El papa ha aprovat aquest dilluns el decret en què reconeix les «virtuts heroiques» de l’arquitecte Antoni Gaudí, conegut com l’’arquitecte de Déu’ per la seva tasca en el disseny de la Sagrada Família de Barcelona. Francesc, que es troba encara convalescent de la seva infecció respiratòria, ha rebut el prefecte del Dicasteri de la Causa dels Sants, Marcello Semeraro, i ha signat alguns decrets, entre ells el de l’arquitecte, nascut el 25 de juny del 1852 i mort el 10 de juny del 1926 a Barcelona.
El camí cap a la santedat té diverses etapes: la primera és ser declarat «Venerable serf de Déu», títol que es dóna a una persona morta a qui es reconeix «haver viscut les virtuts de manera heroica»; la segona, beat i la tercera sant. Perquè un venerable sigui beatificat és necessari que s’hagi produït un miracle a causa de la seva intercessió, i perquè sigui canonitzat o fet sant es precisa un segon miracle obrat per intercessió, després de ser proclamat beat.
El procés de beatificació de l’arquitecte es va impulsar fa 30 anys per l’Associació per la probeatificació d’Antoni Gaudí, fundada el 1992 i presidida per José Manuel Almuzara, mentre que posteriorment el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, va constituir l’Associació Canònica que va prendre el relleu de la de caràcter civil. La nova associació va accelerar el procés enviant el 2023 la ‘positio’ o argumentari fonamental sobre la causa de beatificació de Gaudí al dicasteri de les Causes dels Sants.
Segons l’Associació Canònica, Gaudí va ser «testimoni de fe, home de fe, gran observador de la naturalesa i arquitecte genial i s’ha convertit en una figura universal de l’arquitectura moderna. La seva aportació a aquesta disciplina va trencar amb els esquemes establerts. El testimoni de fe que va oferir en vida, ha quedat plasmat en la seva obra més important, la Sagrada Família de Barcelona».
El març de l’any 2000, la Santa Seu havia autoritzat l’obertura formal del procés diocesà de beatificació que va portar a constituir el corresponent tribunal per investigar la fama de santedat.
En el viatge a Espanya el 2010, el papa Benet XVI, quan va consagrar la Sagrada Família, el va definir com un «arquitecte genial i cristià conseqüent» que «va superar l’escissió actual entre la consciència humana i la consciència cristiana, entre l’existència en aquest món temporal i l’obertura a una vida eterna, entre la bellesa de les coses i Déu com la Bellesa».
