Els mitjans de comunicació es fan ressò molt sovint dels resultats competencials de les proves que es fan als escolars. Les dades obtingudes acostumen a anar en lenta progressió descendent i comencen a mostrar greus mancances en aspectes fonamentals com les matemàtiques i la comprensió lectora. Amb aquestes prèvies, continua resultant curiós que la literatura infantil i juvenil sigui sempre la germaneta pobra i la més maltractada de totes les literatures. Si us hi fixeu, hi ha molts mitjans de comunicació (sobretot audiovisuals) que quan donen els resultats d’alguns cartells de premis literaris que premien diferents disciplines se centren en els guardons més cridaners i obvien sovint els dedicats a la LIJ.
Si a això hi sumen que, d’un temps ençà, alguns editors infantils i juvenils han començat a copiar les pràctiques dels germans grans i han obert la porta a famosos, youtubers, actors i tota la parafernàlia de fora de la literatura més o menys professional i professionalitzada, tenim que els joves s’han d’enfrontar sovint a llibres envoltats d’un gran aparell publicitari però de continguts més que dubtosos en tots els aspectes.
Per sort encara hi ha moltes iniciatives que tenen en compte tots els criteris que ha de tenir la bona literatura infantil i juvenil. Un cas recent seria El tresor amagat, d’Eulàlia Tramuns, amb il·lustracions de Mònica Ramoneda i editat per Salvatella. L’Eulàlia és una apassionada de les matemàtiques, pertany a la primera promoció de la UPC i després d’un pas breu per una caixa d’estalvis que no li va despertar una especial passió, va fer el doctorat centrat en les construccions geomètriques, la qual cosa la va portar a apropar-se a la papiroflèxia entenent-la com una eina matemàtica que pot servir per a construir objectes amb una base científica i rigorosa. A partir d’aquest punt, va crear un espai d’aprenentatge amb la intenció que les matemàtiques no fossin un càstig, creant mètodes adaptats a cada persona i basats en l’origami.
Ara ha posat tots els seus coneixements en un àlbum il·lustrat que va molt més enllà de la lectura i que, de fet, pot ser una porta d’entrada fàcil i, sobretot, entretinguda i divertida a les matemàtiques, a la comprensió d’una ciència que sempre s’ha mostrat esquerpa i que, a mans de l’Eulàlia cobra un sentit diferent. El llibre és un storytelling, una tècnica que consisteix a explicar una història, en aquest cas les aventures de l’Aurèlia, mentre es va plegant un model de paper. La idea és llegir primer el conte i després repetir mentre es plega el model. Així, doncs, a mida que avança la narració també avança la construcció de la figura proposada, en aquest cas un objecte senzill que no es revela fins a arribar al final i que no presenta complicacions especials, aconseguint d’aquesta manera vèncer el respecte que pot plantejar d’entrada la pràctica de la papiroflèxia recreativa.
Un cop aconseguit el primer resultat, el llibre s’arrodoneix amb un apartat que inclou ‘17+1 models d’origami’ i les seves instruccions de plegatge que permeten fer, entre altres objectes, una casa, un barret de samurai o una marieta voladora i també amb un codi QR que remet a un quadern on poder fer jocs de matemàtiques originals a banda del llibre.
La proposta d’Eulàlia Tramuns és divertida però també didàctica i força innovadora, ja que acosta als més petits de la casa (i potser als no tan petits) una idea poc coneguda: que l’art de plegar paper no és només un divertiment que només demana una certa destresa manual i que té un lligam directe amb les matemàtiques i les seves aplicacions, aconseguint que, d’una forma subtil i entretinguda, es vagi perdent la por i es vagi incorporant de manera lúdica les bases dels segments, dels vectors i de la matemàtica aplicada que, al cap i la fi, és una manera d’ensenyar, de formar, que els petits aprenguin a pensar, a entendre conceptes relacionant-los amb objectes i amb accions, i qui sap potser també pot acabar sent una manera distreta de començar a aconseguir que es desperti un interès per les matemàtiques i per la lectura i que els resultats de les futures proves de capacitació vagin canviant de sentit i comencin a anar amunt en lloc d’anar avall en caiguda lliure.
