Francesc-Marc Álvaro, que té un ull clínic molt afinat per retratar el bestiari polític, ha dit del candidat a president de la Generalitat, Quim Torra, que destaca «per la seva rigidesa estratègica i el seu rebuig a tot allò que soni a excés de pragmatisme o cessió davant de l’adversari». Álvaro detalla més el seu diagnòstic i amolla: «És més un activista que un polític». Aquest no és el perfil més adequat per presidir la Generalitat en aquests moments si el que volem és curar les ferides i redreçar Catalunya pels camins del seny. Sí que deu ser el candidat ideal per a Carles Puigdemont, que ha presentat el seu home com el responsable de la «governança interior» de Catalunya «en un període de provisionalitat». Puigdemont vol seguir movent els fils de la política catalana des de l’exterior i des del principi de l’enfrontament amb l’Estat, una estratègia que fins ara no ha donat bons resultats. Caldrà veure, però, quin paper adopta Quim Torra un cop sigui investit president de la Generalitat. També havia de ser Puigdemont un relleu «provisional» d’Artur Mas i el fill no va trigar a devorar el pare. D’entrada, Torra ha escrit en un dels seus llibres que la divisa del seu pensament polític és una frase que Eugeni Xammar va escriure a l’exili: «Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc precaucions». Agafeu-vos fort.
