Fortuny, el més enllà i la perpetuïtat del pas per la vida

El rostre del descans etern de l’artista reusenc arriba a la biblioteca Xavier Amorós fins al 17 d’aquest mateix mes

05 febrero 2025 14:11 | Actualizado a 05 febrero 2025 14:14
Se lee en 1 minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
0
Comparte en:

Ahir al vespre es va inaugurar a l’entrada de la biblioteca central Xavier Amorós una nova mostra emmarcada en el programa d’actes de la solemnitat del 150è aniversari de la mort de Marià Fortuny.

Reusenc il·lustre, aquest cop l’artista protagonitza una nova exposició, que tot i que no està conformada per cap obra pròpiament seva, recull la presència de Fortuny d’una manera més auràtica.

A partir de la màscara mortuòria de Fortuny feta el 1874 pel seu company Jeroni Miquel Suñol -una còpia per no malmetre l’original que es conserva al museu de la ciutat- la mostra formula un viatge a través de les incògnites de la mort de l’artista, i l’embat social que va comportar, i aprofita a través del cas concret per tractar la discussió entre temps, memòria i semblança dels rostres com a relíquia.

Morir i deixar empremta

Sense dubte, el punt més interessant de l’exposició és l’escorç que aborda el canvi de percepció sobre la mort que ens ha donat la modernitat.

El valor de la semblança sagrada a través de les màscares mortuòries, on el poder dels trets fisonòmics, la cara, i la seva imatge, la màscara, són reflexos que obscureixen les petjades de l’absència i aportant una espècie de vitalitat per contacte fent que aquesta pràctica de record es vinculi a la idea de presència; sempre quedarà un fragment de Fortuny en el rostre seré del dia de la seva mort.

Seria banal, però, afirmar que aquesta necessitat de remembrança és una invenció moderna. Tal com es narra a la mostra, alguns d’aquests testimonis ens arriben de fa més de nou mil anys, recordant que la tensió humana entre la matèria i el gest al més enllà no té data de caducitat.

A aquesta malenconia romàntica, s’hi afegirà més tard el culte al geni i a les personalitats que perdurarà als segles successius, i que faran d’algunes d’aquestes peces veritables objectes de col·lecció macabra.

Aquestes ‘imagines maiorum’ prendran nova funció que es configura al voltant de la pràctica científica, fent que ciència i tradició s’entrellacin de nou en el que acabarà essent un procés de fetitxització de la mort que, amb la nostra mentalitat contemporània, qüestionem.

La mostra es podrà veure fins al 17 d’aquest mes, i després farà un recorregut per diverses biblioteques del territori.

Comentarios
Multimedia Diari