El Priorat és una comarca única, amb bellesa natural, una rica cultura vinícola i un creixent turisme sostenible. Però és un territori molt fràgil i la crisi climàtica ja hi impacta de forma ostensible. Una greu sequera afecta la comarca i dibuixa un futur incert que posa en risc el mode de vida actual. Les energies renovables són imprescindibles per mitigar-ne els efectes i aportar solucions. Lamentablement, el Pla Comarcal d’Energies Renovables no està a l’altura d’aquest desafiament.
Lluny de ser una eina objectiva per integrar energies netes de manera sostenible, el Pla mostra biaixos ideològics, contradiccions i poc rigor tècnic. Aquest enfocament reduccionista ignora les directrius europees que prioritzen les renovables com un interès públic superior, i suposa un llast per al desenvolupament econòmic i social del Priorat.
Biaix ideològic i manca d’interdisciplinarietat
El Pla l’ha coordinat per un professor que ha liderat ideològicament gran part de les plataformes contra projectes renovables del país, que s’esforça més a limitar-les que en integrar-les. A més, a l’equip hi manquen professionals en àrees clau com l’enginyeria, l’economia o les ciències mediambientals, per un enfocament més holístic.
El resultat és una restrictiva delimitació de zones aptes per a l’eòlica: només el 2,3% del territori és considerat adequat, mentre que el 97,7% es descarta amb arguments qüestionables. Aquesta restricció extrema contrasta amb altres regions d’Europa on vinyes, turisme i parcs eòlics conviuen i generen sinergies positives.
El Pla també imposa criteris econòmics que semblen protegir interessos privats més que l’interès general. Per exemple, fixa distàncies arbitràries entre instal·lacions eòliques, cellers i senders turístics, sense evidència científica o tècnica que sostingui aquestes restriccions. Això limita la contribució del Priorat a la transició energètica i el condemna a dependre d’altres territoris per assolir els objectius climàtics comuns.
Un escenari desconnectat de la realitat
El Pla incorpora un escenari decreixentista que preveu una reducció del consum elèctric, contradient les tendències que apunten a un augment de la demanda derivada de l’electrificació del transport, la digitalització i la descarbonització. Actuar contra la sequera suposa més energia, la tecnificació o l’ús de dades per millorar la competitivitat dels cellers necessita més energia... el futur necessita energia. Ignorar aquesta realitat ubica el Pla a la irrellevància.
Tot i les restriccions, el Pla reconeix un potencial de 60 MW d’energia eòlica capaç de generar 128,40 GWh, però la veritat és que amb la seva manca d’ambició i visió restrictiva, el document limita artificialment aquesta contribució.
És urgent un nou enfocament que impliqui institucions, empreses i ciutadania en un model de transició energètica just, integrador i beneficiós per a tothom, que abordi els reptes del s. XXI. Un pla ha de generar ocupació, atreure inversions i millorar la competitivitat de les empreses, sense comprometre sectors clau com el vinícola, l’industrial o el turístic.
La transició energètica és més que tecnologia i infraestructures: és un compromís col·lectiu per afrontar una crisi global i el Priorat, també té la responsabilitat de contribuir-hi. Cal un pla que prioritzi l’interès general, lliure de les pressions locals o privades. Cal ambició i responsabilitat per garantir un futur sostenible i pròsper.