L’arribada dels ordinadors als centre educatius per a alumnes i professors és una molt bona notícia. La satisfacció serà plena quan hi siguin per a tots però és un procés complex. Catalunya, a traves del Pla d’Educació Digital, lidera aquest gran canvi a l’Estat. Estem posant les bases cap a un model educatiu que ha de fer del domini de la competència digital una realitat a l’aula i a casa com a estratègia per a un futur laboral que serà, sí o sí, digital.
És evident que és més fàcil posar ordinadors que canviar les metodologies pedagògiques i organitzatives dels centres educatius però aquest és el repte. L’excusa de no tenir l’equipament adequat ja no serveix ni per a professors ni per a alumnes. Ara toca posar en valor les eines i la manera d’enfocar què, com i amb què aprenen els nostres estudiants-ciutadans. Després de l’experiència (prou fallida) de l’1×1 de fa anys no podem repetir els mateixos errors. Tenir l’instrument ha de garantir la capacitat de fer les tasques assignades però això no vol dir que s’hagi de fer al centre tot amb l’ordinador. Per què no fer modelatge a l’aula i que a casa es desenvolupin les habilitats?
El canvi no és el «dit» sinó la «Lluna». La digitalització de les tasques, les lectures digitals, les videconferències, els instruments per presentar o els núvols on compartir són la base per crear un portfoli de competència digital que estigui relacionat amb les habilitats que la vida real els ha d’exigir. On millor lloc per assajar-ho que un centre educatiu? I això sense oblidar el valor social de la presencialitat i de les bones maneres d’aprendre del sistema tradicional amb tots els vernissos digitals dels que siguem capaços d’impregnar-lo! Fem el clic?
