Enguany el Reus Mediterrani compleix 60 anys i el millor regal d’aniversari ha estat una sorpresa ja que l’Ajuntament de Cambrils, en lloc d’intentar expropiar-li parts, com era tradicional, l’ha premiat, i el protegirà patrimonialment d’ara endavant com a BCIL –Bé Cultural d’Interès Local– en Grau A.
La modificació del POUM es va fer al ple del passat 2 de maig per tal de protegir les edificacions de qualitat arquitectònica del primer boom turístic dels anys 1960. En total s’integren al catàleg municipal 17 elements patrimonials: Són nou urbanitzacions i edificacions amb protecció de Grau A, i vuit en Grau B, totes elles construïdes entre 1962 i 1968 per arquitectes de prestigi a l’època, com Miquel M. Aragonès, Manuel Baldrich, Josep Ferrer Bosch, Guillem Boxó, Fructuós Mañà, Àngel Colàs, Ramon Artigues, Víctor Rahola o Alfons Soldevila, entre altres.
Per arribar a l’estat d’esplendor en què avui es conserva el Reus Mediterrani, les diferents juntes de la urbanització van treballar de valent des dels seus inicis el 1963, i van aconseguir vèncer molts obstacles jurídics, econòmics i fins i tot meteorològics per poder-se plantar al segle XXI essent l’única urbanització de primera línia que conserva sencera l’emblemàtica pineda.
La seva història comença a principis dels anys 1960, quan l’Ajuntament de Vila-seca, del qual llavors depenia Salou, va tenir la malpensada –encara avui tothom es pregunta per què– d’eliminar les gracioses casetes de fusta que embellien les platges a banda i banda de l’actual Nàutic i va deixar sense ‘temporada de banys’ tots els estiuejants que en feien ús des de dècades enrere. Encara avui es conserven algunes casetes d’aquell tipus a la platja de les casetes del Garraf, que fan les delícies dels fotògrafs.
Va ser un tràngol tot plegat. Els qui tenien mas les van muntar al pati, i els qui no, les van desmuntar i cremar allà mateix. Però com comentava en una entrevista el 1988 Miquel Muray, un dels primers presidents: «I ves per on, una cosa que va ser un atropellament, com haver d’abandonar les casetes de la platja i haver de pensar, en aquells moments, que mai més no podríem gaudir de la seva bellesa i comoditat, es va convertir en un anhel i un entusiasme que en l’esdevenir dels temps es va traduir en tres urbanitzacions: el Reus Camp i Mar, el Reus Club de Mar i el Reus Mediterrani», i totes tres existeixen encara el 2023.
Les set etapes de la seva evolució venen molt marcades per les actuacions de l’Ajuntament de Cambrils: 1) 1963-1966. Constitució de la Comunitat de propietaris. 2) 1967-1979. Construcció dels apartaments. 3) 1980-1988. Paisatgisme i ornamentació, rellançament de la Festa Major i Noces d’argent. 4) 1989-1994. Nou passeig marítim, regeneració de la platja i expropiació dels vials interiors. 5) 1995-1996. Encaix dins els Plans Generals Urbanístics de l’Ajuntament de Cambrils. 6) 1997-2005. Consideració del Camp de Futbol com a zona esportiva no edificable i 7) 2006-2023. Modernització de les instal·lacions: restauració de façanes, instal·lació d’ascensors...
Sens dubte que és un regal d’aniversari ben merescut, el reconeixement a sis dècades de preservació però no només de la pineda, del camp de futbol, dels vials, de la locomotora i el vagó de l’antic Carrilet de Reus a Salou, de la premsa d’oli, de la del vi, de les àncores de ferro, de les fotografies de les primeres festes majors, de les curses de bicicletes, concursos de pesca, cinemes a la fresca, de les xocolatades, les sardinades i els roms cremats on es colava tot el veïnat de Vilafortuny... sinó també d’una manera de fer i de viure en comunitat, de generació en generació, barrejant avis i néts... Per tot això us desitgem: per molts anys, Reus Mediterrani!
