Ramon Llull, patró dels informàtics

A casa nostra, Ramon Llull és conegut principalment com el pare de la literatura catalana. Sembla estrany que el connectem amb la informàtica, si tenim en compte que el nostre personatge va viure al segle XIII. Tanmateix, Llull va tocar gairebé totes les disciplines conegudes a la seva època: teologia, matemàtica, literatura, didàctica, filosofia, etc. Centrem-nos en la seva obra més important i que ocupà la major part de la seva vida.

A puig de Randa, a Mallorca, mentre es dedicava a l’estudi, Llull va tenir una il·luminació: havia d’escriure un llibre que fos, segons diu ell mateix, el millor llibre del món. Un llibre que contingués la manera d’arribar a la veritat sense que ningú no pogués refutar-la. És el que anomenem l’art lul·liana, ja que ell va titular-lo així: Ars, seguit de diferents adjectius segons el moment de la seva vida que l’anava reescrivint.

Però el que és cert és que va fer servir elements que avui són imprescindibles en la matemàtica i que conformen la base del sistema informàtic: el càlcul lògic i la combinatòria

El pensament lul·lià es pot reduir a la idea que tot ve de Déu i tot va cap a Déu. Concepte molt medieval: no podem oblidar el món en què el nostre personatge estava immers. Tanmateix, ell era innovador i creia fermament que la conversió no es podia fer amb les armes, sinó que calia convèncer. I per això l’Art. Calia d’alguna manera fer possible que els pagans reconeguessin els seus errors i, com a conseqüència, que acceptessin les veritats que proposa el cristianisme.

I així és com Llull va concebre el seu mètode: donar significats a les lletres, definir conceptes, combinar les unes i els altres, ensenyar-ho amb figures perquè s’entengués tot millor. En definitiva, Llull crea un llenguatge formal. I tot llenguatge formal pot mecanitzar-se. Amb les seves figures crea una màquina, molt rudimentària certament, capaç de produir coneixement amb mitjans lògics.
Cal saber que aquestes figures es mouen en un món de cercles, triangles i quadrats. En algunes figures els cercles estan sobreposats i giren sobre un eix, de tal manera que es pot anar fent combinacions de les diferents lletres i conceptes que els conformen. Els triangles estan dividits en «cambres» que contenen les lletres que són possibles de sorgir en les combinacions que es fan a partir dels cercles. En definitiva, es tracta d’un mètode combinatori que s’ajuda d’algunes paraules per tal d’establir una sintaxi en les afirmacions o negacions que sorgeixen de les diverses combinacions.

L’art lul·liana es va difondre ràpidament i fou coneguda per molts intel·lectuals i científics dels segles venidors. Leibniz n’era un entusiasta i el reconeixia com un precursor. El càlcul binari de Boole es pot trobar ja en l’enllaç de les lletres dels diferents cercles de les figures de l’Art. Llull es va anticipar a Turing -el creador del primer ordinador d’emmagatzematge programat- perquè va inventar una màquina que pretenia pensar i que feia servir un llenguatge propi i que havia de comportar l’assoliment de qualsevol coneixement.

Així doncs, Ramon Llull, al segle XIII, va fer servir elements que avui són imprescindibles en la matemàtica i que conformen la base del sistema informàtic: el càlcul lògic i la combinatòria.
Per tot això, Llull és, des del 2001, el patró dels informàtics.

*M.Mercè Sardà. Membre de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC )