Imagini’s vostè, amable lector, que és alcalde de la ciutat. Té l’oportunitat de fer arribar a bon port un projecte que suposarà crear més de 7.000 nous llocs de treball directes i obtenir 2.500 milions d’euros en inversions. El més estricte sentit comú faria que vostè se sentís impel·lit a fer tot el possible per fer-ho realitat, oi? O no, com a alcalde podria defensar un projecte alternatiu i considerar que cal anar per un altre costat. El que seria absolutament impresentable, inaudit, és que vostè no fes res. Ni obrir la boca. Res.
Doncs això és exactament el que fa el senyor Ricomà amb el projecte de Hard Rock. Un alcalde de Tarragona pot estar a favor (de fet, és el més sensat) o pot estar-hi en contra, però és imperdonable no estar. Missing. Ni paraula. Res de res. No sabem què pensa l’actual alcalde d’un projecte d’aquesta envergadura (només cal recordar els llocs de treball que generarà) en una ciutat que viu en carn pròpia el drama de l’atur.
És el que passa amb els dirigents d’ERC. S’ha de reconèixer que a l’hora de vendre «plans secrets de jugades mestre» que duren divuit mesos, agitar banderes, dedicar-se a sacsejar pancartes o buscar enemics externs són uns cracs. Ara bé, quan toca gestionar per millorar la vida diària de la gent el resultat és un drama. A què espera el senyor Ricomà a dir «aquesta boca és meva» en el tema del Hard Rock? Espera que li truquin d’un despatx de Barcelona?
Vull recordar que és una inversió essencial per la gent de les comarques tarragonines que fa anys que s’arrossega i que, de forma insensata, es posa en perill. Quan va sorgir el projecte ERC es va posicionar en contra. Poc després el senyor Junqueras va sorprendre propis i estranys proposant un referèndum a Vila-seca i Salou per decidir si es feia o no. L’ocurrència va provocar tal consternació que el mateix Oriol Junqueras va haver de sortir a autoesmenar-se proposant un referèndum «més ampli» (no sabem encara si es referia al Camp de Tarragona, al conjunt del país o al món mundial). Ara un Govern amb president d’ERC presenta uns pressupostos que preveuen una inversió de 120 milions d’euros per desenvolupar el projecte... que desapareixen just l’endemà de ser presentats (no sigui que la CUP primer (i després els Comuns) es molestin). I mentre l’alcalde de Tarragona dormint el somni dels justos...
Tarragona no s’ho mereix. Què pretenen ERC i el senyor Ricomà? Que el tema acabi com l’ampliació de l’aeroport del Prat (primer s’arriba a un acord i l’endemà s’anuncia que s’anirà a la manifestació contra l’ampliació que s’havia acordat?) Per favor! Una mica de sentit de la responsabilitat.
Des del PSC creiem que els ciutadans ens voten perquè prenguem decisions, no per mirar cap a un altre costat. Renunciar ara al projecte de Hard Rock no ens ho podem permetre. Al contrari, no podem perdre més temps i només podrem estar satisfets quan es creïn els llocs de treball que van associats al seu desenvolupament. No badem més, senyor Ricomà. Si vostè i els seus companys de viatge antisistema continuen generant incerteses pot ser que els inversors internacionals se’n cansin i aleshores seria massa tard per a lamentar-ho.
El projecte, de fet, ja hauria d’estar en marxa. És una oportunitat per a casa nostra que desenvoluparà un gran pol d’atracció lligat al turisme i el comerç i també a disposició del territori. Que el Govern del senyor Aragonès estigui dividit i que el senyor Ricomà continuï absent no és culpa dels tarragonins i tarragonines, i menys dels ciutadans que estan a l’atur i que no poden esperar que canviï el model productiu d’aquí a 20 anys per trobar feina. El consens territorial a favor del projecte, al que va contribuir decisivament el PSC al seu moment, és elevadíssim. Aquest avió s’ha d’enlairar ja mateix i ningú l’ha de poder frenar!
I acabo: l’alcalde Recasens, l’alcalde Nadal i l’alcalde Ballesteros, amb els seus encerts i errors, van demostrar capacitat de lideratge a l’hora de defensar els interessos tarragonins. Van saber enfrontar-se fins i tot a les direccions nacionals dels seus partits quan van entendre que el futur de Tarragona estava en joc. I ara? Amb què ens trobem? Sí, amics i amigues, Tarragona necessita un canvi, però sobretot necessita un alcalde. I està claríssim que no em refereixo tan sols a un títol oficial.
