Durant massa dècades, les represàlies patides pels deportats als camps de concentració nazis van romandre en l’oblit, silenciades. No va ser fins al 2005 que un president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va visitar per primer cop el camp de concentració de Mauthausen per retre homenatge als republicans espanyols que hi van perdre la vida. No ha estat fins aquestes dues últimes dècades que s’ha començat a reconèixer i reivindicar la figura d’aquells que van patir els horrors del nazisme.
En aquest context de recuperació de la memòria històrica, l’Ajuntament de Reus va iniciar el 2023 la col·locació de llambordes Stolpersteine en record dels 35 reusencs deportats als camps nazis. Aquestes llambordes, situades davant dels últims domicilis coneguts de les víctimes, simbolitzen el vincle amb la ciutat i serveixen com a homenatge.
Des de l’any 2024, l’entitat ANS Educació organitza rutes guiades per aquestes llambordes amb l’objectiu de difondre la memòria dels deportats així com la seva història personal i represàlies patides, evitant que caiguin en l’oblit. De les 22 llambordes instal·lades fins ara, la ruta se centra en 8, corresponents a aquells deportats dels quals es disposa de més informació i documentació. La majoria d’ells van ser represaliats per la seva lluita política i sindical, participant en l’Alçament d’octubre de 1934, defensant la República durant la Guerra Civil o exercint càrrecs municipals. Exiliats després del conflicte, van ser capturats pels nazis a França, especialment per la seva militància en partits d’esquerres o sindicals, i deportats a camps com Mauthausen, on molts van perdre la vida.
Estanislau Pedrola Rius, Pere Isern Anton, Alfons Talarn Reñé, Ramon Gorga, Antoni Bofarull i Ferré, els germans Pere i Joan Vergés Aleu, Joan Roig Olivé i Joan Trill Franquesa són alguns dels reusencs, alguns procedents de pobles del Baix Camp però instal·lats a Reus per motius laborals, en què es centre la ruta acadèmica d’Ans Educació. Pedrola va ser assassinat als camps de Buchenwald i Flossenbürg, mentre que Joan Trill Franquesa, Ramon Gorga i els germans Vergés Aleu van perdre la vida a Gusen, un dels subcamps de Mauthausen,
«Gairebé no queda viva a Europa cap generació que ho va patir. A Espanya no n’hi ha cap de viu i els fills també estan morint. Estem perdent la memòria i correm el risc que les noves generacions en frivolitzin. El nostre deure com a societat és investigar-ho i difondre-ho», assenyala Victor Garcia-Chacón, docent i cofundador d’Ans Educació.
