Atotes les comarques del Camp de Tarragona estem patint una de les sequeres més importants de la història, mai vista per a la majoria de la societat actual, amb unes conseqüències nefastes per a tot el món ramader i agrícola. Les zones de regadiu més afectades són les que depenen dels pantans de Guiamets, Siurana, Margalef i Riudecanyes. I totes les explotacions on els aqüífers interns han desaparegut. En el «millor» dels casos, collites minses. En el pitjor, arbres morts. Finques totalment desolades. Sense oblidar-nos de les terres de secà que, sense pluja i amb un canvi climàtic evident, també estan patint molt, amb molta afectació d’arbres morts. Per tant, si no es prenen mesures immediatament, tan la pagesia del secà com la de regadiu està condemnada a desaparèixer.
Feia molts anys que avisàvem que aquest escenari arribaria i que calia anticipar-s’hi amb mesures. No ens varen fer cas. I ara, correu-hi tots. Bé, no sé si tothom corre. En tot cas, no tot són males notícies. Hem de celebrar el compromís de l’Estat perquè el maig vinent la zona del pantà de Guiamets ja s’hi pugui regar. Des d’Unió de Pagesos estem satisfets d’haver estat part de la solució i estarem amatents perquè els terminis que diuen es compleixin.
Pel que fa a la resta del Camp de Tarragona, ara per ara, només podem mirar el cel i desitjar que sigui generós amb el territori. A dia d’avui, Siurana i Margalef buits. Sobre el pantà de Margalef, ens diu l’Administració que és probable que l’any que vé ja estigui operativa la connexió amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues-Sud. Pel que fa al pantà de Siurana, fins a partir del 2027 no es podrà disposar d’aigua, massa temps i massa probabilitats que algun pagès es vegi abocat a plegar, tenint en compte que ja hi ha ceps morint-se i la collita de raïm i olives s’ha reduït a la mínima expressió. Seguir o plegar, serà un plantejament cada cop més a l’ordre del dia si no canvien les coses.
El mateix passa a Riudecanyes. Hectàrees d’avellaners i d’ametllers morint-se. Producció d’oli ridícula i la pagesia de l’horta amb l’ai al cor. Aquí pendents de l’obra que ha de permetre reutilitzar l’aigua de la depuradora de Reus per garantir la pervivència del sector agrari de la zona; una obra que fa temps que demanem que es realitzi per la via d’emergència i, finalment, després de negar-nos-ho durant molt de temps, ara sembla que així es farà, o almenys s’hi ha compromès el conseller d’Agricultura.
A l’Alt Camp i a la Conca Barberà, majoritàriament terres de secà, collites de cereals molt minses i, com al Priorat, ceps morint-se i els que sobreviuen, improductius o produint molt poc; i els que estan en zones de regadiu han vist com els aqüífers han disminuït o han desaparegut. Ara per ara només queda la possibilitat de recórrer a l’aigua del subsol per fer regs de suport. I en aquest sentit ja hem demanat reiteradament a l’ACA que posi facilitats, per exemple, agilitzant els terminis per concedir l’autorització de pous.
I al Baix Penedès? Més del mateix. Principalment són terres de secà necessitades d’un reg de suport; un reg que s’ha de proveir de la reutilització de l’aigua de la depuradora de Santa Oliva, un projecte que des del sindicat fa més de quinze anys que reclamem que es tiri endavant. Sembla que ara s’ha començat a moure, tot i que encara està en un estat embrionari. Insistirem i persistirem fins al final.
Resumint, per no tenir un Camp de Tarragona assedegat com ho està ara falta: que la connexió de l’Ebre a Guiamets estigui acabada l’any vinent, que s’escurcin els terminis del projecte que va presentar el conseller Mascort al gener a Falset per a Siurana i Margalef, que s’afanyin amb el futur reg del Baix Penedès, que s’ajudi a la Conca i l’Alt Camp a disposar d’aigua, i que s’escurci al màxim els terminis perquè l’estació depuradora de Reus sigui una realitat.
I mentre tot això no estigui fet? És evident que si l’administració, tant la Generalitat com l’Estat, no prioritza el sector agrari com a estratègic, no ens sortirem. Si volen un país amb pagesia caldrà que ho demostrin amb fets. A l’administració local li demanem solidaritat amb el sector primari i que recorri el mínim possible a l’aigua subterrània; hi ha altres maneres d’aconseguir aigua de boca, més cares, però hi són.
Per acabar, tingueu per segur que no ens faran defallir. Mentre puguem, continuarem produint aliments de qualitat, a la vora de casa, i mantenint el territori endreçat. Fins a l’últim alè continuarem treballant i vivint amb la terra. Ho portem a la sang.