L’escriptora Monika Escuer ha fet servir la fantasia perquè el pintor reusenc Marià Fortuny prengui vida en un conte il·lustrat, el qual du per títol Fortuny i la libèl·lula. Aquest veurà la llum en format físic, tot i que encara es desconeix la data concreta. El projecte s’emmarca dins l’Any Fortuny, que commemora l’efemèride del 150è aniversari de la mort de l’artista, i es tracta d’una iniciativa impulsada pel Centre d’Amics de Reus, entitat en la qual Escuer també està implicada. «En rebre l’encàrrec, vaig rumiar quina història fer i com la podria il·lustrar. I, un dia, en veure un bust de Fortuny al despatx del president del Centre d’Amics, Joan Mª Mallafrè, vaig inspirar-me», enceta conversa la creadora. De fet, a partir d’aquest bust arrenca el relat de ficció.
L’autora va voler defugir cap història que resumís la vida de Fortuny i va voler afegir una mica de màgia a tot plegat, com fa a la majoria dels seus contes. «He creat un conte que servirà d’excusa perquè la canalla conegui Fortuny a través d’una història inventada i l’esmentat bust, que en realitat també està acoblat a dues figures més (una mena de libèl·lula i un infant despullat amb el braç alçat com volent agafar alguna cosa) també els he fet servir, a l’obra», detalla Escuer.
La descoberta del futbol botons
L’elaboració de Fortuny i la libèl·lula inclou detalls que donen a conèixer algunes de les activitats que es fan al Centre d’Amics així com la mateixa seu, l’edifici La Boella, casa natal de Fotuny. «Vaig assabentar-me de força coses fent la visita a La Boella amb l’associació Espais Ocults, en el marc del Reus Ocult, i molta informació l’he feta servir», manifesta. També va documentar-se amb la darrera exposició inaugurada al Museu Salvador Vilaseca, de l’Any Fortuny, i que s’anomena Marià Fortuny. Una biografia sobre paper. «Un gran detall que he descobert és que, al Centre d’Amics, es juga a futbol botons, una pràctica on s’està federat i es participa en competicions. Tot plegat, ho he volgut fer servir al conte i, per això, sovint hi surten, en dibuix, tot de botons, i el personatge de Fortuny hi juga», continua Escuer, qui fins i tot, va fotografiar la sala on es practica futbol botons a l’entitat, amb les taules que semblen una mena de futbolí.
«Crec que mostrar aquesta afició, que segueixen petits i grans al Centre d’Amics, és una forma perquè, qui no ho conegui, sàpiga de la seva existència», diu. I, tot això -sense entrar en més detalls de la història del conte- es viu a través dels ulls d’un Fortuny infant, que reviscola de bust a nen per una data especial: el 150è aniversari de la seva mort. «M’he fet tan meva la història i el personatge de Fortuny que, fins i tot, m’emociona el final», comenta l’escriptora. Les il·lustracions són d’allò més importants, ja que mostren: elements destacats de la seu del Centre d’Amics -com ara la biblioteca, les escales o la sala esmentada on es practica futbol botons-; i també personatges de la mateixa junta.
La presentació: una lectura dramatitzada
L’anunci del projecte del conte Fortuny i la libèl·lula, de Monika Escuer, va fer-se efectiu el 20 de novembre en l’acte de presentació del programa d’activitats de l’Any Fortuny del Centre d’Amics de Reus. La posada en escena va incloure una lectura dramatitzada i va comptar amb la presència d’una ballarina.
