El Consell Europeu celebrat els dies 24 i 25 de març acordà una ‘excepció ibèrica’ a la política energètica europea, que consistí en acceptar un tracte especial a la forma en què es fixa el preu de l’electricitat a Espanya i Portugal. El principal argument que els presidents espanyol i portuguès van posar sobre la taula per aconseguir aquesta excepció és que la península Ibèrica és una ‘illa energètica’.
Per definició, una península és un tros de terra envoltada d’aigua en què una part relativament estreta està unida a una altra part de terra d’una extensió més gran. En canvi, una illa és un tros de terra envoltada d’aigua per tot arreu. La unió d’aquests dos conceptes pot semblar un joc de paraules, però és una forma molt sintètica de reflectir la situació que es dona a l’abastiment del mercat elèctric ibèric.
L’‘illa peninsular’ Ibèrica té a veure amb la reduïda capacitat d’intercanvis (importacions i exportacions) d’energia amb l’exterior. De fet, Espanya i Portugal sí que estan fortament connectats entre si, però dèbilment amb l’exterior. El sistema elèctric espanyol està connectat amb el Marroc amb una xarxa submarina que passa per l’estret de Gibraltar. També existeix la connexió amb França, amb una xarxa de capacitat molt superior a la marroquina.
Un dels pilars bàsics de la política energètica europea és la seguretat d’abastiment del mercat. I és precisament aquest context en què hem d’encabir la mesura d’excepció adoptada pel Consell Europeu. La política energètica europea defineix com a objectiu del sistema elèctric una ràtio d’interconnexió dels països del 10%. Aquesta ràtio es calcula com la relació entre la potència elèctrica instal·lada (és a dir, la capacitat de producció del país) i la capacitat que tenen les xarxes d’interconnexió amb l’exterior.
Les conseqüències polítiques d’aquesta mesura signifiquen un triomf per als governs de Madrid i Lisboa i una nova erosió de la integració europeaA la península Ibèrica aquesta relació és aproximadament del 3,5%, és a dir, només es pot intercanviar amb l’exterior una quantitat equivalent al 3,5% de l’electricitat que es pot produir dins. Aquest valor és, per tant, força lluny de l’objectiu europeu del 10% i limita la capacitat d’ajustos del mercat intern ibèric amb importacions i/o exportacions d’electricitat. En síntesi, ‘aïlla’ la península Ibèrica de l’exterior.
La mesura adoptada pel Consell és realment important en l’àmbit polític. L’aprovació de la Unió Energètica Europea l’any 2015 instaurava, entre altres principis bàsics, garantir un mercat interior europeu plenament integrat afavorint la circulació lliure de l’energia dins la Unió, a partir de les infraestructures adequades i sense barreres tècniques o reglamentàries.
I aquesta ‘excepció ibèrica’ té, com a mínim, dues derivades significatives. La primera és que posa en dubte (si més no, parcialment) el mercat interior i unificat de l’electricitat. Que Espanya i Portugal tinguin un sistema diferent de determinació de preus és una prova indiscutible que el mercat no estarà completament integrat, almenys pel que fa als dos països implicats. La segona derivada és que, en ser acceptat pel Consell Europeu l’argument d’‘illa elèctrica’, s’està acceptant implícitament que la millora de la interconnexió ibèrica amb la resta d’Europa passa a un segon terme i que el dèficit de connexió es podria allargar en el temps.
Madrid i Lisboa ja han presentat la seva proposta d’excepció per a limitar el preu elèctric al mercat majorista. Les pròximes setmanes veurem com aquesta proposta és rebuda per Brussel·les, el que determinarà com s’acaba articulant l’excepció, quant temps estarà vigent, i quins són els detalls concrets.
En síntesi, podrem determinar com afectarà el preu elèctric i a la factura dels consumidors, atès que conseqüències econòmiques estan encara per veure.
En canvi, les conseqüències polítiques d’aquesta mesura signifiquen un triomf per als governs de Madrid i Lisboa i una nova erosió de la integració europea, en aquest cas una erosió de la ‘unitat’ energètica dins de la Unió.