Fa uns dies comentava en aquesta pàgina les previsions climàtiques. De la tempesta perfecta i de la borrasca informativa que Filomena i l’escalfament global ha provocat en el periodisme. Avui seguint amb les prediccions; del periodisme i dels mitjans de comunicació per aquest 2021. L’Institut Reuters, de la Universitat d’Oxford, és qui marca la tendència. A principis d’any, publiquen un estudi on s’estableixen les pautes que se seguiran en el periodisme i els mitjans de comunicació a curt termini.
Més de 230 editors de 43 països han participat en aquest informe i la majoria afirmen, com a principal conclusió, que la Covid-19 ha accelerat els seus plans de transició digital. Serà un any de reestructuració econòmica en què els mitjans de comunicació hauran de continuar apostant per les subscripcions. És a dir, que els editors hauran de fer mans i mànigues per convèncer la ciutadania, i en especial el seu públic més fidel, que la informació de qualitat té un preu, i que cal abonar.
Els autors de l’informe deixen molt clar que el 2021 serà un any de canvis digitals ràpids i profunds després del xoc provocat per la Covid-19. Auguren que, tot i que molts de nosaltres desitgem tornar a la normalitat, és probable que la realitat sigui diferent a mesura que emergim amb precaució en un món on el físic i el virtual coexistiran de forma habitual.
Però, a casa nostra, estem disposats a pagar per rebre informació de qualitat? Si fins ara l’accés a la informació era gratuïta, perquè ara l’hauríem de pagar? Un fet semblant va passar fa uns anys amb la música o les pel·lícules. Som al país de la picaresca, no ens n’oblidem, i si ens ho podíem descarregar a internet, a qui pau i després glòria! Sense pensar gairebé mai en la quantitat de persones que necessiten viure i per tant cobrar pel seu treball. Ni que sigui per arribar a final de mes. Després de buscar múltiples solucions, la tecnologia va sortir al rescat.
Van aparèixer les plataformes de distribució digital de contingut multimèdia que ens permeten veure pel·lícules, sèries de televisió, escoltar música, però sempre a canvi d’una contraprestació econòmica part de la qual arriba als seus autors. Un pagament que hem assumit en alguns casos sense massa dificultat. Aquesta, doncs, serà una fórmula a treballar i a potenciar durant aquest any per part dels editors dels mitjans de comunicació. Fer possible un Netflix, un HBO, Filmin, Spotify, DAZN, Movistar, Amazon, i....perquè no, subscriure’ns a una plataforma de bona informació.
De fet, el gegant Google ja fa anys que ho intenta i ha treballat per arribar a un acord amb els responsables dels mitjans de comunicació a canvi d’oferir informació de qualitat als seus usuaris. Espanya és, però, una anomalia. Fa sis anys va tancar les portes al servei Google News, privant als usuaris d’aquí accedir a un servei de notícies que en altres països ha funcionat i ha reportat beneficis als seus editors. Ara ha anunciat que ho provarà de nou, amb el llançament de Google News Showcase, un servei destinat a la informació de qualitat i que permetrà que centenars de publicacions cobrin diners a canvi de permetre que siguin indexades les seves notícies. L’arribada d’aquest nou servei a Espanya penja d’un fil degut a la confrontació que fa temps que el gegant d’Internet manté amb els editors de premsa pel pagament d’una taxa que permeti mostrar els continguts en el seu buscador. Tot apunta, però, que en els propers mesos la situació es podria desencallar.
I sinó, sempre ens quedaran les xarxes socials, canals d’informació, de moment gratuïts, on tot és possible. On les notícies falses es barregen amb un soroll que fa difícil destriar la veritat de la mentida. La paraula final la tindrem, com sempre, els consumidors. Els editors es mostren esperançats perquè creuen que hi haurà un enfocament més intervencionista sobre el contingut nociu i poc fiable, ja que s’ha vist amb la pandèmia que també hi ha vides en joc. A finals del 2021 és probable que el periodisme estigui més aïllat de la resta de la informació presentada a Internet i que genera tant soroll.
I l’informe del Reuters finalment també revela una dada positiva. Per primera vegada en anys, torna l’optimisme entre els editors pel que fa al futur del periodisme. En part, a causa de l’augment de la necessitat informativa expressada per la ciutadania en aquesta època Covid. Per això també s’apunta a la importància per la innovació en formats digitals que ajudin a explicar la ciència d’una manera més clara. Esperem, doncs, que el periodisme recuperi part del terreny perdut els darrers anys, i el públic el valori com a servei essencial que és.
Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.
