L’augment mundial del número de turistes ha comportat per molts països una sèrie d’avantatges notables, però també d’inconvenients quan en determinats espais el nombre de visitants sobrepassa la capacitat d’acollida dels llocs. Gràcies a les vacances pagades i a l’augment de la facilitat de viatjar, el nombre de turistes no para de créixer, en una població mundial que també fa el mateix. A l’any 1950 es calculaven uns 25 milions de turistes, i pel 2030 la Organització Mundial del Turisme (OMT) compta que seran uns 1.800 milions.
Quan un lloc comença a esdevenir turístic és perquè aquest d’una forma o altra ha estat promocionat, i hi ha gent que hi vol anar, perquè n’ha vist fotografies o films, o hi ha amistats que l’han visitat i n’han cantat les excel·lències. Quan els visitants són pocs, la qualitat del lloc (paisatges naturals o construïts) sol ser molt alta, però a mesura que gent i més gent hi va, la qualitat va disminuint i amb ella el desig d’anar-hi o de tornar-hi.
El turisme s’ha de fer al lloc, i aquest no te’l pots emportar a casa com si fos un quadre o un sofà, però el fet d’haver d’anar-hi, i que moltes persones el vulguin visitar comporta la transformació d’aquell espai original en un altre de diferent. La naturalesa deixa pas a construccions específiques pels turistes, el tipus d’edificacions canvia, la urbanització sol avançar menjant-se espais agraris o naturals. Aquest canvi no es fa en un dia, és un procés de transformació que avança any a any. L’espai destinat a unes produccions es converteix en un espai de consum pels turistes, i perquè en vinguin més i alguns puguin fer bons negocis, cal continuar abandonant els usos tradicionals per produir nous espais turístics. Ara, espai per consumir, i no perquè tothom en pugui gaudir. Aquest és el procés que anomenem turistització o turistificació i que per aquestes terres coneixem bé.
Pot arribar un moment en el que l’espai agradable es transformi en incòmode i el que s’apreciava bonic ara es vegi lleig. L’augment del nombre de turistes si sobrepassa la capacitat de les infraestructures i serveis existents, o bé depassa la densitat humana en una superfície estimada com d’agradable estada i contemplació, provoca malestar, ansietat i enuig. És semblant a si vols anar a comprar en una botiga i hi ha massa gent, t’has d’esperar molt i al final el producte no compensa. Prefereixes anar a una altra i estar més ben atès.
Si no es prenen mesures adequades, la Costa Daurada podria convertir-se en una «costa deteriorada», perdent el seu valor turístic i natural.
La destrucció i transformació d’uns llocs en exclusius del turisme provoca nostàlgia i enyorança de com era aquell lloc anys enrere, és el que alguns es diuen solastàlgia. Un estat d’ànim que es tradueix en tristesa. És com si un avi de Vila-seca recordés quan ell era infant, als estanys de Salou s’hi agafaven anguiles i a l’actual passeig hi havia unes dunes imponents.
L’excés de turisme en un espai no adequat provoca sobreturisme o sobresaturació del turisme, que es tradueix en un impacte negatiu sobre la qualitat de vida percebut pels habitants del lloc i en l’experiència viscuda pels visitants. La destrucció continuada del medi natural, la massificació en les visites, l’especulació immobiliària, l’augment dels lloguers i preus de pisos, l’augment de la brutícia i l’incompliment de les normes cíviques de comportament, i un llarg etcètera, han donat pas a la turismofòbia u oposició al turisme massiu i desaprensiu.
En molts llocs el mateixos empresari turístics demanen la disminució dels visitants dels creuers, la limitació del nombre de visitants, l’augment de les taxes per nit d’hotel, la limitació d’hores d’estada en un espai natural (sigui de platja o de muntanya), el control dels pisos destinat a turisme, la creació de nous atractius per descongestionar els existents, la confecció de plans de gestió turística, i també un llarg etcètera de possibles mesures per poder continuar gaudint de ciutats, pobles i espai naturals.
Fins aquí la part expositiva de l’article, pensin ara en la situació que tenim aquí i en les possibles mesures a implantar o bé a exigir, si no volem que la Costa Daurada sigui la costa deteriorada.
