La tardor és el temps de les millors llums i colors a l’hora de fer fotografies. Estació de totes les nostàlgies, convida a endreçar les fotos personals a les pàgines dels àlbums de paper o als arxius digitals. Aquesta tardor també s’exposen a Barcelona els famosos premis World Press Photo 2021. El guanyador argentí d’un dels guardons ha lamentat que: «als mitjans espanyols no els interessen les dones del Iemen», i en la seva foto es veu una dona d’aquell país que treballa refent una xarxa de pesca. Però no cal anar tan lluny per veure que als mitjans espanyols tampoc els interessen les dones fotògrafes de Tarragona, per exemple. Per tots aquests motius, la present mirada escrita es dedica a les autores de mirades gràfiques de les Tarragones. Una llarga i suggeridora llista de dones que fixen uns instants i els converteixen en art, notícia o història. Col·leccionistes de moments irrepetibles després d’un clic, fan exposicions i enriqueixen museus i hemeroteques locals i comarcals. D’algunes notícies sobre fotografia publicades en aquest Diari, en surt aquest recull de professionals dedicades a fixar imatges que formaran part dels records col·lectius.
La tarragonina Olga Dalmau, psicòloga de formació, fa fotografies oníriques en les quals la figura femenina és la protagonista de contes amb personatges fantàstics i màgics. El fons del les dones retratades és la natura, i fa fotos «que recordin moments feliços», cosa que és d’agrair en aquests temps que toca viure. Està convençuda que «la fotografia té una dimensió terapèutica». Més crua és la visió de Roser Caminal, artista gràfica barcelonina que ha viatjat per mig món, ha estudiat a la URV i treballa a Tarragona. Els seus vídeos del barri Fortuny de Reus són memòria viva d’un suburbi fet per a gent humil, i actualment «té una gran riquesa cultural i una convivència que és es la clau de tot», diu.
La reusenca Blanca de la Sotilla és una interiorista que es dedica a la fotografia esportiva. Retratista de triatlons, maratons i circuits de trail, la seva passió és captar salts difícils i triples mortals. Afirma que la fotografia li aporta més cultura, felicitat i amistats. Coneix el Priorat i el Baix Ebre pam a pam i lamenta que no es valori prou la molta feina i preparació que hi ha abans de fer un clic. Segons ella, la fotografia va ser i és una teràpia que li ha fet superar moments difícils de la seva vida. També és de Reus Meritxell Perpinyà Masip, química de formació i que es dedica al comerç. La seva dèria és la fotografia de natura i de les passions i pors humanes. La última exposició la va dedicar a la gent gran interna en una residència de Sant Carles de la Ràpita, i reflecteix que entre la malaltia i la solitud «també hi ha bellesa, experiència, amor, dignitat i energia».
Alba Rodríguez ha estat reconeguda amb un prestigiós guardó per un dels seus bodegons que va fer a un restaurant. i la seva preferida és la d’un pop en blanc i negre. Sempre a la recerca de «mirar les coses des d’una perspectiva i un punt de vista diferents», el jurat del premi va considerar que el seu pop mort és tan expressiu que descriu els temps actuals. Alba Mariné, també fotògrafa del Diari, i filla de Riudoms, és l’exemple de la nova generació que combina el fotoreporterisme amb la fotografia artística de batejos, noces i comunions. Com d’altres col·legues, es va formar a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, que fa una excel·lent feina en el món de la fotografia entesa com una de les belles arts.
Teresa Bretos Blanch és bibliotecària de carrera, documentalista i responsable del servei de documentació i arxiu del Diari. Formada a la Universitat de Barcelona i a la Carlos III de Madrid, es dedica a la recerca i anàlisi documental de fotografies. La seva feina fa possible que els arxius gràfics del rotatiu, igual com els de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, funcionin amb exactitud i rapidesa. Perquè ara qualsevol arxiu en el qual costi més de deu minuts trobar una foto i la seva documentació és quasi inútil. Totes aquestes professionals i les seves mirades dinamitzen moltes exposicions a viles i pobles. I aporten un potencial artístic i cultural d’immensa creativitat i bellesa.
Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a L’Empordanet.