L’autèntica força de Tarragona

Són dies difícils que ens han deixat imatges colpidores que ens han interpel·lat a tots i a totes; per tant, deixeu-me que m’adreci directament a vosaltres per compartir quatre idees que a aquestes hores no se me’n van del cap.

Responsabilitat. Com a alcalde de la ciutat he hagut de prendre les decisions extraordinàries que he considerat oportunes, d’acord amb els criteris dels tècnics i dels professionals, per minimitzar riscos i garantir la integritat física dels tarragonins i tarragonines. Vull agrair-vos l’exemplaritat amb les que heu seguit les indicacions tant de l’ajuntament, com de la resta d’administracions i dels missatges d’emergència. Heu actuat amb responsabilitat i, gràcies també, a la vostra actitud a Tarragona no hem de lamentar cap dany personal. La nostra dedicació absoluta se centra ara a solucionar ràpidament els desperfectes que ha deixat l’aiguat a la ciutat i en ajudar als damnificats. Sabem també que tots els protocols es poden millorar i que ens hem d’adaptar als canvis vertiginosos que s’estan produint, també a nivell climàtic i meteorològic, corregint allò que calgui sense vacil·lar. No dubteu que així ho farem.

Reconeixement. Sovint no es veuen, ni surten a la llum pública. No ocupen grans titulars als mitjans de comunicació i el seu esforç no és reconegut, al meu parer, com es mereixen. Però són essencials. Em refereixo als professionals dels serveis d’emergència, bombers, membres de la guàrdia urbana, voluntaris de protecció civil, els treballadors d’EMATSA, etcètera; el seu llistat és tan gran que prefereixo no reproduir-lo perquè em deixaria a algú i seria injust. Vagi el meu reconeixement més sincer i el meu agraïment per la magnífica tasca que heu fet, que feu i que, n’estic convençut, seguireu fent. Vosaltres sí que esteu, com diria algú, al costat correcte de la història.

Admiració. No deixa de sorprendre’m la força i la determinació de la gent de Tarragona. Aquests darrers dies són innombrables les persones amb les quals m’he trobat que m’aturaven i em deien: «Alcalde, on podem deixar menjar/roba/material de neteja per la gent de València?», o bé que s’oferien per deixar-ho tot i anar a la zona més castigada per ajudar. És emocionant veure a nens i nenes portar el seu material escolar als centres on es recull l’ajuda. Contemplar a persones que ja es veu que no tenen molt, però que no dubten a compartir el poc que tenen amb aquells que ho han perdut tot. Aquesta solidaritat i aquesta generositat, que es demostra en els moments decisius com els que estem vivint, no deixa de commoure’m. Vull, per tant, manifestar un cop més l’admiració que sento per tots i totes, cadascun de vosaltres. Sou immensos...

Convicció. Tinc la seguretat, la convicció íntima, que no hi ha res que Tarragona no pugui superar si afrontem els problemes que puguin venir amb la determinació de la qual parlava ara. Recordo una vivència de fa uns anys. S’acabaven de produir els brutals atemptats terroristes de París i es multiplicaven els actes de solidaritat, i també d’ajuda, amb les víctimes. Una de les persones grans que estaven en els centres de recollida de material i signatures va explicar-me que quan era jove havia conegut a una dona que s’havia jugat la vida acollint a un refugiat que es trobava a clandestinitat durant la postguerra immediata. Recordava la seva mirada, humil, però alhora segura de què havia actuat com calia. No buscava reconeixement, al contrari, treia importància al que havia fet, malgrat que s’havia jugat -literalment- la vida. «He tornat a veure aquesta mirada en l’expressió dels tarragonins i tarragonines que es concentren aquests dies sota el lema “no tenim por”», em va dir i, efectivament, no la teníem. Se’m va quedar gravat a l’ànima.

Sí, perquè és aquesta força, aquesta generositat i aquest valor, que va més enllà de qualsevol càlcul en clau de guany personal, el nostre principal actiu, l’empremta moral de la nostra gent, l’autèntica força de Tarragona. És un orgull, creieu-me, ser l’alcalde d’aquesta gran ciutat.