El refugi antiaeri del carrer Sant Jaume de Castellvell del Camp torna a veure la llum després de més de 80 anys tapiat. Va ser localitzat al 2019, arran d’unes obres de renovació de carrers del centre del poble. I aquest dissabte, 16 de març, després de quatre anys de consolidació, aquest espai de memòria històrica ha reobert a la ciutadania. El projecte de consolidació ha costat 244.000 euros, finançat, en part, per la Generalitat i la Diputació, i les obres s’han fet en dues fases.
La Casa de Cultura Cal Baranxó ha sigut l’escenari de l’acte oficial d’inauguració de les obres de recuperació del refugi antiaeri. Entre els presents hi havia la Maria Rosa Solé, de 89 anys, que de ben petita havia baixat el refugi quan sonaven les sirenes, juntament amb altres supervivents de l’època, com la Marcel·lina Jordà o el Jordi Puigrodon, tots dos de 91 anys.
En en el cas de Maria Rosa Solé, en aquella època tan sols tenia quatre anys, però recorda amb vivesa la por que va passar. «Quan veia allò tan fosc, no hi volia baixar, perquè semblava que entréssim a la gola del llop!», recordava. Malgrat tot, dies enrere Solé va decidir tornar a endinsar-se pels passadissos d’aquell mateix refugi antiaeri, de tan sols 70 centímetres d’amplada i 1,70 d’alçada.
«Les cames se’m van quedar paralitzades», deia aquest matí, però agraïa haver pogut tornar a aquell indret després de tantes dècades. «Quan hi vaig baixar, vaig reviure de cop tots aquells records», ha explicat, des de la gran foscor, als cistells amb una mica de menjar i mantes que hi havia sota unes cadires. «Cadascú tenia el seu lloc agafat», recorda. Hi solien baixar una trentena de persones i ella hi anava amb uns veïns, «perquè nosaltres teníem família que estava a l’hospital». «Recordo que deien: ‘Si sortim vius d’aquí, tenim molts projectes per fer’», ha rememorat Maria Rosa Solé.
Al seu costat, Marcel·lina Jordà i Jordi Puigrodon també han evocat els seus records. Ells, quan eren petits, no havien baixat a aquest refugi, sinó a un segon que hi havia a Castellvell, situat a l’actual plaça de Catalunya, sota l’edifici de l’ajuntament. I és que cada família del poble tenia assignat un refugi o un altre, depenent d’on vivien.
«Teníem molta por i pànic», ha recordat Jordà, que en aquell moment tenia poc més de quatre anys. «A la mínima que sentíem les sirenes, anàvem cap al refugi», afegia Puigrodon, que també ha recordat que «passàvem molta gana»: «El pa era negre i n’hi havia molt poc». Després de tot, aquest dissabte s’ha animat a baixar al refugi antiaeri del carrer Sant Jaume. Deia que ho vivia amb emoció i amb la curiositat de saber com ha quedat.
Recuperar la memòria
Durant l’acte d’inauguració de les obres, l’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté, ha recordat com va ser la troballa de l’accés al refugi durant unes obres de reforma de carrers del centre. «La gent sabia que hi havia refugis antiaeris, però no exactament a on i vam parlar amb aquells que ho tenien més present», ha explicat Sabaté. Després de més de 4 anys d’obres, avui es mostrava amb «emoció i alegria» i remarcava que es tracta «d’una clara aposta per recuperar la memòria històrica del municipi».
També la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha posat en valor aquest exercici de recuperació de la memòria històrica després de tants anys de silenci i remarcant la importància de transmetre-ho a les generacions més joves per no tornar a repetir els errors. «Recuperar la memòria històrica és important perquè és la manera de saber les nostres arrels i cap on anem», ha recordat el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré.
El regidor de Cultura, Jordi Jové, ha donat detalls sobre el refugi, que va ser construït l’any 1938. Tot i que a Castellvell no hi va haver cap bombardeig, sí que hi havia el perill, sobretot per estar tan a prop de Reus. El refugi antiaeri del carrer Sant Jaume té 86 metres de llargada i amb forma de ‘L’, amb dos accessos: un al nucli i l’altre a les afores. El recorregut va des del davant de l’actual consultori fins a la sortida de les escoles velles (per on s’entra avui dia). A més, a les dues entrades, el passadís fa unes ‘S’ perquè servissin per esmorteir les ones expansives dels bombardeigs.
Recreació històrica, el dissabte 23 de març
Ara, un cop recuperat el refugi, l’espai començarà a obrir-se al públic. La primera acció serà dissabte vinent, 23 de març, amb una recreació històrica, titulada ‘Castellvell en Guerra’. Cara Setmana Santa, l’Ajuntament també programarà jornades de portes obertes. I quan estigui finalitzada la museïtzació, s’organitzaran visites per a escoles, instituts i públic en general.
