La llengua sempre

Alejandro Fernández retreia als independentistes que havien fet del català una llengua antipàtica, i la resta de candidats li recordaven la persecució de la llengua que el seu partit aliat amb Vox apliquen allà on governen

08 mayo 2024 18:39 | Actualizado a 09 mayo 2024 07:00
Xavier Graset
Comparte en:

Al debat dels candidats a la presidència de la Generalitat que van fer TV3 i Catalunya Ràdio aquest dimarts, moderat per l’Ariadna Oltra, hi va haver un moment en què dos dels debatents van dir que eren del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau: l’Alejandro Fernández, del PP, i la Laia Estrada, de la CUP. I era quan parlaven de llengua, quan parlaven del retrocés en l’ús social del català en aquesta Catalunya dels 8 milions, la que ha guanyat dos milions de ciutadans en poc més de 15 anys. La campanya de propaganda institucional del Som 6 milions és del 2008. I era anys enrere quan Fernández i Estrada diuen que es van fer grans veient els dibuixos de Son Goku, o programes com Cinema 3, a més de la immersió lingüística escolar el que els va fer agafar un millor domini de la llengua.

Alejandro Fernández retreia als independentistes que havien fet del català una llengua antipàtica, i mentre Pere Aragonès li explicava que 3Cat ha renovat aquesta oferta infantil i juvenil pensant en els nous formats de consum, la resta de candidats li recordaven al popular les polítiques de persecució de la llengua que el seu partit aliat amb Vox apliquen allà on governen: País Valencià, i les Illes. En aquest últim cas, amb la sibequeria de la Casa Reial de beneir i donar per bones les tesis acientífiques, negadores i terraplanistes d’una acadèmia de la llengo baleà, que ja ha tingut rèplica massiva als carrers de Palma aquest diumenge passat.

En el debat que va coincidir amb la mort de Joan Rigol, l’expresident del Parlament que va ser conseller de Treball i de Cultura als governs de Jordi Pujol, president d’Unió Democràtica de Catalunya i home de consensos. De fet, l’intent de Pacte Cultural, d’una política cultural ambiciosa, estratègica i comuna, que el va fer saltar, i que potser si s’hagués aplicat ara no ens hauríem d’estar ni esquinçant les vestidures, ni plorant per les cantonades per mirar d’aconseguir que els pressupostos hi destinin un 2%. En els que van fracassar i que han acabat propiciant les eleccions de diumenge s’arribava a l’1,7%, a prop. Salvador Illa li salva la consellera Natalia Garriga quan comença a penjar fanalets vermells a la gestió de l’actual Govern, de la sequera, als grans projectes, o a la seguretat. D’aquí que llencés per sorpresa el nom del Major Trapero com a possible director de la Policia (fins ara sempre havia sigut un civil, no un uniformat) cas que a més de guanyar, pugui conformar govern. Trapero deu ser un altre fill de la immersió, en això del domini de la llengua.

Al debat dels candidats de Tarragona que vaig moderar la setmana passada, amb la Marta Romagosa, Mònica Sales, la candidata de Puigdemont x Catalunya-Junts+, és filòloga, i la d’ERC, Raquel Sans, és periodista, tenen la llengua com a eina principal de treball. També hi podem incloure el candidat de la CUP, el geògraf Sergi Saladié, per la vessant universitària. En l’àmbit de la justícia o de l’administració notarial on el català és més escàs hi tenim per feina els candidats del PP l’advocat Pere Lluís Huguet, el de Vox el lletrat Sergio Macián, o Rosa Maria Ibarra, del PSC, que és delegada de la Cambra de la propietat Urbana. I encara tenim la Yolanda López com a administrativa, diputada i regidora. Fora de debat a la llista d’Alhora la Meritxell Blay, que ha batallat perquè les humanitats no quedin fora dels instituts, també és algú a qui no li és aliè la situació, i necessitat de millora de les polítiques lingüístiques i educatives. I de la necessitat de consensos entre els diferents grups que acabin entrant al nou Parlament.

També pensava en la situació de la llengua, i la memòria històrica de lluita, quan aquest diumenge vaig treure el cap a l’Aplec de la Selva del Camp, que van ser tot un referent en la lluita antifranquista entre els anys 1959-1964. A més de saludar-hi als candidats Raquel Sans (ERC) i a Josep Andreu (Junts), al senyor arquebisbe, Joan Planellas, als xiquets de Valls, i als promotors, la colla Germanor, a la llibretera Monsant Fonts, filla de l’Isidre Fonts (pioner dels aplecs) la presència del president Pujol, que amb els seus 94 anys donava suport a l’acte em remetia a les dificultats d’aquells anys, que no són les d’ara, però que reclamen de nou que no badem, si no volem perdre la llengua.

Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (des d’‘El món s’acaba’ fins a ‘L’oracle’) i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.

Comentarios
Multimedia Diari