzat, a més de donar a conèixer la figura de la venedora.
«Aquest espai és la història de com es van solucionar els problemes d’aigua a la ciutat de Reus», començava explicant la Maria a la visita que començava ahir a les dotze del migdia. Ella, com a coneixedora de la història de la Boca de la Mina, va ser la guia. Es coneixia cada un dels racons i, de tant en tant, anava parant per explicar als visitants tot tipus de curiositats, la gran majoria relacionades amb l’aigua. I és que aquest recurs és, al cap i a la fi, el que dóna nom a aquest passeig. «Reus sempre ha tingut problemes d’aigua i al 1895 hi va haver una sequera terrible...», contextualitzava la venedora. Tal com explicava, a través de la Boca de la Mina, i una sèquia que recorria tot el traçat, l’aigua arribava a les fonts de la ciutat.
La presència d’aigua a la zona és el motiu pel qual es van ubicar molins, com el de la Vila, que era hidràulic de propietat municipal, «però després, se’n va fer un altre mogut amb la força del vapor, el molí Nou, i l’altre va passar a ser el molí Vell», detallava. Menció especial també es mereixia la Font del Lleó, que pren el nom pel cap de lleó per on surt l’aigua, o la bassa del Bacallà, «amb aigua que arriba del pantà de Riudecanyes», assenyalava la venedora.
Però més enllà dels aspectes més patrimonials, la guia va posar èmfasi al punt de trobada que representava el passeig de la Boca de la Mina pels reusencs. «Jo de petita ja hi venia amb els meus pares... Era com anar d’excursió!», deia la Maria. Molts veïns de Reus anaven a aquesta zona a passejar i encara prenia més importància els dies festius. «Recordo especialment Sant Pere. Sortia la mulassa i els gegants i després de la professó, tothom venia cap aquí i jo feia molt de negoci...». I és que a finals de segle XIX i començaments del XX era habitual trobar per aquesta zona venedores d’anissos. «Però per fer la meva feina, he de pagar a l’Ajuntament. Necessito un permís», puntualitzava la Maria. Les venedores d’anissos eren, normalment, dones d’edat avançada que havien de treballar per viure, i la Maria ahir les representava, com «un homenatge a tantes dones que han format part de la història de la ciutat de forma anònima... Des d’aquí, el nostre reconeixement», deia. La vestimenta que portava era també d’època, amb el mocador al cap, el davantal, espardenyes... Un càntir i un cistell amb anissos i bolados que «estan fets amb sucre, una mica d’ou... Es posa en un got d’aigua, es desfà i queda ben dolç», recordava.
Arribats a la Boca de la Mina, la Maria va seure al costat de l’escultura de la venedora d’anissos, inaugurada tot just el mes passat. Una obra de Mercè Bessó que és un homenatge a aquesta figura tan típica a la zona a principis del segle passat. Aquí és un acabava aquesta ruta teatralitzada per tot el traçat del passeig. Cal recordar que es tracta d’un espai que ha estat remodelat amb una inversió total de 2,8 milions d’euros. L’espai ha mantingut la seva essència, però alhora s’ha millorat en accessibilitat, creant una franja a base de maons que permet el pas de cadires de rodes i cotxets.
