El 16 de setembre de l’any 1772 tingué lloc la Benedicció de la nova església de Sant Francesc del convent dels Franciscans de Reus. Enguany celebrem els 250 anys d’aquest fet. Ens ho recorda Josep Alsina Gebellí en el seu llibre El convent de Sant Francesc de Reus (1488-1835). L’escriptor explica que a les nou del matí Fra Gregori Rovira, Provincial dels Frares Menors va beneir la nova església del Convent de Reus. A la tarda es va fer una Processó des de la Prioral amb el Santíssim Sagrament per portar-lo fins a la nova església que prenia el nom de ‘Sant Francesc’, ja que fins aquell moment s’anomenava ‘De Jesús’. En aquesta Processó, hi participaren els Pares Carmelites Descalços, els Franciscans, la Comunitat de Preveres de la Prioral i l’Ajuntament. L’endemà 17 de setembre hi varen oficiar la Missa la Comunitat de Preveres i el 18 els Carmelites.
El canonge Barraquer i Roviralta escrivia que l’església del Convent de Reus era gran, severa i majestuosa i amb un gran orgue. La descripció de l’estructura correspon a l’església actual; tanmateix, els elements ornamentals o imatges avui són unes altres. En destacava l’extens creuer amb cinc capelles en cada nau lateral, un gran retaule major, completament daurat amb cinc columnes corínties i en el centre un gran Sagrari coronat per la Reina dels Àngels. Entre les columnes hi havia les imatges de Sant Francesc d’Assís, Sant Domènec, Sant Joan de Capistrano i Sant Bernardí de Siena. La cúpula ostentava magnífiques pintures rematades pel marbrejat i envernissat de les cornises i parets de l’església.
També hi havia un cor amb magnífiques cadires de noguer. En resum, era una església preciosa! Malauradament, aquesta església fou destruïda el 22 juliol de 1835 data en què varen matar a 12 frares franciscans, les restes dels màrtirs reposen sota l’actual Altar major. El 1836 s’ordena la demolició de l’edifici i el 4 d’octubre de 1849 es varen iniciar les obres de restauració. El 26 de juny de 1854 l’església tornà a obrir-se per al culte i l’1 d’agost de 1865 el temple va començar a tenir funcions parroquials com a annex de la Parròquia de Sant Pere segons ho explica Agustí Boadas Llavat en el seu llibre Franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014).
L’església de Sant Francesc remunta al segle XVIII i forma part de la història de la ciutat de Reus, testimoni de tants moments de pau com de conflictes. Aquest edifici emblemàtic encara ens recorda qui som i d’on venim. Conèixer i estimar el nostre passat és molt necessari, sobretot pels joves, per tal de projectar-se cap al futur. L’església de Sant Francesc, juntament amb l’edifici de l’actual Institut Salvador Vilaseca, dependències de l’antic Convent franciscà de Santa Maria de Jesús (1488-1835), ens parlem encara de la tradició i espiritualitat franciscana a la nostra ciutat. La figura de Sant Francesc d’Assís amb el seu testimoniatge de pau, fraternitat, austeritat, amor als pobres i cura de la natura, ens projecta vers el futur, i ens fa sentir la necessitat que tenim de pau a nivell mundial, de tolerància, de sentit fratern per construir una societat plural, multiètnica però unida en els reptes essencials, la solidaritat envers els més necessitats i la urgència de sostenibilitat del planeta. L’església de Sant Francesc continua donant-nos testimoni d’aquests valors i avui compleix les funcions de Parròquia amb un territori d’uns 28437 habitants.
Aquesta efemèride coincideix amb la voluntat de la parròquia de tirar endavant unes obres de rehabilitació de la façana principal que hem encarregat al jove arquitecte Josep M. Iglesias. Aquesta rehabilitació urgeix, ja que la part superior de la façana, on hi ha les campanes, presenta molts símptomes de deteriorament a causa de les filtracions d’aigua. Voldríem recuperar l’aspecte de la façana original, més llisa i sense l’actual ornamentació del relleu de quadres que és un afegit posterior. Ara volem destacar més les pedres cantoneres i que la pintura reforci els trets neoclàssics de la façana.
Volem que la bellesa de la façana que estigui en consonància amb la majestuositat de tot l’edifici i sobretot del seu interior. L’estat de la Façana actual no ajuda gaire a percebre que darrere d’ella s’hi amaga una de les joies de Reus. Ajudar que l’església de Sant Francesc no es degradi és enriquir el nostre Patrimoni Cultural i Històric de la Ciutat, i aquesta ha de ser una tasca de tots, no només dels feligresos de Sant Francesc, sinó de tota la ciutat, ja que recuperar la història sempre beneficia tota la ciutat. L’església de Sant Francesc i la història del Convent de Santa Maria de Jesús és una part de la nostra història que no podem pas oblidar.