Més de 4.200 federats poden sortir des de dilluns a la muntanya a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Les modificacions del decret d’alarma per les fases 0 i 1 de desescalada són molt clares; esport a l’aire lliure, en solitari i en la respectiva regió sanitària. O sigui, un muntanyenc del Camp no pot anar a l’Ebre ni viceversa. La resta d’excursionistes -els no federats- no poden sortir encara del seu terme municipal per fer esport.
Hi ha hagut un debat viu a les xarxes. No s’entenia que es permetés practicar esport en un atapeït passeig marítim i, en canvi, estigués prohibit -fins diumenge a la mitjanit- sortir als grans espais oberts de muntanya fora del municipal. La pròpia indefinició de les mesures també va generar una allau de confusió i crítiques.
En l’àmbit de Catalunya són més de 40.000 els federats (FEEC) que practiquem escalada, alpinisme o senderisme, entre d’altres, a través d’alguna de les més de 400 entitats excursionistes del país. Un sector en què ningú havia pensat -fins ara- en la desescalada. Per no parlar dels guies professionals de muntanya -també van quedar al marge- i malden per conservar una professió molt castigada; són autònoms i els dos últims mesos no han fet ni cinc de calaix.
Recordo pujar en ple juliol el Gran Tuc de Colomers (2.933 metres), a la Vall de Boí, i no trobar ni una ànima. També hi ha zones d’escalada a tot el país on les parets ploren de solitud. Sorprèn que aquests arguments no hagin entrat en la planificació, més encara quan se sap que un dels responsables de la gestió de l’emergència sanitària, l’epidemiòleg Fernando Simón, practica l’escalada.
Diferents zones de Catalunya s’han afegit a la fase 1, i es va obrint l’accés a la muntanya als federats del país. Serà una prova de foc, sobretot quan les noves fases ‘obrin’ la muntanya als no federats. Hi ha zones com el Montsant -la vall del silenci- on la pròpia geografia fa difícil la massificació. En altres indrets, però, es patien abans de la Covid-19 aglomeracions. Els parcs naturals tenen un gran repte en les regulacions -que seran molt difícils- en una realitat nova amb la qual també haurem de conviure a les muntanyes.
Com seran les excursions en grup, el senderisme? Quan es podrà tornar a fer una cordada d’escalada, ara prohibida? Què passarà amb els milers d’escaladors internacionals que cada any van a Siurana o Margalef, al Priorat? Els escaladors són un món a banda, però l’excursionisme pernocta, fa àpats al territori que visita, pren un refrigeri. Feu números, 40.000 federats fent un entrepà són 200.000 euros. Pernoctant en un allotjament rural, altres 800.000 euros. 1 milió de raons en una temporada en què, de moment, el turista internacional ni se l’ha vist, ni se l’espera.
Els dos mesos de confinament també han regenerat els espais de muntanya, estan irreconeixibles; la natura també s’autoregula quan no intervé la mà de l’home. El Bombers GRAE, per cert, no han hagut d’anar a rescatar ningú amb xancles per una tartera aquests dies. Ells també han hagut d’adaptar els protocols de rescat a la pandèmia.
Avui que el risc està al carrer o als hospitals. Les nostres també són pràctiques on el risc és inherent. La muntanya també ens ensenya sovint les urpes, i per això li tenim tant de respecte. Aquesta és la primera i primordial lliçó en la rica i dilatada tradició dels nostres centres excursionistes.
A la muntanya també hi haurà un canvi de paradigma amb la Covid-19, com en el sector del turisme, que de ben segur fugirà d’aglomeracions. Potser ha arribat el moment d’engegar campanyes de conscienciació per explicar què s’hi pot fer però, sobretot, què no s’hi pot fer en uns espais que també són molt fràgils, com els que trepitgen els turistes en massa.
A França, Itàlia o Suïssa ja fa temps que s’ensenya als alumnes de les escoles, com les campanyes de trànsit!
Josep Suñé és periodista conductor del programa sobre alpinisme i muntanya, ‘El Pont de Mahoma’ (Tarragona Ràdio)
