«La desigualtat d’oportunitats és, en primer lloc, una desigualtat en l’accés a la informació. És també una desigualtat en ambicions i confiança en el sistema». És Mónica Martínez Bravo, la nova consellera de Drets socials i Inclusió, en el discurs d’acceptació del premi a la millor economista menor de 40 anys de la Fundació Banc de Sabadell, que va rebre el 16 de setembre de 2021. Una intervenció en què va reivindicar el seu origen humil per denunciar que encara hi ha una mobilitat social limitada a l’Estat. Després d’una brillant trajectòria acadèmica (llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i posterior doctorat al prestigiós Massachusetts Institut of Technology-MIT), la seva recent tasca investigadora al Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI) desprèn una clara voluntat de fer un sistema públic més eficient, que a la vegada permeti reduir les desigualtats i, per sobre de tot, torni la confiança de tota la població cap a les institucions.
Un dels costums que tinc quan hi ha canvi de govern és analitzar la trajectòria dels nous consellers per fixar-me en la seva formació i en la seva experiència professional (i de gestió), tant en l’àmbit privat com públic. Un dels perfils més tècnics que incorpora el nou Govern socialista és el de l’economista Martínez Bravo, amb la sort que la seva tasca científica i divulgadora permet ràpidament fer-se una idea del seu talent i com pot contribuir a la necessària transformació de l’administració pública. En un acte recent al Cercle d’Economia plantejava que una de les millors transferències que podia fer el coneixement econòmic a la societat era la millora de les polítiques públiques, a partir d’incorporar sistemàticament avaluacions d’impacte. I és que Martínez Bravo és una de les autores del llibre Un país possible, manual de reformes políticament viables, coordinat per quatre professors del Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE. En l’esmentada publicació defensa el disseny de polítiques públiques a partir de l’evidència, que no és altra cosa que mesurar el retorn a partir de dades. Com ella mateixa reconeix, l’Estat espanyol té poca tradició en l’avaluació causal, que busca mesurar l’efecte que té aquella determinada política respecte a no haver-ho fet. Fins al moment, la majoria d’avaluacions públiques que es fan són de procés, a manera d’auditoria per confirmar que s’ha realitzat aquella actuació, sense entrar en la seva repercussió en la població.
En un moment en què la sostenibilitat de l’Estat del Benestar es fa més difícil que mai, la nova consellera considera que justament les avaluacions del retorn poden ajudar a prioritzar les polítiques futures amb una clara voluntat de reduir les desigualtats.
Un dels debats que hi ha a Europa davant les demandes de més rigor fiscal, és que no només les infraestructures haurien d’estar fora del còmput del límit d’endeutament públic dels països perquè generen creixement econòmic futur, sinó que les polítiques socials amb un bon retorn haurien de ser també considerades com una inversió i no pas com una despesa. De fet, una de les constants del discurs científic de Martínez Bravo és que la implantació d’accions a partir de l’evidència (dades) ha de servir per millorar el sistema públic i, sobretot, per recuperar la confiança en les administracions per part de la població, en clara al·lusió a l’auge del populisme.
Ella mateixa va escriure un article pocs dies abans de les darreres eleccions generals en el qual recordava, a partir d’estudis científics d’economia política, que l’arribada de l’extrema dreta ha tingut històricament un efecte negatiu per a l’economia del respectiu país per l’augment de barreres aranzelàries i també un augment de les desigualtats per les retallades realitzades en despesa social.
Els seus últims treballs, abans de ser nomenada secretària general d’Inclusió en el govern de Sánchez, van ser dos estudis al voltant de la Covid-19, en el qual feia palès el desigual impacte entre la població i com la qualitat de la gestió influïa en la confiança de la ciutadania en el sistema públic.
Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona. Li agrada cuidar els avellaners del riu als Garidells i es guanya les garrofes al món assegurador, com a director corporatiu d’MGC Mutua. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.