Aquest mes s’ha celebrat a Berlín la fira internacional Fruit Logística, el certamen líder dedicat al comerç del sector de la fruita. Perquè us feu una idea de la seva magnitud us donaré unes quantes dades. Hi han participat 2.600 expositors de 92 països i l’han visitat més de 63.400 persones. Parlem d’un certamen de primer nivell. Doncs bé, faig referència a aquesta fira perquè allí s’ha fet la presentació mundial d’una poma molt especial. Jo li dic la poma perfecta.
El que la diferencia de les altres és que és la primera fruita adaptada al canvi climàtic. A més es conrea a Lleida i Girona. Aquesta nova varietat s’anomena Tutti i és el resultat de més de vint anys de feina d’un programa en què ha participat l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, que té diferents centres arreu de Catalunya, quatre a les comarques tarragonines.
Anem a pams per saber com s’ha arribat fins aquí. Són molts anys d’investigació pacient i rigorosa. Ens hem de remuntar al 1998, quan ja era palès que el canvi climàtic estava provocant un augment constant i progressiu de les temperatures, un fet molt perjudicial per als conreus afectats per períodes cada vegada més llargs de sequera. Els arbres fruiters no resistien les elevadíssimes temperatures i les produccions agrícoles disminuïen. A més, aquesta situació anava a més. Davant d’això, investigadors de l’IRTA van començar a importar llavors de varietats de pomes i peres d’arreu del món per cultivar-les aquí i veure si s’adaptaven a les nostres condicions climatològiques. El resultat va ser que molt poques ho van aconseguir.
Davant d’això van decidir canviar d’estratègia i l’any 2002, gràcies a una col·laboració publicoprivada, van iniciar un programa de millora genètica dissenyat per crear varietats pròpies obtingudes als nostres camps i amb les nostres condicions climatològiques. I així va començar un procés delicat, meticulós i llarg que consisteix en agafar el pol·len d’una varietat i pol·linitzar-ne una altra. D’aquest encreuament s’obtenen unes llavors que es planten.
Van començar amb deu mil llavors i en diferents fases es van anar descartant les que no s’adaptaven fins a arribar, més de vint anys després, a aconseguir que la Tutti sigui una realitat i aguanti les temperatures de més de 40 graus centígrads a les que a l’estiu s’està arribant als camps de Mollerussa i la Tallada de l’Empordà, on el 2021 es van plantar les primeres pomeres d’aquesta varietat. L’objectiu és que d’ara al 2027 se n’hagin plantat 250 hectàrees.
Suposo que us preguntareu com és la Tutti. Doncs les elevades temperatures i el fet que la temporada sigui molt llarga afavoreix la producció de sucre i potencia unes característiques de sabor que la diferencien de les altres. És una poma molt dolça i sucosa, amb una textura cruixent i a la vegada molt lleugera que fa que sigui molt fàcil de menjar. És una varietat bicolor amb una part de la pell vermella i l’altra groga.
Exemple per a altres països
Aquesta nova varietat de poma és el resultat de l’únic programa al món dissenyat per produir fruita de llavor adaptada a uns estius cada cop més calorosos. En ell s’emmirallen altres països perquè el que està passant aquí en un futur no gaire llunyà també succeirà a llocs com França o Alemanya, on el clima està evolucionant cap a condicions més càlides.
El programa de millora genètica es diu Hot Climate Partnership i està format per l’IRTA, Plant and Food Research, un centre de recerca públic de Nova Zelanda, i Fruit Futur. Aquesta última és una associació de les principals empreses productores de fruita de Catalunya: Nufri, Actel i Fruits de Ponent de les Terres de Lleida i IGP Poma de Girona formada per Girona Fruits, Giropoma i Fruites de l’Empordà. Alguns dels seus socis són els qui produeixen la varietat de poma Tutti.
I això només és el principi. Les investigacions de l’IRTA continuen i es preveu que en poc temps tindrem també una varietat de pera adaptada als climes més càlids.
Aquest és el camí, agricultura i tecnologia anant de bracet per superar el gran repte d’alimentar-nos de manera saludable amb les limitacions que imposa el canvi climàtic.