La consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, i la consellera de Territori, Ester Capella i Farré, han visitat aquest matí la recent restauració de l’església de la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei, al Priorat. A la visita també hi ha assistit l’alcaldessa de la Morera del Montsant, Meritxell Martorell, altres alcaldes del Priorat i el secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas.
Aquestes obres posen punt final a un projecte de recerca i rehabilitació arquitectònica del conjunt monumental, coincidint amb la celebració dels 830 anys de la seva fundació. Una important inversió pública que s’emmarca en el pla director del monument i en l’aposta decidida del Departament de Cultura per posicionar la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei com un element patrimonial identitari del Priorat i dotar-lo de nous espais de visita.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha reivindicat la rehabilitació de l’Església d’Escaladei com un projecte que significa, “no només els anys de treball i la inversió, sinó també el compromís continuat de les institucions del territori, la mirada estratègica i integral, la ferma confiança en el projecte i, en definitiva, l’amor pel patrimoni”. Garriga ha anunciat que s’inclourà el monument a ‘Ulls de la història’, un projecte capdavanter presentat recentment pel Departament de Cultura, de valorització dels monuments a través de les noves narratives i la digitalització immersiva. “Ara cal que tothom pugui conèixer la seva història a través d’aquests ulls inclusius i vivencials”, ha dit. Garriga també ha reiterat “el màxim suport i tot l’acompanyament” perquè la candidatura Priorat-Montsant-Siurana sigui declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO i perquè “aquest paisatge cultural tingui el màxim reconeixement”.
D’altra banda, la consellera Capella ha qualificat la Cartoixa d’Escaladei com “un exemple de la gran riquesa patrimonial del nostre país i que tenim el deure de gestionar i conservar per assegurar-ne un bon llegat a les generacions futures”. “Des de la perspectiva del Departament de Territori no podem entendre la gestió del patrimoni sense la gestió del paisatge. I, en aquest cas, la simbiosi entre monument i entorn natural és total”, ha afegit. Capella també ha valorat l’expertesa de l’Incasòl, “que compta amb nombroses i importants intervencions en la rehabilitació d’elements del patrimoni històric català. El seu treball, gestió i coordinació en les tasques de recuperació de l’esplendor de la Cartoixa d’Escaladei ha contribuït de manera determinant al nivell de qualitat assolit”.
Les obres, impulsades pel Departament de Cultura i coordinades i gestionades per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), han tingut una inversió de 4.323.385 euros, finançats pel mateix Departament (3.229.703 euros) i pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (1.093.682 euros).
Més enllà del seu valor patrimonial, la restauració i coberta de l’antic temple del monestir pren un especial caràcter simbòlic, atès que estava totalment en ruïnes, conseqüència de la destrucció, abandonament i espoli que va seguir a la desamortització eclesiàstica del 1835.
Projecte arquitectònic i de recerca
El projecte que ara culmina ha estat de caràcter arquitectònic, però també de recerca històrica i arqueològica. Pel que fa a l’església, la intervenció ha servit principalment per recuperar la coberta original i la morfologia del temple en el segle XVIII. D’altra banda, s’ha pogut definir l’estructura que tenia el presbiteri, s’ha descobert el paviment, s’ha identificat la zona on estava situat l’altar, alhora que s’han localitzat i pogut recuperar nombrosos elements arquitectònics i decoratius del temple original, com graons, bocins de barana o mosaics, que sovint estaven sota tres i quatre metres de terra i runa.
És així que ha estat possible, per exemple, tornar a reutilitzar i col·locar nombroses peces del paviment originari, tant de l’església i del sagrari com de la sagristia. De fet, en el sagrari, s’han pogut recol·locar nombrosos fragments de l’arrimador de pedra que cobria les parets i també bocins del tabernacle monumental que hi havia al centre de l’estança i que estaven completament enrunats dins dels forats que els espoliadors havien fet al llarg del segle XIX després de l’abandonament monàstic de la cartoixa.
La intervenció també ha tingut lloc en les dues sagristies (la nova i la vella) situades a banda i banda de la capçalera de l’església. A la sagristia vella, després de retirar més de quatre metres de runa, s’ha posat a la vista el paviment de ceràmica decorada que havia tingut aquest espai en els darrers anys del seu ús, alhora que s’ha pogut entendre quina era l’estructura original de l’edifici (d’època romànica) i quina va ser la seva evolució, resultat de l’ampliació barroca. Pel que fa a la sagristia nova, ha estat possible la recol·locació de part del paviment recuperat durant la intervenció, i també s’ha restaurat, excavat i estudiat el vas funerari de Josep Pi, canonge de la catedral de Lleida i benefactor d’Escaladei, que hi va ser enterrat el 1743.
La recerca també ha permès el desenrunament de tres capelles gòtiques de principi del segle XV i un millor coneixement de l’altre gran edifici que completava aquest espai, la capella del Santíssim, de la qual només hi havia notícies documentals i poques evidències arquitectòniques. Es tracta d’una construcció amb una nau coberta amb volta de creueria i capelles laterals a la banda nord, de la qual també s’han pogut recuperar nombroses dovelles d’arc provinents de l’ensulsiada de la coberta.
El cap de setmana, tant dissabte 27 com diumenge 28 de gener, hi haurà jornades de portes obertes perquè la ciutadania pugui visitar per primera vegada aquest espai únic. Immediatament, l’església restaurada s’incorpora als circuits, programes i horaris de visites habituals del monestir.
Posicionar la Cartoixa d’Escaladei com a element patrimonial identitari del Priorat
Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. Porta d’entrada al Priorat, la força del paisatge amb l’imponent Montsant de fons és una perfecta síntesi de patrimoni i natura, de silenci i espiritualitat. La Cartoixa d’Escaladei és l’únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya. La simbiosi entre monument i entorn natural és tan gran que avui se’ns faria difícil contemplar el paisatge d’aquesta part de la serra sense la personalitat que li aporten les restes, ni aquestes sense la singularitat que li confereix aquest context. La Cartoixa enguany celebra els 830 anys de la seva fundació, la qual va tenir lloc el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons el Cast.
Des del 2007, coincidint amb l’impuls de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO, el Departament de Cultura va redactar el pla director del monument. Un pla integral, ambiciós i a llarg termini que respon a l’envergadura i complexitat de les actuacions a realitzar, ja que es tracta d’un vastíssim monument de més de tres hectàrees. Juntament amb entitats com la Fundació ”la Caixa”, ha dut a terme grans actuacions que han permès adequar el monument per a la visita i recuperar diverses estructures obrint-les a la visita pública. Entre elles destaca la restauració de la zona cenobítica amb la reconstrucció del claustre menor, la restauració del capítol dels llecs, la sala capitular i el refetor; l’adequació i enjardinament dels accessos al monument; la restauració de l’hort i el mirador de la cel·la C; la restauració i museïtzació del claustre major, i la restauració de l’església que s’inaugura avui.
Els Ulls de la Història
Després d’aquestes inversions, el Departament de Cultura continua apostant per posicionar la Cartoixa d’Escaladei com a monument nacional de Catalunya i porta d’entrada al Priorat a través de nous projectes que posen el focus en el visitant i en la importància de difondre, de forma innovadora i accessible, tot el coneixement acumulat.
Fer de la visita a la Cartoixa una experiència única a través del nou projecte “Els Ulls de la Història. Una mirada immersiva al patrimoni català” que actuarà també en altres quatre equipaments patrimonials del país, la significació dels quals té a veure amb la dimensió i posicionament territorial, i amb la importància històrica i artística del conjunt.
El projecte té tres pilars fonamentals. El primer és l’actualització dels relats a favor de narratives més inclusives basades en el valor de la microhistòria, amb una perspectiva de gènere i de classe que permeti donar veu a tota la ciutadania. El segon és la utilització de la tecnologia com a eina d’accessibilitat i de millora de l’experiència patrimonial. Mentre que el tercer és l’aposta per una proposta didàctica potent i innovadora que preveu portar a totes les escoles de Catalunya els diferents equipaments patrimonials en realitat virtual. Està previst obrir al públic aquesta nova experiència a la Cartoixa d’Escaladei, a finals d’any.
