La Casa Rull ha estat considerada, fins ara, el primer projecte d’iniciativa privada de Lluís Domènech i Montaner a Reus. No obstant, l’arquitecte reusenc Anton Pàmies ha trobat el que «potser sigui» el primer projecte d’aquestes característiques: la reforma de la casa del raval de Sant Pere número 2, el que ara es coneix per Cal Llopis. Tots dos projectes són de 1900, però la reforma de Cal Llopis respon a un encàrrec fet al gener d’aquell any, i el projecte de Casa Rull és del juny.
Així ho constata Pàmies al darrer número de la Revista del Centre de Lectura de Reus –consultable al web del Centre de Lectura– després d’una exhaustiva feina de recerca a l’Arxiu Històric Municipal, repassant «tots els expedients, un a un», explica.
El primer treball de Domènech i Montaner a la capital del Baix Camp va ser l’Institut Pere Mata, construït entre 1897 i 1912, un moment en el qual l’arquitecte «ja era una eminència», recorda Anton Pàmies. Aquest primer contacte amb Reus el va dur a rebre encàrrecs de privats i, sembla a ser, que el primer va arribar de la mà de Josep Borràs de Salvador, un hisendat procedent d’Ascó.
Com explica Pàmies a l’article A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus, el projecte del raval de Sant Pere número 2 contempla la reforma de balcons de la façana del raval. Un edifici que, a l’escriptura notarial, consta que era propietat de Catalina de March, esposa de Josep Borràs de Salvador (qui fa l’encàrrec).
A l’arxiu, Anton Pàmies ha localitzat el plànol de la façana al raval, datat i signat per Lluís Domènech i Montaner a Reus el 5 de febrer de 1900, on «es tracen en color vermell els tres balcons a afegir a la primera planta», detalla. També es dibuixa l’arc rebaixat amb els carreus de pedra a la segona de les quatre portalades de la planta baixa, així com altres detalls.
La façana del mateix número 2 del raval de Sant Pere va ser objecte d’una nova reforma per part de Lluís Domènech i Montaner. Va ser l’any 1913 i, aquesta vegada, per encàrrec de Joan Llopis Fontana (gendre de Josep Borràs de Salvador) just després que el mateix arquitecte es fes càrrec del disseny dels Magatzems de Llopis. En aquest cas, la reforma va consistir en l’eixamplament d’alguns finestrals de la planta baixa, per tal de millorar la funcionalitat dels locals i la coherència compositiva. A més, va reordenar les obertures de les tres plantes superiors, afegint alguns balcons, a més de fer la cornisa i la barana del terrat de tot l’edifici.
Altres reformes desaparegudes
Anton Pàmies també exposa a aquest darrer número de la Revista del Centre de Lectura de Reus altres treballs de Domènech i Montaner que no han arribat als nostres dies. És el cas de la reforma i nova planta d’una casa del carrer de Martí Napolità números 10 i 12, encarregat per Eduard Borràs i Pedret (qui seria sogre de Salvador Vilaseca), l’abril del 1900. Una casa que va ser enrunada el 1977. D’altra banda, Domènech i Montaner també va reformar la façana de la casa del carrer de la Presó número 7, amb plànols signats el juny de 1914. En aquest cas, anys més tardes va fer una reforma a fons de tot l’edifici i la part de Domènech i Montaner es va perdre.
